Hume: Experiència, Idees i Crítica Metafísica
L'experiència com a font de coneixement
L'origen de les idees
Segons Hume, sense poder referir-nos a un món exterior mentre no n'haguem demostrat l'existència, hem de reconèixer que inicialment només sabem que algunes de les representacions que se'ns apareixen a la consciència són molt nítides i intenses, mentre que d'altres no ho són tant. Les primeres s'anomenen impressions (que poden ser de sensació i de reflexió) i les segones idees. Pressuposar que les primeres s'originen en el món exterior és un pressupòsit que s'ha d'investigar.
Hume estableix la norma fonamental de la seva obra, el principi de correspondència: no hi pot haver cap altre origen per a les idees que les impressions; a tota idea li corresponen impressions de les quals en deriva.
Idees simples i idees complexes
A la ment es troben idees que no reprodueixen cap impressió, però això no vol dir que totes les idees siguin simples. N'hi ha de complexes que resulten de l'agregació en la ment de diverses idees simples i que no tenen connexió directa amb cap impressió. Les parts que componen una idea complexa han de provenir d'impressions percebudes amb anterioritat. Aquest supòsit serà utilitzat per Hume en la crítica a tot concepte metafísic: un terme del qual no es pugui trobar l'experiència que l'origina no vol dir res, és pura ficció.
Dos tipus de coneixements
Un cop tenim idees, s'estableixen sobre elles dos tipus de coneixements:
- Les relacions d'idees: les proposicions matemàtiques i lògiques, de caràcter necessari lligat a la pròpia definició. La seva negació és contradictòria. Les relacions d'idees constitueixen la màxima certesa, però només ens informen de les condicions que hauria de complir un objecte en el cas que existís.
- Les qüestions de fet, que coneixem per experiència i no per demostració. Són contingents (el seu contrari és possible).
No hi ha res en el nostre coneixement fora de relacions d'idees i qüestions de fet, originades a partir de l'experiència.
La crítica a la metafísica
Tres conceptes cabdals del coneixement
Tres conceptes són cabdals en la fonamentació del coneixement: els de definició general, de substància i de causalitat. Hume sotmet a crítica aquests tres conceptes.
La crítica de les definicions generals
Hume defensa que no tenim coneixement de les definicions generals, però que la ment s'acostuma a associar a una sola paraula objectes que en algun sentit són prou semblants. Però malgrat que amb aquesta aproximació n'hi ha prou, recorda la possibilitat d'error que tenen totes les generalitzacions. Quan fem afirmacions sobre una suposada idea general que realment no ens és possible conèixer, estem afirmant més del que sabem.
La crítica de la idea de substància
Critica també la idea de substància, és a dir, del substrat permanent en què consisteix cada cosa i sobre el qual es van produint els canvis que l'afecten. Tenim impressions de les qualitats de les coses, però no de les coses en si mateixes. L'experiència ens ofereix un conjunt de qualitats. La substància no és res més que un nom amb el qual la nostra ment fa present un feix de qualitats que apareixen unides.
La substància pensant
Encara es produeix més estranyesa quan Hume aplica el seu principi de correspondència a la idea del jo. Posa en qüestió la substància pensant. Descartes tenia clar que hi ha un jo pensant. Hume vol arribar fins al final: la substància pensant no és més que una col·lecció d'impressions. Percebem representacions mentals, però no la ment en què suposadament es donen.