Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Primària

Hume i Descartes: Dues Tendències Filosòfiques

Els dos filòsofs segueixen dues tendències filosòfiques diferents: Hume segueix l'empirisme, mentre que Descartes segueix el racionalisme.

Mentre que Hume es basa en l'experiència per donar un fonament i, alhora, un límit al nostre coneixement, Descartes utilitza la raó per superar l'escepticisme i trobar una veritat absoluta.

Punts de Partida: El Rol dels Sentits i la Raó

A causa d'aquesta gran diferència, les seves teories parteixen de maneres contràries:

La Posició de Descartes (Racionalisme)

Descartes creu que allò que els nostres sentits capten no es pot considerar útil per trobar el coneixement absolut, ja que considera que els sentits poden enganyar-nos o fallar-nos. Per tant, hem...

Ciència i Racionalitat a la Il·lustració (Segle XVIII)

Recerca del Principi de la Vida

• Mary Shelley
• Fascinació pels autòmats
• Primers descobriments sobre l'electricitat (Leyden, Volta).

Dues teories principals:

• Segueixen a Descartes (mecanicisme)
• Necessiten postular un principi vital

El Cos, la Medicina i l'Ésser Humà

Dues concepcions del cos: iatromecànica i iatroquímica.

Iatromecànica: Concepció Geomètrico-Mecànica del Cos

Basada en tres supòsits:

• L'activitat bàsica dels cossos és el moviment.
• Tota matèria està composta de corpuscles: antecedent dels àtoms. Es deixen els humors de banda.
• Les causes finals físiques que activen el moviment no es poden conèixer experimentalment.

Iatroquímica: Inicis de la Interpretació Química del Cos

Transformació...

Característiques de l'Empirisme

• Supremacia de l'experiència: Esdevé el criteri per establir la veritat i el límit del coneixement humà.
• Negació de les idees innates: L'innatisme és fals, tot el coneixement s'adquireix.
• Interès per l'estudi del coneixement:
• Dificultat d'una metafísica vàlida:

El Problema entre Descartes i els Empiristes

Neguen la possibilitat d'assolir un coneixement metafísic vàlid.

Hume i les Percepcions

Hume qüestiona que les nostres percepcions (sensacions, pensaments i emocions) representin el món. Les classifica, segons la intensitat, en:

1. Impressions: Sensacions immediates de l'experiència (imatges, passions i emocions). Més intenses, però menys duradores.
2. Idees: Còpies difuses de les impressions. Menys intenses,

L'ésser humà no és "causa sui", causa de si mateix. Com que són imperfectes ens han d'haver creat. El mateix que ens Déu.

Argument ontològic:

L'havia utilitzat en Anselm de Canterbury al S.XI va formular aquest argument per defensar l'existència de Déu. Es parteix d'una idea per demostrar l'existència. Déu no pot no existir, la seva existència és necessària. Si Déu és l'ésser perfecte, si té totes les perfeccions ha d'incloure també dins d'aquestes l'existència. No pot ser que l'ésser perfecte no sigui existent. Si no existent ens podriem imaginar un altre ésser més perfecte que existís. Aquest argument dóna per suposat que l'existència és una perfecció, i això és una cosa molt dubtosa.

Tots aquests arguments

els...

Comparació política: Locke i Mill

Tendència filosòfica

Locke és considerat un dels pares del liberalisme. Mill, en canvi, és utilitarista i liberalista.

Ideologia política

L'idelogia política de Locke s'oposa a l'absolutisme monàrquic i defensa la monarquia parlamentària i la divisió de poders. Mill, en canvi, és defensor de la democràcia representativa i del liberalisme.

Principi regulador

Segons Locke, el principi regulador és que hi ha una llei natural: ningú pot atemptar contra la vida, la salut o les possessions dels altres. En les societats polítiques, el poder haurà d'assegurar aquests drets naturals dels homes. Mill, en canvi, defensa el principi del dany: implica que la gent és lliure de fer el que li sembli convenient...

