Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Primària

A. Crítica al principi de causalitat

Hume nega la possibilitat de conèixer un procés causal. Diu que <>.

La relació causa-efecte, doncs:

• No és llei de les coses
• És llei de la nostra manera de pensar les coses
• Es desprèn de l'hàbit i de l'experiència acumulats.

Però no és evident per intuïció:

1. No la podem demostrar analíticament o deductivament
2. Causa i efecte són dues idees diferents
3. Una idea no inclou l'altra.

Segons Hume, l'hàbit i el costum inclinen psicològicament a pensar que els fets ocorreguts en el passat es repetiran. El costum crea una propensió que és la que dona caràcter de suposada necessitat a les inferències causals. La idea d'una connexió necessària entre dos fets es forma per la injustificable extensió d'...

Plató

Dualisme antropològic

Plató defensa un dualisme antropològic, distingint entre el cos i l'ànima. L'ànima està relacionada amb les idees, mentre que el cos limita el coneixement d'aquestes.

Parts de l'ànima

• Part racional: És la part més important. La seva funció és el coneixement i governar el cos.
• Part irascible: Representa les passions i les emocions.
• Part irracional: Representa els desitjos i les passions.

Només serà virtuós aquell que es deixi guiar per la part racional.

Ètica

Mite de la caverna

• Persona que surt = Filòsof
• Cova = Món material
• Ombres = Coses (allò material)
• Fora de la cova = Món de les idees
• Presoners = Humanitat
• Sol = Idea de bé
• Cadenes = Els sentits
• Reflex = Matemàtiques

Mite del carro alat

• Ànima humana = carro

Concepcions de la Veritat

La Veritat Aplicada als Fets

Quan la veritat s'aplica als fets, la paraula 'veritat' s'utilitza com a sinònim d'autèntic, real o objectiu. Diferenciem els fets objectivament reals, que són els que coneixem com a veritables, de les aparences, il·lusions i ficcions. Quan l'apliquem als fets, és un concepte metafísic: la distinció metafísica entre aparença i realitat.

La Veritat Aplicada a les Proposicions

Quan la veritat s'aplica a les proposicions, entenem que una proposició és qualsevol enunciat que es pot considerar veritable o fals, que té valor de veritat. Els enunciats no són proposicions, i les ordres o imperatius ni les exclamacions tampoc. La veritat aplicada a les proposicions és una característica...

Concepció Formal de la Veritat

La concepció formal de la veritat és una concepció que entén la veritat com la no contradicció, que no es contradiguin les idees que formen l'enunciat. També vol dir la no contradicció entre enunciats diferents, i la no contradicció entre el que diu l'enunciat i el conjunt d'idees de la teoria en què s'inclou aquest enunciat. Per a aquesta teoria, un enunciat és vertader si les seves idees no són contradictòries, i si respecta les lleis i les idees de la teoria a la qual pertany. És una concepció que entén la veritat com la correcció formal dels enunciats o sistemes d'enunciats. El que diuen aquests autors és que una proposició és vertadera quan la seva estructura és correcta; és a dir, quan...

Ontologia Cartesiana o Teoria de les Tres Substàncies

La Substància

Si Plató buscava l'essència de l'eidos (idea), a partir d'Aristòtil es parla de substància com allò que fa que una cosa sigui, allò que existeix per si mateix.

Descartes parlava de tres substàncies:

• Res cogitans (ànima o esperit)
• Res extensa (món físic o cos humà)
• Res infinita (Déu)

Res cogitans

La primera substància es dedueix de forma clara i evident: «Jo penso, així doncs, existeixo». Per tant, la primera substància és la res cogitans = cosa pensant.

El dubte de si jo existeixo o no és una prova de la meva imperfecció, del fet que soc finit i imperfecte. Malgrat tot, jo tinc idees de perfecció i d'infinitud, i aquestes idees han de provenir d'algú perfecte...

