Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Primària

L'Utilitarisme de Mill: Una Anàlisi de la Felicitat i el Benestar

Filosofia i ètica3,85 KB

L'Utilitarisme de Mill

La seva Primera Obra: Utilitarisme

La seva primera obra és Utilitarisme, un corrent de pensament que sorgeix a Gran Bretanya al segle XIX. El que fa és promoure la reforma de la societat per mitjà d'un plantejament científic. Vol acabar amb els desequilibris socials i millorar les condicions de vida. Busca respostes pràctiques (no és només una teoria especulativa). Es basa en un esperit positivista i pragmàtic, tot i que defensa el positivisme moral. I en quant a allò pragmàtic, trasllada l'estudi científic al camp de l'ètica.

La teoria teleològica persegueix l'objectiu amb la finalitat de trobar la FELICITAT.

La Felicitat i les Conseqüències de les Accions

Una acció és bona si les seves conseqüències són...

Continua llegint "L'Utilitarisme de Mill: Una Anàlisi de la Felicitat i el Benestar" »

Conceptes Filosòfics: Substància, Món i Coneixement

Filosofia i ètica2,67 KB

Substància: És una realitat que existeix de tal manera que no precisa de cap altra per existir. Literalment, aquesta definició només seria aplicable a la substància infinita que és Déu. Però també serveix per a les altres substàncies donada la seva individualitat.
Món: Substància extensa o res extensa, causa aparent de les idees advertícies. Es pot posar en dubte la seva existència si la fonamentem.
Déu: Substància infinita és la causa de l'existència en nosaltres de la idea de Déu; també és causa de la nostra existència i també és causa de l'existència del món.
Jo: ''Res cogitans'' o substància pensant és el pensament o l'ànima, la primera realitat que descobrim dins de l'ordre del coneixement. Puc dubtar de tot,...

Continua llegint "Conceptes Filosòfics: Substància, Món i Coneixement" »

David Hume: Drets, Coneixement, Causalitat i Ètica

Filosofia i ètica2,6 KB

David Hume: Drets, Coneixement, Causalitat i Ètica

Els drets de les persones s'han de respectar i s'ha d'actuar sempre dintre de la llei. En cas contrari, els individus estan legitimats per exercir el dret de rebel·lió per recuperar els seus drets naturals. Hume proposa la divisió de poders per fer impossible l'acumulació del poder en una sola persona.

Coneixement segons Hume

Hume defineix el coneixement com percepcions que poden ser impressions, que procedeixen dels sentits i són vives i intenses, o poden ser idees, que són còpies afeblides de les impressions. Aquestes idees poden ser simples (el sabor, el color d'una poma...) o complexes (la suma del color, sabor, forma...).

Tipus de coneixements

  • Relacions d'idees: semblança.
  • Qüestions
...
Continua llegint "David Hume: Drets, Coneixement, Causalitat i Ètica" »

Manipulació de l'Elecció Col·lectiva i Teories de la Despesa Pública

Filosofia i ètica3,45 KB

Manipulació de les Regles d'Elecció Col·lectiva

La manipulació es produeix quan un individu pot alterar en el seu benefici els resultats d'un mecanisme d'elecció mentint sobre les seves preferències. En aquest cas, el mecanisme és manipulable.

Definició de la Regla de Borda

Si existeixen n alternatives, la Regla de Borda funciona assignant punts de la següent manera:

  • A l'alternativa més preferida per cada individu se li assignen n punts.
  • A la segona, (n-1) punts.
  • A la tercera, (n-2) punts, i així successivament.

Es sumen tots els punts obtinguts per cada alternativa i es tria col·lectivament la més votada.

Exemple de Manipulació de la Regla de Borda

L'individu A menteix en les seves preferències. En lloc de declarar les preferències...

Continua llegint "Manipulació de l'Elecció Col·lectiva i Teories de la Despesa Pública" »

El Mètode de Descartes: Regles per a la Investigació

Filosofia i ètica3,13 KB

Situació Inicial

Hi ha un descontentament o insatisfacció amb els sabers rebuts acadèmicament i, en canvi, una admiració pels avenços en la ciència (Galileu). L'univers passa d'una visió geocèntrica (la Terra està al centre perquè és on viu l'home) a una visió heliocèntrica, en la qual la Terra és un astre més en l'univers. Això comporta una nova visió de la realitat, a més d'un canvi en la utilització de la matemàtica com a eina per explicar la naturalesa.

El que farà Descartes, per acabar amb el descontentament amb aquests sabers, és començar de zero. Utilitzarà altres maneres per descobrir la realitat.

El Mètode

Plantejament de l'Objectiu

L'objectiu és trobar una nova ciència, canviar la manera com s'expliquen les coses....

