Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Primària

Utilitarisme de Mill vs. Ètica Kantiana: Felicitat i Justícia

Filosofia i ètica3,19 KB

Cap. 3 - Utilitarisme de Mill vs. Ètica Kantiana

L'Utilitarisme de Mill es presenta com una teoria ètica universal, inseparable de la llibertat i la felicitat, a diferència de la teoria kantiana que els considerava simples postulats.

Mill distingeix dos tipus de sancions en referència a l'obligació moral:

  • Externes: Reforcen la moralitat, però no obliguen.
  • Internes: Consciència moral o sentiment de simpatia. Aquesta s'ha d'educar, perquè no coincideix en tothom de la mateixa manera (crítica a Kant). La societat ha d'educar els seus ciutadans perquè s'adonin que és millor mirar pels interessos de tots, perquè és més útil per ser feliç. L'important és adonar-nos que només quan actuem tenint en compte la utilitat o el bé general
...
Continua llegint "Utilitarisme de Mill vs. Ètica Kantiana: Felicitat i Justícia" »

Epistemologia i Teories del Coneixement: Guia Completa

Filosofia i ètica8,59 KB

Concepte i Graus de Coneixement

El coneixement es pot classificar segons el seu grau de certesa i fonamentació:

  • Opinió: És subjectiva, insegura i no demostrable. Normalment es basa en raons personals, tot i que poden ser contundents.
  • Creença:
    • Ús dubitatiu: No estem segurs, però tenim raons per sostenir-la.
    • Ús assertiu: Estem segurs, però ens falten proves concloents.
  • Coneixement: És una creença de la qual estem segurs i per a la qual tenim proves que la justifiquen.

Eines del Coneixement

Les eines del coneixement solen treballar conjuntament per construir la nostra comprensió de la realitat:

  • Percepció: Dades proporcionades pels sentits que ens permeten construir la nostra pròpia realitat i estar-hi en contacte. Organitza i interpreta la
...
Continua llegint "Epistemologia i Teories del Coneixement: Guia Completa" »

John Locke: Idees, Experiència i Estat de Natura

Filosofia i ètica2,84 KB

John Locke

Característiques generals de l'empirisme

  • La raó està limitada per l'experiència.
  • Reconeix l'experiència com a limitada, però la considera l'única font de coneixement.
  • La metafísica és un terme sense un significat clar, ja que no prové de l'experiència.
  • Com que la substància no prové de cap impressió sensorial, el seu significat no està clar.
  • Com que no existeixen les substàncies, l'ànima tampoc no té cap sentit.
  • L'empirisme defineix "idea" com a representacions del món que provenen d'una experiència prèvia.
  • Les idees innates no tenen validesa, porten a confusió, ja que no tenen cap base sensorial que aclareixi el seu significat.

Locke, empirista o racionalista?

Empirista.

D'on provenen les idees?

Són adquirides, el seu...

Continua llegint "John Locke: Idees, Experiència i Estat de Natura" »

Serveis d'Intel·ligència, Control, Fal·làcies i Prospectiva

Filosofia i ètica3,71 KB

Tipus de Serveis d'Intel·ligència

Els serveis d’intel·ligència arreu del món es classifiquen en dos grans grups amb tres subgrups cadascun:

  1. Països on les necessitats d’intel·ligència les aporten serveis d’intel·ligència
    • Serveis d’intel·ligència d’informació interior i exterior. Ex: Alemanya, Argentina.
    • Serveis d’intel·ligència d’informació interior i l'exterior és nul·la. Ex: Costa Rica, Luxemburg.
    • Serveis d’intel·ligència d’informació interior i l'exterior mitjançant la intel·ligència militar. Ex: Bèlgica.
  2. Països on les necessitats d’intel·ligència les aporten estructures policials
    • Cossos policials informació interior i intel·ligència militar per a informació exterior. Ex: Suècia.
    • Cossos policials
...
Continua llegint "Serveis d'Intel·ligència, Control, Fal·làcies i Prospectiva" »

Aristòtil: Hilemorfisme, Canvi i les Quatre Causes

Filosofia i ètica2,7 KB

Teoria Hilemòrfica: Matèria i Forma

La matèria i la forma, interpretades dinàmicament, passen a ser potència i acte.

Si en tot canvi sempre hi ha un substrat permanent, aquest substrat és la matèria. Una forma o essència la configura. El canvi consisteix en la substitució d'una forma per una altra.

Si el fuster transforma un arbre en una taula, la matèria és la mateixa fusta, però canvia de forma.

La forma és l'essència de la cosa, no existeix sinó en la matèria. La forma és la que determina la matèria. La forma o essència de la taula és comuna a totes les taules.

En canvi, la matèria de la taula és pròpia d'aquesta única taula, sent el principi d'individuació. La matèria més elemental és la dels quatre elements.

No pot...

