Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Primària

Determinisme i Lliure Albit

Determinisme Teològic

Déu és omnipotent, però no lliure perquè la seva voluntat és divina. Problema: si sap el que farem, per què no ho evita en comptes de cel i infern? Segons el calvinisme, res del que fem podrà canviar la decisió de Déu.

Determinisme Científic

• Monisme Materialista

  El resultat és del cervell (cos) i les decisions són resultats dels mecanismes del cervell determinats pels principis de la mecànica. Causes materials i físiques. La psicologia nega la llibertat humana.

• Psicoanàlisi

  Nega que tot contingut sigui conscient. La major part del pensament és inconscient. No controlem la ment, la major part és desconeguda. Els actes venen de l'inconscient.

• Conductisme

  Llei de l'esforç: resultats beneficiosos

Nietzsche: moral no fonamentada en cap idea més enllà de la vida mateixa si no es converteix en la moral dels esclaus, ens ha fet presoners de valors ficticis. La moral noble és aquella capaç d'assumir la vida amb tota plenitud, reflecteix la capacitat creadora.

Nietzsche critica l'ètica de Kant perquè arrossega valors occidentals (idees de la raó pràctica). Diu que rebutja la metafísica i critica la raó (Raó Pura) però accepta les idees de la raó i les torna a introduir a l'ètica kantiana. Kant: fonamentació metafísica costums és la primera obra ètica de Kant, on intenta trobar un referent moral universal. Elabora una ètica autònoma, de caràcter formal, on no es pot establir cap bé o finalitat de la conducta moral (deontologisme...

Crítica Kantiana a la Metafísica

Als éssers noumènics i organitza arguments i judicis amb conseqüències importants per a la vida humana. D'aquests arguments no es pot dir res. Per això, la metafísica tradicional s'ha dogmatitzat. Amb una crítica transcendental a la metafísica s'aconsegueix:

1. Determinar què i com es pot conèixer i quins són els límits del coneixement.
2. Eliminar la filosofia transcendent perquè està mal construïda.
3. Potenciar un territori en el qual càpiguen les reflexions morals.

Comparació entre Kant i Descartes

El dubte de Descartes és un dubte metòdic. Descartes confia en la raó i en la capacitat d'aquesta per a conèixer el món tal com és. Al contrari, Kant distingeix entre els usos de la raó i sotmet a crítica...

Les 10 Categories d'Aristòtil (Kategoria)

Les categories defineixen lògicament una substància i són les categories de l'ÉSSER.

L'ésser té molts sentits o categories (és un concepte analògic), però totes es refereixen a la substància.

La Primera Categoria: Substància

• És allò que existeix per si mateix, individualment.
• És el subjecte (ens-in-se).

Les Altres 9 Categories

2. Quantitat
3. Qualitat
4. Relació
5. Lloc
6. Temps
7. Posició
8. Possessió (o hàbit)
9. Acció
10. Passió

Teoria de les 4 Causes Aristotèliques

Les quatre causes defineixen una substància. El terme grec aita o aition (causa) prové d'aitios, un mot tècnic de caire jurídic que significa "responsable" o, fins i tot, "culpable de".

Per a Aristòtil, a diferència de Plató, les causes són plurals;...

La Condició de la Dona: Una Anàlisi Filosòfica

El Pensament de Simone de Beauvoir

Per elaborar aquesta redacció, introduirem el pensament de la filòsofa Simone de Beauvoir com una investigació que la duu a analitzar la condició de la dona dins de la societat. Aquesta investigació es planteja des de la pregunta: "Què és una dona?"

La Feminitat Com a Construcció Social

La necessitat de preguntar-se "Què és una dona?" no es vincula, en primer lloc, a tenir un úter des del punt de vista biològic. El concepte clau per a la resposta és la feminitat. Una dona pot ser més o menys femenina, i és en aquest punt on rau el problema. És la feminitat una característica determinada pels ovaris o es tracta d'una idea platònica (l'etern femení)...