Continua llegint "El Mètode de Descartes: Regles per a la Investigació" »

Què és la Llibertat? Existeix Realment? El Determinisme

Filosofia i ètica2,54 KB

Llibertat Interna vs. Externa

Aquests dos tipus de llibertat (interna i externa) no són una cosa completament diferent i aliena. Entre totes dues hi ha una estreta i mútua relació. Si tenim capacitat per a triar el que volem fer, però externament estem obligats a actuar d’una determinada manera, aleshores, de què ens serveix poder triar? I, ben al contrari, si externament no hi ha cap trava a la realització dels nostres desitjos, però internament no els escollim lliurement, sinó que ens veiem empesos inevitablement a voler el que volem, de què ens serveix poder satisfer uns desitjos que ni tan sols hem triat lliurement?

La llibertat externa es coneix també com a llibertat política o social, ja que són factors socials i polítics...

Continua llegint "Què és la Llibertat? Existeix Realment? El Determinisme" »

Nietzsche: La Mort de Déu, Nihilisme i la Transmutació de Valors

Filosofia i ètica2,58 KB

La Mort de Déu i la Crisi de Valors Segons Nietzsche

Amb la mort de Déu, l'ésser humà queda desorientat, ja que ha perdut els seus valors i el sentit de la vida.

La Crítica de Nietzsche als Valors Occidentals

Nietzsche afirma que tots els valors creats per Occident són falsos, decadents i negadors de la vida. La seva crítica s'adreça, des de la raó, a qualsevol cosa que no sigui raonable. Argumenta que no hi ha proves raonables de l'existència d'una «regla suprema» o d'algun «creador», que la «veritat moral» és desconeguda i defensa la impossibilitat de l'ètica universal.

El Nihilisme Passiu: Angoixa i Buit Existencial

Quan tots aquests valors suprems mostren les seves debilitats, sorgeix l'angoixa i la inquietud pròpia del nihilisme...

Continua llegint "Nietzsche: La Mort de Déu, Nihilisme i la Transmutació de Valors" »

Descartes: Res Infinita (Déu) i Res Extensa (Món Material)

Filosofia i ètica7,14 KB

Res Infinita: Proves de l'Existència de Déu en Descartes

Definició: RES = COSA; INFINITA = DIVINA (atribut de Déu, la substància pensant perfecta i creadora).

Argument Gnoseològic: Origen de la Idea de Perfecció

  • D'on surten les meves idees innates, com la de perfecció? Sumant idees d'éssers imperfectes, no puc obtenir la idea de perfecció absoluta.
  • Si jo sóc un ésser imperfecte i reconec les meves limitacions (com l'error), com podria un ésser imperfecte inventar la idea de perfecció absoluta? No hi pot haver més realitat o perfecció en l'efecte (la idea de Déu en mi) que en la seva causa.
  • Per tant, només Déu, un ésser summament perfecte, ha pogut posar aquesta idea de perfecció en la meva ment.

Argument de Causalitat: Qui és

...
Continua llegint "Descartes: Res Infinita (Déu) i Res Extensa (Món Material)" »

Filosofia actual, mètode científic i ciències humanes

Filosofia i ètica3,2 KB

La filosofia en l'actualitat

  • La filosofia sempre existirà mentre hi hagi persones.
  • El segle XX és el segle amb més filosofia.
  • Tot ha variat amb els anys, però la filosofia segueix present.
  • La filosofia és un saber universal, pretén ser universal i vàlida per a tothom.
  • Pretén ser rigorosa: treballa amb un mètode, amb precisió, i ho fem amb atenció per ser precisos i amb arguments per demostrar la seva validesa. Es fa amb lògica, pensant-ho.
  • Busca les causes de les coses: busca el perquè i les raons de les coses.
  • És radical: va a l'arrel de tots els problemes. Es fa preguntes radicals i cada vegada més fortes que les anteriors.

El mètode científic

  • Definició: Mètode ordenat i sistemàtic de procedir al coneixement d'una realitat en l'
...
Continua llegint "Filosofia actual, mètode científic i ciències humanes" »

Creences, Saber i Ciència: Definicions i Tipus

Filosofia i ètica4,49 KB

Definició de creença:

La creença és l'actitud pel que ens adherim a la veritat d'un enunciat. És una actitud subjectiva que pot basar-se en raons.

Tipus de creença:

Creences socials i culturals:(Jutjar a les persones per tal com es, menjar, roba, religió) Creences personals: Són creences nostres que ens poden afectar en la nostra actitud, la creença determinarà la forma que jo actuï en una situació determinada. Aquestes s'arrelen a la persona.

Creences de sentit comú: Són creences que tenim tots els humans pel fet de ser humans les hem agafat de l'experiència. Són creences compartides.

Graus de creença:

Opinió vaga: Fet de creure una cosa pel fet de que la resta de la gent ho creu. De vegades no estem segurs del tot d'una cosa i...

Continua llegint "Creences, Saber i Ciència: Definicions i Tipus" »