Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Primària

La capacitat simbòlica i la seva expressió

Capacitat simbòlica: Capacitat d'expressar-se de manera artificial i original. L'home codifica i transmet coneixements sobre la natura.

Símbols: Ferdinand de Saussure va crear la teoria del signe lingüístic i va entendre que el signe era un producte de la nostra ment que té dos elements: (una imatge o so, el significant: la forma que adopta el signe) i (un concepte expressat, el significat: el que el signe representa).

Signe natural: Manté una relació de semblança o de causa-efecte entre el significant i el significat.

Signe convencional: També anomenat símbol, la seva utilitat rau en la convenció, és a dir, l'acord entre els seus usuaris.

Expressió filosòfica i artística

Filosofia i literatura

La...

Filosofia Política: Locke vs. Utilitarisme

Tendència Filosòfica

Locke: Considerat un dels pares del liberalisme.

Utilitarisme: Corrent utilitarista i liberalista.

Ideologia Política

Locke: S'oposa a l'absolutisme monàrquic, defensa la monarquia parlamentària i la divisió de poders.

Utilitarisme: Defensor de la democràcia representativa i el liberalisme.

Principi Regulador

Locke: Hi ha una llei natural que estableix que ningú pot atemptar contra la vida, la salut o les possessions dels altres. En les societats polítiques, el poder ha d'assegurar aquests drets naturals dels homes.

Utilitarisme: El principi del dany implica que la gent és lliure de fer el que li sembli convenient sempre i quan no perjudiqui els altres.

Consideració dels Individus

Locke:

El fet que homes decideixin avançar cap a societats polítiques no significa que abandonin l'estat de naturalesa, ja que es creen amb l'objectiu de completar l'ordre natural. Els homes pacten per millorar l'estat de natura i, per això, renuncien a alguns drets per obtenir més beneficis (disposen de llei escrita, estableixen la figura del jutge, i tothom mantindrà les seves propietats). Segueixen sent lliures, tot i que a partir del pacte parteixen d'una llibertat més restringida que en l'estat de natura.

Divisió de Poders

Segons ell, el poder de l'estat no pot concentrar-se en una única figura, per això diu que en societats polítiques s'ha d'establir una divisió de poders (legislatiu, executiu, federatiu). L'últim fonament d'aquestes...

Un Cas Hipotètic: Tribu Equatorial i la Congelació

Sobre aquest exemple podem destacar el següent:

• El que els indígenes veuen la primera vegada (quan no relacionen fred i congelació) és exactament el que veuen la vegada número 100 (quan per efecte de la repetició creuen veure que el fred ha causat la congelació). La repetició del fet no mostra res de nou. Sembla, per tant, que tota la diferència entre la primera vegada i la centena vegada radiqui en el fet de la repetició.
• Després de veure repetida l'associació fred/congelació, ja no diuen "ha fet molt fred i l'aigua s'ha petrificat", sinó una cosa molt diferent: "el fred ha petrificat l'aigua". És a dir, han passat de la simple coincidència o successió en el temps a una connexió

Tipus de Coneixement

• El saber (consciència) té com a objecte el món intel·ligible de les idees.
• La creença (opinió) té com a objecte el món sensible dels objectes físics.

La Concepció de l'Ànima en Plató

La concepció de Plató de l'ànima (psyché) està íntimament connectada amb la seva teoria de les idees. Si tenim coneixement de les idees és perquè l'ànima va existir en una vida preterrenal en la qual les va poder contemplar. L'ànima és d'origen diví i, per culpa d'alguna falta (un pecat), fou condemnada a viure en un cos material. Amb la mort del cos arriba l'alliberament de l'ànima, sempre que es trobi prou purificada per una vida digna; si no és així, es veurà obligada a transmigrar a un altre cos humà o animal. Plató...

El concepte d'idea en Descartes i els seus tipus

Descartes, com a precursor del moviment anomenat racionalisme, defensa l'autosuficiència de la raó com a font de coneixement. Així mateix, defensa la creença en l'existència d'idees innates, les quals ens ajudaran a construir les veritats complexes i fiables a les quals haurà aplicat el mètode basat en la intuïció i deducció, que no deixarà cap lloc al dubte. Com a racionalista, es distanciarà dels empiristes per considerar que l'experiència no pot ser font de certesa, i també s'allunyarà dels escèptics, ja que aquests són estàtics i no demostren interès per trobar la veritat absoluta i fiable. Descartes estarà interessat a descobrir l'origen de la nostra causa, i és així...

Ètica Provisional de Descartes

Al Discurs del Mètode (1637), a la 3a part, Descartes fa un esbós d’una moral provisional, que significa que serà una aproximació, seguint les regles del mètode:

1. La primera regla és obeir les lleis i les costums del país, sent moderat i allunyant-se de l'excés (camí del mig aristotèlic).
2. Vèncer-se a un mateix més aviat que a la fortuna, és més fàcil canviar els meus desitjos que no pas l’ordre del món. Autocontrol: substine et abstine.
3. Fer revisió i ser tan ferm com pugui, avaluar calculant el plaer i les conseqüències.

En conclusió: dedicarà tota la seva vida a cultivar la raó i pensar amb el coneixement de la veritat.

Avaluació de l'Emotivisme Moral de Hume

Hume fa una ètica emotivista;...

Què és l'Ètica?

Hi ha conductes bones i dolentes. Aprovam i desaprovam instintivament algunes de les accions que fem i que fan els altres. L'ètica neix quan aquesta manera de fer (això està bé o t'has passat) es converteix en un pensar de manera ordenada sobre per què això està bé o per què t'has passat.

L'ètica consisteix a pensar i raonar com ens hem de comportar i per què, què ens semblen bones i què males conductes, en quines circumstàncies ho són, etc.

Per a què pot servir l'Ètica?

1. Perquè els humans volem tenir una vida feliç o tan feliç com sigui possible. La felicitat és l'objectiu dels humans.
2. Els humans necessitem conviure de la millor forma possible. Necessitem viure junts, amb altres humans que també busquen la

Tales de Milet:

Presocràtic considerat el fundador de l’escola de Milet de filosofia i l’iniciador de filosofia occidental. Se li van atribuir grans coneixements en múltiples sabers. Va predir un eclipsi de sol, en especial, posseïa grans coneixements astronòmics, d’entre els que destaquen l’ús de l’Óssa Menor com a guia per a navegants i la fabulosa predicció de l’eclipsi de sol. A més tenia fama de savi conseller polític, d’hàbil comerciant, expert enginyer i de gran matemàtic.

Pitàgores de Samos:

La influència de la secta o escola pitagòrica va ser cada vegada més important i diverses de les ciutats de Grècia van ser governades pels membres de l’escola fins que es va produir un moviment popular de rebuig de l’elitisme...

Política: Mill vs. Plató

John Stuart Mill

Defensa la democràcia representativa i el liberalisme. Influenciat pels ideals de la Il·lustració, és partidari que l'estat busqui constantment el progrés.

Plató

Considera que el govern ideal és aquell en què manen els filòsofs. Parla d'un estat que controla tots els aspectes de la vida dels seus integrants. La democràcia és una de les formes injustes de govern, ja que no pretén avançar, sinó que ha d'estar sempre igual.

Ètica: Kant

Diferència entre ètiques materials i formals

• Ètiques materials (anteriors a Kant): La finalitat és la felicitat. Tenen una llista de preceptes que s'han de seguir si es vol aconseguir un objectiu (per exemple, un nedador olímpic ha d'entrenar 8 hores diàries)