Origen i possibilitats del coneixement

1-Quin és l'origen del coneixement? Ha tingut una doble resposta que deriva de la percepció sensible i la raó, que ens poden donar el pensament:

• La primera resposta a l'origen del coneixement és la raó i ha donat lloc a una orientació filosòfica que és el RACIONALISME.
• La segona resposta a l'origen del coneixement es troba a la percepció sensible (dades dels sentits) i ha donat lloc a una orientació filosòfica que és l'EMPIRISME.

2-Quines possibilitats tenim de conèixer? Quins són els límits del coneixement? Ha tingut tres respostes possibles; dos completament oposades i l'altra entremig:

• Defensar que no podem conèixer res, negar la possibilitat de conèixer. L'anomenem ESCEPTICISME.
• Defensa

Berkeley i Locke: La Substància i les Idees

En primer lloc, ens interessa centrar-nos en la visió de Berkeley sobre les idees: tot coneixement és coneixement d'idees. Ara bé, al filòsof li interessen particularment idees com "substància" o "existència", que no estan del tot clares. Locke havia dit que el concepte de substància remet a un substrat ocult i incognoscible. Berkeley no hi està d'acord. Així, aquest autor manté un nominalisme estrany: les paraules signifiquen idees. Pensem en els conceptes generals, per exemple. "Triangle" és un concepte general que ha de remetre a tota mena de triangle, però que no pot ser, però, "ni oblic, ni isòsceles, ni escalè, ni equilàter, ni rectangle".

Hume: La Teoria Empirista del Coneixement

El

La Necessitat de Déu i la Causalitat

Descartes tenia la necessitat de demostrar l’existència de Déu per justificar el vincle entre les nostres idees i el món. Locke, en canvi, se serveix de la relació causal: el coneixement és un procés causal des de l’objecte a la ment i, per tant, a partir dels seus efectes (idees) podem assegurar l’existència de les causes (objectes externs).

Les Tres Substàncies: Crítica de Locke a Descartes

Tant Locke com Descartes es plantegen l’existència de tres substàncies. Locke, però, fa una crítica a la concepció cartesiana d'aquestes: el Jo, el Món i Déu.

Racionalisme vs. Empirisme: Corrents Filosòfiques

Descartes pertany a la corrent racionalista, mentre que Locke, juntament amb Hume, pertany...

Dualisme vs Monisme

Plató

• Dualisme: ànima i cos.

Nietzsche

• Monisme: matèria, cos.

Concepció de l'Ànima

Plató

• L’ànima és principi de vida i de coneixement. Concepció mística i intel·lectualista.
• Immortalitat i transmigració.
• Immaterial, preexisteix, ha viscut en comunicació directa amb el món de les Idees.
• L’ànima és una substància. És de la mateixa realitat que les Idees.
• L’ànima té una existència permanent i eterna. Té les característiques de les Idees.
• L’ànima immortal i preexistent és la causa de la veritat.

Nietzsche

• L'ànima és una ficció, un prejudici de la gramàtica (el jo, el subjecte és un afegit de l’acció).
• Concepció materialista.
• L'única vida que existeix és aquesta terrenal.
• L’ànima és una ficció

John Locke: Coneixement i Experiència

Locke defensa la necessitat de reflexionar sobre el propi coneixement. Defineix el coneixement com l'acord o el desacord entre les idees, i no com l'acord entre les idees i les coses, com ho feia el pensament clàssic.

Diferències entre Descartes i Locke

La primera discrepància entre Descartes i Locke és l'origen de les idees que conté la consciència, i el criteri per avaluar-ne la fiabilitat:

Per a Locke, contrari a la creença que la ment té idees innates com deia Descartes, la raó no és creadora sinó receptora de continguts, i la seva funció es limita a percebre l'acord o el desacord entre aquests continguts. L'experiència és l'origen i el límit d'allò que pot omplir la ment. Per Locke, l'...