Tipus de Raonaments i Definicions

Criteris de Veritat

Criteris: Conjunt de bones raons en cada cas per justificar la seguretat que tenim de veritat o falsedat.

• Sentit comú: El que es produeix sense cap altre mètode de comprovació.
• Analogia: Dos elements diferents comparteixen característiques; tendim a pensar que tenen les mateixes funcions. Inducció: segur que ve de les experiències del passat.
• Demostració: Assegura que la conclusió és correcta.
• Evidència: És tan clara que no es pot negar.
• Autoritat: Ve del testimoni fiable d'un altre.

Tipus de Definicions

Definició: Establir fronteres entre un signe o paraula i els altres signes o paraules, entre una cosa i la resta de coses. Responem a la pregunta: què significa? Què és?

Definicions

El Mite de la Caverna i el Món Intel·ligible

1.—Doncs bé, estimat Glaucó, En aquest text de Plató, autor del s. IV aC, el tema central és el pas del món sensible al món intel·ligible. Es poden observar tres idees subordinades a la principal:

• En primer lloc, Plató explica que, en el mite de la caverna, l'interior de la caverna i la llum del foc són en realitat el món que coneixem pels sentits, il·luminat pel Sol.
• En segon lloc, l'autor identifica el pas de l'interior de la caverna a l'exterior amb l'ascens cap al món intel·ligible, el món de les idees.
• En tercer lloc, es troba la idea del Bé. Aquesta idea és la causa de la bellesa, l'ordre, és la més important en el món de les idees. Es considera la veritable realitat i, finalment,

Ideal Matemàtic

Descartes volia construir un mètode per a trobar la totalitat del saber científic amb la mateixa certesa que s'obté de les matemàtiques, és a dir, la intuïció i la deducció.

La intuïció és la capacitat de la raó per a preveure clarament i distintament la veritat d'una cosa.

La deducció és una altra capacitat de la raó i tracta d'assolir coneixements més complexos mitjançant cadenes deductives que comencen amb la intuïció.

Criteri de Veritat

S'estableix entre les afirmacions que puguen ser deduïdes de la primera veritat. Totes aquelles que siguen tan clares i distintes com el "Pense, per tant soc." seran vertaderes.

La Moral Provisional

Consta de quatre màximes que construeix Descartes per a poder fer decisions...

ARISTÒTIL

- Macedònic i tutor d'Alexandre, alumne de Plató.

- Va ser experimentador: filòsof i biòleg.

Diferències entre Aristòtil i Plató:

Aristòtil: reivindica i creu en el món sensible. La única realitat que hi ha és el món sensible, les idees no són anteriors ni independents del món sensible, sinó que són el resultat d'un procés d'abstracció on l'esperit parteix de les dades dels sentits de les coses i, mitjançant la raó, extreu els conceptes generals i universals, les idees. No creu en la reminiscència.

HILEMORFISME

- Teoria on explica la diversitat d'éssers.

Hile: matèria.

Morfe: forma.

- Tot ésser és un compost d'una matèria i una forma.

- Forma: essència de l'ésser, allò que li és propi i que el defineix, la seva

Estoïcisme

Corrent filosòfic del període hel·lenístic el nom del qual prové del lloc en què el seu fundador (Zenó de Cítion, 333-263 a.C.) va ubicar la seu de l’escola, que estava situada en un pòrtic o stoa.

Epicureisme

Fundat per Epicur de Samos, qui va instal·lar a Atenes cap al 306 a.C. la seva escola anomenada «el Jardí».

Escepticisme

Més que una escola, és una forma de pensar que va difondre Pirró d’Elis abans que es fundessin les dues escoles filosòfiques an.

Eclecticisme

Tendència filosòfica formada en el període hel·lenístic, basada a escollir o seleccionar tesis pertanyents a distintes escoles de pensament per a sintetitzar-les en una nova doctrina, encara que sovint no es tingui present o fins i tot s’amagui,...