Filosofia i Religió: Tertulià, Justí, Agustí, Anselm, Tomàs, Ockham i Maquiavel
Filosofia i Religió: Un Anàlisi Comparatiu
Filosofia | Religió | |
Tertulià | Mer racionalisme. | La fe és supraracional. No necessita ser demostrada; és la veritat. |
St. Justí | Intentarà fer ús de la raó per demostrar determinades veritats de la fe. La filosofia és una veritat parcial. | Veritat total -revelació-. No pot haver contradicció en la recta raó, creada per Déu. |
St. Agustí | La raó ha de fer-se servir per a entendre determinades veritats de la fe. | No hi haurà contradicció ni conflicte entre raó i fe (“entén per a creure, creu per a entendre”). Hi ha una sola veritat universal accessible a tots de la qual l’església catòlica és dipositaria. |
St. Anselm de Canterbury | Pretén demostrar l'existència de Déu “a priori”. Intenta demostrar que l’ateu, que nega l’existència de Déu, es contradiu. | |
St. Tomàs d'Aquino | Proposicions demostrades. La raó humana està limitada al món empíric. El coneixement parteix dels sentits i queda limitat a l’experiència. Tot coneixement que traspassi aquest límit és incomprensible per la raó. La filosofia esdevé merament servidora de la teologia (en cas que la filosofia arribi a conclusions contràries a la fe o revelació, aquestes seran falses). Utilitzarà la raó per demostrar l’existència de Déu. Construeix una filosofia sistemàtica, síntesi de l’escolàstica. | La veritat filosòfica i la veritat revelada tenen un mateix origen que és Déu, i per tant no pot haver-hi conflicte. Proposicions revelades. Demostrarà l’existència de Déu: a partir de l’existència del món tal i com és, es fa necessària una primer causa que és Déu. |
Guillem d'Ockham | Filosofia “criticista”: independització de la raó respecte a la fe. Si Déu és omnipotent, no hi ha lloc a cap prova o coneixement racional de Déu, i tota la metafísica i teologies racionals són inútils. La raó humana l’únic que pot fer és aspirar a entendre com són de fet les coses, no perquè són d'una manera o altra. S’obre pas a una raó científica. |
St. Agustí | Dominarà l'edat medieval: el regne terrenal -l’estat- està al servei del regne dels cels -església-. L’església es convertirà en una institució de poder. Prevaldrà fins el segle XIV. |
Guillem d'Ockham | Defensarà la separació dels poders, mostrant la funció i orígens històrics diferenciats de l’església i l’estat. La reforma luterana té aquí els orígens. |
Maquiavel | Realisme polític. La política apareixerà ara com un nou discurs no supeditat a la ètica o a la religió, que té com a única finalitat aconseguir, mantenir, expandir el poder. |
Utopisme del Renaixement | Món ideal, perfecte. L’home és el mirall que reflecteix la magnificència de la creació divina. Revolució científica que porta a un conflicte entre Religió catòlica i ciència. Crisi religiosa. Conflicte polític-religiós que travessarà tot el segle XVII. Pel que fa a la política, les utopies projecten una nova societat basada en la justícia i la felicitat. |