Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Primària

Història d'un Error en Nietzsche

Origen de l'Error Metafísic

Però, d'on sorgeix aquest error d'inventar-se una filosofia (metafísica - realitat) que no existeix?

Nietzsche ens proposa mirar enrere en la història del pensament (genealogia metafísica - recordem que a Nietzsche li encantava analitzar l'origen de les coses) i veure en quin moment ens hem equivocat.

Aquesta genealogia és el que coneixem com "la història d'un error", un famós text de Nietzsche on se'ns convida a fer un repàs de la història del pensament amb les següents etapes:

A. Nietzsche considera que la metafísica occidental no és més que un desenvolupament del platonisme. El problema comença amb Sòcrates i la dialèctica. Per culpa de Sòcrates, se suplanten els...

Rousseau: Contracte Social i Voluntat General

Rousseau analitza dues perspectives: la de Hobbes, que proposava cedir la nostra llibertat a un monarca a canvi de seguretat i protecció, convertint-nos en esclaus (Pacte d'Esclavitud), i la de Locke, que defensava un estat que garanteixi el respecte entre els éssers humans (Pacte de Llibertat). Aquest pacte no es fa entre individus i monarca, sinó entre els mateixos individus. L'individu perd part de la seva llibertat individual per aconseguir una nova llibertat moral que ens beneficia: lliures però iguals. Rousseau s'aproxima més a la visió de Locke.

Això s'aconsegueix mitjançant una forma política democràtica. La voluntat general és la llibertat comuna política, no la d'uns sobre altres...

Context Històric de Marx

Karl Marx (1818-1883) és un dels filòsofs més importants de l'era contemporània. La seva importància rau en el fet que, a partir d'una teoria general sobre la realitat, va desenvolupar una antropologia filosòfica de la qual va derivar tot un corrent polític, una teoria econòmica i una concepció de la història. Aquestes idees van traspassar els límits dels cercles intel·lectuals i van marcar gran part de la història concreta de la humanitat dels segles XIX i XX. Les condicions per a l'aparició del pensament de Marx s'han de buscar en les circumstàncies històriques que van generar l'aparició del moviment obrer al llarg del segle XIX.

Hem de considerar que, malgrat el moviment reaccionari que va seguir...

Filosofia i Religió: Un Anàlisi Comparatiu

L'experiència com a font de coneixement

L'origen de les idees

Segons Hume, sense poder referir-nos a un món exterior mentre no n'haguem demostrat l'existència, hem de reconèixer que inicialment només sabem que algunes de les representacions que se'ns apareixen a la consciència són molt nítides i intenses, mentre que d'altres no ho són tant. Les primeres s'anomenen impressions (que poden ser de sensació i de reflexió) i les segones idees. Pressuposar que les primeres s'originen en el món exterior és un pressupòsit que s'ha d'investigar.

Hume estableix la norma fonamental de la seva obra, el principi de correspondència: no hi pot haver cap altre origen per a les idees que les impressions; a tota idea li corresponen impressions de

Jean-Paul Sartre i l'Existencialisme: Una Introducció

Jean-Paul Sartre (nascut el 1905 i mort el 1980 a França), autor de l'obra clau L'existencialisme és un humanisme (1946), és una figura central del corrent de l'existencialisme. Aquesta filosofia se centra en l'anàlisi de l'existència humana i el seu sentit. Aquest és un atribut pròpiament humà, ja que només l'home pren consciència de si mateix, sap que és existent, mentre que les altres coses 'són', però no 'existeixen'.

Els pensadors existencialistes entenen l'home com a «llençat al món» o «llençat a l'existència». A més a més, expressen la idea que «l'existència precedeix l'essència»: el que sigui l'home depèn del seu existir. Només podrem entendre l'home a...

Idees de Plató: arquetip i model dels objectes i éssers sensibles. Realitat immaterial, extramental, eterna, divina i immutable. N'hi ha de tres tipus (de coses, matemàtiques i valors, sent la Idea de Bé la suprema d'entre les de valors). Descartes: Qualsevol contingut mental, és a dir, representació. N'hi ha de tres tipus (adventícies, factícies i innates), per tant, n'hi ha un tipus que deriva de l'experiència (i no és fiable, per aquest motiu).

Psicologia (Ànima – Jo - Individu)

Plató: Ànima immortal, preexistent al cos i dividida en tres parts (concupiscible, irascible i racional), sent la part que predomina (de les tres) la que determina la posició de l'individu en la societat. La part predominant de l'ànima és la raó,...

FILOSOFIA DE NIETZSCHE

Un cop finalitzada tota la crítica que Nietzsche fa al pensament tradicional i, d’una forma especial, al cristianisme, cal fer una nova filosofia si volem reconduir aquesta situació.

L’objectiu de la filosofia de Nietzsche és fer un retorn de llibertat als inicis del pensament. Tots els fonaments d’aquesta filosofia es troben recollits en l’obra Així parlà Zaratustra. En aquesta obra, Nietzsche ens explica els passos que l’home ha de realitzar per alliberar-se de totes aquelles cadenes que el lliguen i l’impedeixen pensar.

Anem a explicar-ho en els següents passos:

– La mort de Déu i el nihilisme

Què significa “Déu” per a Nietzsche? No només significa una creença religiosa, sinó que va més enllà....

En el segon relat, «Un trau a l’infinit», el narrador condueix de seguida l’interventor decebut cap a una casa comercial, de manera que la descoberta de la quarta dimensió es transforma en un decorat per a un espot publicitari. I, encara, abans li havia recomanat que «en un món de tanta idea fixa» trobaria més reconeixement dirigint les seves aptituds cap a «patents remunerables». A «El millor amic», en saber que l’extraterrestre té un sistema de traducció simultània, el narrador exclama: «És summament pràctic. Us cansareu de vendre’n. Aquí teniu un bon mercat». També en la narració número cinc —la titulada «No s’admeten corones»— l’acció es produeix entre dos bons comerciants. En definitiva, els relats...

4.2 – El Superhome.

La mort de Déu és una oportunitat, especialment per a totes aquelles persones que no es deixen portar pel nihilisme. Tots aquells que l’han superat poden donar un sentit diferent a la vida.

Cal fer un canvi radical i passar de l’autoalienació en Déu a la llibertat creadora que es coneix com a Superhome.

Però, com podem arribar a ser superhomes? Hem de dir que el camí és lent i que no tots arriben a ser-ho. Cal passar tres passos fins que podem arribar a ser superhomes. Nietzsche parla de tres transformacions; anem a explicar-les.

(Compte, aquestes transformacions de les quals anem a parlar són transformacions que pot experimentar el nostre interior. Potser no les fem totes, perquè potser no estem preparats tots...