Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Primària

Bo i dolent: el sentit original dels valors morals

Segons Nietzsche, la virtut s'associa a la idea de la força, és a dir, la capacitat per viure amb totes les seves conseqüències, acceptant la vida com a joc tràgic, incloent-hi també el que és terrible i problemàtic. El bo era aquell que posseïa fortalesa i salut de vida, era el noble, l'home de rang superior. El dolent, des de una posició de debilitat i malaltia era aquell que no tenia la fortalesa per acceptar els aspectes dionisíacs de l'existència, considerat com a vulgar i inferior.

Una altra diferència entre l'un i l'altre, a qui té el poder de retornar el bé pel bé o el mal pel mal i ho fa, se l'anomena bo; i a l'impotent se l'anomena dolent.

Moral dels senyors i moral dels

Obres: es poden classificar segons el receptor

Poden ser:

Exotèriques:

obres pensades per ser publicades fora del Liceu i durant la seva vida com Ètica a Nicòmac.

Esotèriques o reculls:

conjunt de guions preparats per la classe. Física i Metafísica publicades per Andrònid. Física tracta sobre el PHYSIS, i Metafísica sobre éssers no sotmesos al naixement i mort.

Ontologia:

- Teoria de les idees: Aristòtil conserva la concepció del món sensible i la concepció de l'objecte sensible. Teoria Hilemòrfica de la realitat.

- Teoria del canvi: Aristòtil defensa dos tipus de no-ésser. Canvi no implica passar pel no-ésser absolut. Substància primera és l'anomenat substància primera.

Factors del canvi:

Matèria, forma, causa eficient i causa...

Història, Ciència i Psicologia: Fonaments (II)

Què és la Ciència? Mètode Hipotètico-Deductiu

• Diferents definicions al llarg del temps.
• Actualment, la ciència es basa en el mètode hipotètico-deductiu. Aquest combina l'observació empírica, l'experimentació i la formulació d'hipòtesis, lleis i teories que han de ser contrastades per predir fenòmens.
  • Busca lleis: relacions consistents entre dos o més fenòmens. Es distingeixen dos tipus principals:
    • Lleis causals: estableixen una relació de causa-efecte.
    • Lleis correlacionals: descriuen com varien dos fenòmens de manera conjunta.
• El supòsit clau de la ciència és el determinisme: tot fenomen esdevé per un nombre finit de causes. Això no implica que aquestes causes siguin necessàriament

Història de l'Epistemologia: Positivisme i Crítiques

Positivisme: Comte i Stuart Mill

L'explicació científica ha de tenir la mateixa forma per a qualsevol ciència. Els fenòmens s'expliquen causalment a través de lleis generals i universals. Les teories s'han de formular a partir de dades empíriques.

Positivisme Lògic (Neopositivisme) i el Cercle de Viena

La ciència ha de basar-se en la verificació de proposicions inductives que puguin ser directament observables de la realitat. Les dades són independents de la teoria. Criteri de demarcació: formulació d'hipòtesis que s'han de verificar sobre fets observables i mesurables.

S'ocupa de la lògica. Els enunciats han de poder ser formalitzats.

Epistemologia: Crítiques al Neopositivisme

El Problema de la Política (III)

El Poder Constituït i la Dissolució del Govern

Els ciutadans, en comú acord, estableixen aquest poder i els autoritzen a legislar per ells, i tenen la facultat de revocar-lo si la llei no és respectada. Per tant, el pacte realitzat és doble: d'una banda, els individus pacten entre ells la creació de l'estat, i de l'altra, hi ha un pacte entre individus i governants.

El poder està dividit per evitar possibles abusos d'un poder absolut:

• El poder legislatiu: La seva finalitat és procurar el bé públic, elaborar les lleis i vetllar perquè es compleixin. Les lleis han de ser conegudes per tots i no es poden modificar per adequar-les a casos concrets.
• El poder federatiu: S'encarrega d'establir aliances amb altres

Grans Temes de la Il·lustració

• Confiança en el poder de la raó: Considerada una eina capaç i única de resoldre tots els problemes humans.
• Fe en el progrés científic: L’activitat científica possibilita el progrés constant en la vida humana.
• Deisme: No acceptaven una religió sobrenatural, sinó una religió sotmesa al criteri de la raó.
• Apologia de la tolerància: Necessitat de respectar els diversos tipus d’idees i rebutjaven les condemnes dogmàtiques.
• Necessitat de l’educació: Instrument clau del progrés, de la ignorància a la plena realització personal i social.
• Crítica del poder polític: No poden viure en un règim polític absolutista, enderrocar la monarquia.

Rousseau: El Sentiment Natural i el Contracte Social

L'home és...

La Llibertat: Un Concepte Universal

El Llegat de la Revolució Francesa

El lema de la Revolució Francesa, "llibertat, igualtat, fraternitat", ha deixat una profunda empremta en la història. La llibertat, en particular, perdura com un anhel universal, un principi natural inherent a tots els éssers humans.

L'Autorealització: La Base de la Llibertat

L'autorealització esdevé el pilar fonamental de la llibertat, la manifestació de la pròpia identitat i la reivindicació de l'individu.

Diferents Perspectives sobre la Llibertat

Definicions i Delimitacions

La concepció actual de llibertat ha evolucionat al llarg del temps. Avui dia, podem entendre-la des de diverses perspectives:

• Absència de terminació
• Possibilitat d'elecció
• Emancipació
• Autocontrol
• Principi

Locke vs. Descartes: Crítica a les Idees Innates

Descartes i els autors que defensaven les idees innates afirmaven que tots els éssers humans posseeixen aquestes idees. És a dir, basaven l'afirmació de l'existència d'idees innates en el fet de la universalitat d'aquestes idees (per exemple: la idea d'infinit, els principis lògics, la idea d'extensió, els principis morals, Déu, etc.). Segons Descartes, existeix un consens universal entre tots els éssers humans.

La Negació del Consens Universal per Locke

Locke nega aquesta prova del consens: els nens i les persones amb discapacitats mentals no coneixen el principi d'identitat o de contradicció, ni tampoc els principis morals. És absurd dir que els nens tinguin aquests principis i que...

Glossari de Termes Filosòfics i Conceptes Clau

L'Al·legoria

Recurs literari consistent en una metàfora continuada. En un text, se substitueix un referent pel seu equivalent metafòric i tots els termes lligats al referent tenen una metàfora equivalent, de manera que es genera un text amb diversos nivells de lectura. Exemple: la caverna de Plató.

Alienació

Del llatí alienare (treure enfora). En sentit específic, per Feuerbach i Marx, és la situació de la persona que té una relació falsa amb el món, degut a la il·lusió de la religió o a un sistema social i econòmic alienant.

Areté

Terme grec que traduïm per “virtut”.

Ciència

Del llatí scientia, i del grec episteme: conjunt de coneixements obtinguts per mitjà del raonament.

Coneixement

Del...