Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Primària

Mètode Socràtic

Pítia va dir que ningú era més savi que Sòcrates. Sòcrates buscava homes que tinguessin saviesa i parlava amb ells. Sempre arribava a la mateixa conclusió: només ell sabia que no sabia res. El seu mètode consisteix en l'art del diàleg, fer preguntes cap a un objectiu, conduint l'interlocutor cap al reconeixement de la seva ignorància. Utilitza dues eines principals: la ironia i la contradicció. Pregunta fingint que no sap i continua fent preguntes fins que condueix l'altre a contradiccions lògiques. Els sofistes assumien l'existència de la contradicció, però per a Sòcrates, arribar a una contradicció implicava rebutjar la tesi inicial. Aquest mètode esdevenia maièutica (l'art d'ajudar l'interlocutor a cercar...

John Locke (Individualista)

Locke era partidari de la legitimitat de la propietat privada. Per defensar-la, va argumentar que les persones treballen per tal que els objectes de la naturalesa donin el màxim benefici possible i els fruits d'aquest treball són la propietat privada. Aquesta forma part del raonament estrictament natural dels éssers vius, ja que el fruit del teu propi treball és teu.

Locke criticava la monarquia, ja que considerava que es saltaven les normes de la defensa de la propietat privada i se n'aprofitaven, agafant part del fruit del treball obtingut per cada persona.

Estat de Naturalesa (Locke)

Teoria que afirma que en la situació hipotètica prèvia a l'aparició de la societat, l'home és completament lliure, tenint completa...

Llibertat Externa i Interna

Llibertat externa: consisteix en el fet que ningú ens impedeix traslladar-nos i actuar de la manera que ens sembli oportuna, dins del que és permès per les lleis i els costums del propi país. Aquest tipus de llibertat és el que perd una persona quan la porten a la presó.

Llibertat interna: consisteix a poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten: és la llibertat de voler una cosa o una altra, també anomenada llibertat de voluntat. Per exemple, la decisió de dormir o no és cosa de cadascú.

Determinisme i Llibertat Interna

Sabem que la filosofia va sorgir a Occident quan alguns pensadors grecs s'esforçaven a buscar les causes de totes les coses, convençuts que tot el que passa en el món...

Engendrats i mutables, que són perceptibles pels sentits i que són tots imitació d’una altra realitat superior (món intel·ligible).

Els humans ens relacionem amb el món de les idees entenent-les i amb el de les coses percebent-les.

Cosmologia

• Ordre còsmic: relació idees-matèria
• Món sensible: conseqüència material de l’ordre perfecte del món intel·ligible
• Déu: el demiürg és una divinitat personal (coneix, vol, construeix, etc.) que depèn de les idees fonamentals que són implicades per la idea d’ordre (p.e. unitat, multiplicitat, identitat, diferència, etc.)

Jerarquia Eidètica

Les idees s’ordenen segons el grau d’implicació que tenen respecte altres idees.

1-Unitat-Perfecció-Bellesa-Bé-IDEA SUPREMA

Unitat: Per tal de...

Idees principals del text de Locke

Les persones van decidir formar una societat per tal de poder tenir protecció i seguretat. Si el govern atempta contra la vida, la llibertat o la propietat dels ciutadans, viola el pacte que el justifica i deixa de complir la funció per la qual es va establir. Els ciutadans, per tant, deixen de tenir cap obligació d’obeir-lo, i el poden destituir i establir-ne un de nou.

Definicions clau del text

• Poder legislatiu: Aquella part de l’estat que té la capacitat de fer i modificar lleis.
• Estat de guerra: Quan algú intenta violar el dret a la vida o altres drets bàsics d’un altre.

El dret a la resistència segons Locke

Expliqueu el sentit de la frase següent del text i les raons de John Locke per a afirmar-...

Determinisme i Indeterminisme

Quan parlem de llibertat, ens referim a la capacitat de la voluntat humana per actuar en la direcció escollida i per triar en quina direcció volem actuar. Per això, els éssers humans ens sentim responsables de les nostres accions. Però aquesta caracterització de la llibertat ha estat discutida pel determinisme. El determinisme diu que tots els esdeveniments de l'Univers tenen una causa. Així doncs, el determinisme ha semblat incompatible amb la llibertat. D'aquí ve el problema de la llibertat: si el determinisme és vertader, la llibertat és il·lusòria. Per contra, si el determinisme és fals, la llibertat no és il·lusòria.

Procés d'Hominització

La nostra espècie és fruit de l'evolució, el resultat...

La Ciència

Distinció de les Ciències

Les ciències es distingeixen en:

• Ciències empíriques: ciències que estan formades per enunciats que parlen sobre els fenòmens del món, és a dir, s'ocupen dels fets de l'experiència.
• Ciències formals: ciències que estan formades per enunciats que no s'ocupen de fets de l'experiència, és a dir, no proporcionen informació sobre els fenòmens del món.

Origen de la Ciència Empírica

La ciència empírica neix al Renaixement, al segle XVI, amb l'anomenada revolució científica, quan se separa de la filosofia i fixa el seu propi mètode i àmbit d'estudi. Des del segle XVI, apareix com un saber precís i metòdic que descriu, explica i prediu els fenòmens.

El Mètode Hipotètic Deductiu

La Ciència

Teoria de les passions

• Si fins ara el diàleg ha transcorregut en l'àmbit de la política (de com s'ha d'organitzar la realitat col·lectiva), a partir d'ara passa a l'àmbit de la psicologia i de la moral (de com organitzar la realitat individual).
• Si en l'àmbit polític s'han distingit tres parts que constituïen la ciutat, en l'àmbit psicològic també s'han de distingir tres parts.
• Per aconseguir això, sembla que ha de rectificar la psicologia dualista que ell mateix havia defensat en el Fedó, segons la qual existien dues tendències freqüentment oposades: la racional i la irracional (analogia de l'arquer).
  1. La irracional impulsa a través dels desitjos i les passions a satisfer una necessitat, a assolir un plaer.
  2. La racional, en canvi,

Del mite al Logos

La filosofia neix de l’evolució del pensament a partir de l’antiga saviesa de la poesia i dels mites.

Mite: és el relat d’un succés que ha ocorregut en un altre temps diferent del nostre. Els protagonistes solen ser herois i pretén explicar l’origen de l’univers.

1. La saviesa gnòmica (màxima) s’expressa com una reflexió sobre l’individu i la societat que és molt a prop de la filosofia.

2. Poetes lírics: Parmènides, Empèdocles, Xenòfanes.

3. La mitologia grega marca la transició d’una nova forma de pensament. Homer diu que l’oceà és el “generador de déus” i la “gènesi de totes les coses”. Aristòtil ho considera com un antecedent del pensament de Tales. Segons Hesíode, la gènesi dels...

Burnet veurà en Parmènides la conseqüència lògica del Monisme materialista Jònic. De manera que els filòsofs posteriors hauran d'optar entre el Materialisme i el Monisme a l'hora d'explicar el món de les aparences. Però, donat que una concepció del món que no fos materialista estava llavors fora de l'abast intel·lectual, tan sols quedava un camí obert: prescindir del monisme i acceptar dos o més principis com a explicatius de la realitat. L'alternativa hauria estat un concepte abstracte o espiritual de l'Ésser.

Aquesta conseqüència —partir de diversos principis originaris o arjé que compondrien totes les coses—, serà la que extrauran els filòsofs posteriors a Parmènides. D'aquí que se'ls anomenarà Pluralistes.

En aquest...