Característiques i Funcions del Llenguatge

El llenguatge, una eina fonamental de la comunicació humana, posseeix diverses propietats i dimensions que en defineixen la complexitat i utilitat.

Propietats Fonamentals del Llenguatge

• Obert: Permet crear un nombre il·limitat d'expressions correctes i abastar qualsevol significat.
• Reflexiu: El llenguatge pot servir per referir-se a si mateix, és a dir, pot servir per parlar i reflexionar sobre el propi llenguatge. Aquesta propietat ens permet diferenciar entre dos models: el llenguatge objecte i el metallenguatge.

Llenguatge Objecte i Metallenguatge

• Llenguatge Objecte: Té la realitat (coses, fets, objectes) com a referent. És el llenguatge que utilitzem per parlar del món, dels fets. Usem les paraules

Teories Ètiques al Llarg de la Història

Intel·lectualisme Moral Socràtic

Sòcrates: estimulava el pensament, la moral, la intel·ligència. Va ser el primer gran pensador de la història de la filosofia. Creia que la filosofia s’havia de viure, no escriure. Era crític, dialogava sobre qüestions morals amb altres atenencs perquè creia que aquests es contradeien parlant de moral: per tant, intentava fer-los reflexionar i que se n’adonessin de les contradiccions. Com que hi havia corrupció, no interessava cultivar la intel·ligència/reflexió entre els ciutadans, per tant Sòcrates va ser condemnat a mort. No va fugir perquè creia en la immortalitat de l’ànima.

Intel·lectualisme moral: trobar la veritat mitjançant la raó. Sòcrates...

Revolució Científica (1500-1700)

S'anomena Revolució Científica al període comprès entre 1500 i 1700 durant el qual s'estableixen els fonaments conceptuals i institucionals de la ciència moderna.

Es considera revolució científica a tots aquells episodis de desenvolupament no acumulatiu en què un paradigma antic és reemplaçat, completament o en part, per un altre de nou incompatible.

Pel que fa als conceptes, l'element central de la Revolució Científica és l'abandó de la visió cosmogònica en la qual la Terra ocupava el centre de l'Univers (sistema geocèntric de Ptolomeu) i de la física aristotèlica, per una en la qual els planetes es mouen entorn del Sol (sistema heliocèntric). Aquesta idea, encara que també l'havien considerat...

Escoles Hel·lenístiques

Les escoles hel·lenístiques proposaven un estil de vida per assolir la felicitat. Els cínics, cirenaics, escèptics, estoics i epicuristes tenen en comú una preocupació ètica: intenten ajudar l'individu a trobar l'ataràxia (tranquil·litat d'esperit, que s'identifica amb la felicitat).

Estoicisme

L'estoicisme és una escola inventada per Zeno (grec). La naturalesa està regida per unes lleis rígides que determinen tot, com si tot el que passa estigués predeterminat.

La única manera d'assolir la tranquil·litat d'esperit és conèixer les lleis i acceptar-les. Si volem lluitar contra allò que no es pot canviar, no ho aconseguirem.

Algú que és molt estoic és capaç d'acceptar les desgràcies sense desesperar-...

Stuart Mill

Capítol 1 - Consideracions generals

Mill, al principi, es dedica a denunciar l'escàs progrés que s'ha fet en la controvèrsia relativa al bé i al mal. Quin és el criteri a seguir? En què es fonamenta la moralitat?
El fonament haurà de ser la finalitat de les accions, la seva utilitat o felicitat.
Mill combina la teoria de l'instint o sentiment moral de Hume amb l'universalisme kantià. Per Mill, són necessàries lleis o normes generals per evitar el conflicte d'interessos (individus-societat), però aquestes han de basar-se en els sentiments i no en la freda racionalitat.

Capítol 2 - Què és l'utilitarisme?

Primer de tot, Mill vol deixar clar que la utilitat no està contraposada al plaer, sinó que en pot proporcionar.
La moral...