Continua llegint "Aristòtil: Hilemorfisme, Canvi i les Quatre Causes" »

Escola de Frankfurt, Mètodes i Escoles Sociològiques: Conceptes Clau

Filosofia i ètica3,13 KB

L'Escola de Frankfurt

L'Escola de Frankfurt enfronta dos tipus de racionalitat:

Racionalitat Instrumental

Típica del capitalisme: aconseguir els objectius proposats sense importar les conseqüències.

Racionalitat Crítica

Uneix la raó teòrica amb la raó pràctica. És una raó comunicativa i emancipadora.

Mètodes Empiricoanalítics

Mètodes Empiricoanalítics Quantitatius

  • Fan servir les matemàtiques com a ciència auxiliar.
  • Es basen a explicar un fet determinant a partir dels coneixements de les seves causes.
  • Tenen com a objecte d’estudi l'observació dels individus.
  • Són: l’enquesta o qüestionari, la mostra i l’estadística.

Mètodes Empiricoanalítics Qualitatius

Entrevistes

Abans cal conèixer el tema sobre el qual anirà i decidir entre...

Continua llegint "Escola de Frankfurt, Mètodes i Escoles Sociològiques: Conceptes Clau" »

Empedocles, Anaxàgores i els sofistes: filosofia antiga

Filosofia i ètica2,99 KB

Empedocles

Filosof dels elements materials (S.V)

- Aquests principis mitjançant els quals s'ha produït la physis

(naturalesa) són aire, aigua, terra i foc - 4 elements

- Constitueix una escala medica - la salut de les persones està en l'equilibri d'aquests elements (desequilibri d'algun element - malaltia)

- 1a teoria sobre la personalitat de les persones: redeterminada pels elements (cólera - foc...)

- La teoria perviu fins al S.XVIII

- Les característiques dels elements són les mateixes que les del ser de Parmènides (etern, indivisible, homogeni..)

- Problema: com els 4 elements desordenats fan que existeixi tot el que hi ha ara mateix i la natura sigui ordenada, harmònica...

- Hi ha 2 forces (amor i odi) que unifiquen i separen cíclicament...

Continua llegint "Empedocles, Anaxàgores i els sofistes: filosofia antiga" »

Anàlisi de la Filosofia de Descartes: Cogito, Déu i el Món

Filosofia i ètica3,27 KB

Descartes: El Dubte Metòdic i el Cogito

Descartes planteja el dubte metòdic, on rebutja com a absolutament fals tot allò en què pogués conduir al menor dubte. Intenta veure si en realitat hi ha alguna cosa a la seva ment que sigui enterament indubtable. Sotmet al seu dubte tot allò existent, i a poc a poc va rebutjant elements i principis.

El Cogito: La Primera Veritat

El cogito és la primera veritat en l'ordre del coneixement; i això en dos sentits: d'una banda, perquè és la primera veritat a què arribem quan fem ús del dubte metòdic, i en segon lloc, perquè a partir d'ella podem fonamentar totes les altres. El “cogito, ergo sum” va ser una de les seves conclusions: que com que ell raona, existeix.

Criteri de Veritat

Criteri que...

Continua llegint "Anàlisi de la Filosofia de Descartes: Cogito, Déu i el Món" »

Antropologia Cultural: Conceptes Clau, Mètodes i Funcionalisme

Filosofia i ètica2,82 KB

El Mite és Llenguatge: Com Treballa l'Antropologia Cultural?

L'antropologia cultural es basa en diverses idees fonamentals:

Quatre Idees Clau de l'Antropologia

  • Relativisme cultural.
  • Visió holística.
  • Alteritat.

Què és la Cultura? (Definició Clàssica)

Aquell tot complex que inclou el coneixement, les creences, l'art, la moral, el dret, els costums i qualsevol dels hàbits i capacitats adquirits per l'home.

Principis Metodològics de l'Etnografia

Es poden agrupar els principis metodològics sota tres apartats principals:

  1. Objectius Científics: L'estudiós ha de tenir objectius científics reals i conèixer els valors i els criteris de l'etnografia moderna.
  2. Condicions de Treball Òptimes: Cal que es creïn bones condicions de treball, això és, per
...
Continua llegint "Antropologia Cultural: Conceptes Clau, Mètodes i Funcionalisme" »

El problema de la política: l'estat de naturalesa

Filosofia i ètica2,27 KB

Per entendre correctament el poder polític i deduir-lo d'allò que va ser el seu origen és necessari considerar com eren els éssers humans en estat de naturalesa.

El estat de naturalesa

Els éssers humans en estat de naturalesa estaven en un estat de llibertat (dins dels límits de la llei de la naturalesa), independència (no han de demanar permís ni dependre de la voluntat de cap altra persona) i igualtat (fer ús de les mateixes facultats, hagin de ser també iguals entre si, sense subordinació o subjecció de les unes a les altres, per tant, tot poder i jurisdicció és recíproc i ningú en gaudeix en més mesura que la resta).

L'estat de naturalesa té una llei de naturalesa que el governa i afecta a tothom, que ensenya que tots els

...
Continua llegint "El problema de la política: l'estat de naturalesa" »