Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Primària

Idees Principals del Text

La idea principal d’aquest text és que el mètode cartesià del coneixement es basa en les deduccions geomètriques. Aquesta deducció es fonamenta en un coneixement on, mitjançant la raó, es poden conèixer les connexions entre les idees simples i així arribar a altres veritats.

L'expressió "Cadenes de Raons"

Aquesta expressió es refereix a les connexions que es donen entre les idees simples, fent una referència clara al mètode deductiu que Descartes utilitzava en matemàtiques i deia que era un mètode universal.

El Concepte de Jo en Descartes

Es refereix al pensament, un punt de partida o evidència, que és per on Descartes comença a fonamentar el coneixement.

El Sentit del Dualisme Cartesià

El sentit d’aquest...

El que ens permet situar-nos i orientar-nos en el món és la nostra qualitat personal que és la que acull i engendra valors. Per això, formar en valors avui vol dir afavorir una experiència de creixement personal en qualitat humana.

La pregunta clau no és quin valors s’han de transmetre sinó com s’aprenen els valors. Hem d’evitar transmetre processos de creixement i maduració. Aquests no poden ser tan sols de socialització, sinó que han de ser també de personalització.

Més que crisi de valors hi ha pluralització dels valors. El pluralisme consisteix en un fet que s’ha convertit en valor, valor suprem que ordena la diversitat de valors. El valor del pluralisme és el valor que podem compartir quan reconeixem que no compartim...

Tipus de ciències

Ciències formals: són la lògica i les matemàtiques. S'anomenen ciències formals perquè estudien conceptes, relacions, models ideals aplicables a tot tipus de contingut.

Ciències naturals: són les que estudien el món físic, els éssers naturals. Algunes de les més destacades són la física, la química i la biologia. Cada una d'aquestes ciències s'ha dividit al seu torn en diferents disciplines.

Ciències socials: són les que estudien els comportaments humans i les seves creacions: història, psicologia, sociologia, economia, moral, antropologia, etc.

Mètodes científics

Mètode inductiu: és un tipus d'inferència que ens permet passar de l'observació de casos particulars a afirmacions generals.

Mètode deductiu:

Què és el Coneixement?

Utilitzant les eines correctes, podem rebutjar teories falses i aconseguir una descripció dels fets. Aquesta, però, mai no serà l'única o l'autèntica.

• Opinió: No té seguretat i no és justificable ni objectiu.
• Creença (assertiva): Té seguretat, però no és justificable ni objectiu.
• Creença (dubitativa): No té seguretat, però és justificable i no és objectiu.
• Coneixement: Té seguretat, és justificable i és objectiu.

Facultats del Coneixement

• Percepció: Contacte amb la realitat que permet la construcció de representacions a partir dels sentits.
• Raó:
  • Memòria: Retenir imatges que percebem i recordar-les en un futur.
  • Imaginació: Reproduir imatges, modificar-les i crear-ne de noves amb major llibertat i espontaneïtat.

Les Idees Innates

Descartes pretenia analitzar les idees del pensament per intentar esbrinar si l'existència del món és real. Distingeix tres tipus d'idees:

• Adventícies: provenen de l'experiència.
• Factícies: són aquelles que la ment construeix a partir de l'exterior, creades per la imaginació.
• Innates: són les idees que ja tenim quan naixem, són clares i distintes, i no es deriven de l'experiència. Entre les idees innates, hi ha la idea de Déu com a ésser perfecte i infinit.

El Cogito fins a Déu

Descartes dona una nova versió de l'argument ontològic que pretén provar l'existència de Déu partint de la idea mateixa de Déu. Descartes ha de recórrer a aquest tipus d'argument perquè, de moment, només té la seguretat de l'existència...

Estil

Obra extensa, escrita en forma de diàleg i sovint va recórrer al mite i la metàfora

Fa un tractat filosòfic, on els temes que va tractant estan ordenats de forma sistemàtica

Realitat (Metafísica)

Dos móns: L’Intel·ligible i el sensible, que és una còpia del primer

Pressuposa l’existència d’un món exterior a nosaltres en tant que causa de les nostres idees.

Idea

Realitat extramental, immaterial, eterna i invariable, que és el fonament i model dels objectes sensibles. Formen part del món intel·ligible i són dins de l’ànima de l’home, per tant, són d’alguna manera, innates.

Totes les nostres idees procedeixen de l’experiència i són continguts mentals (no pertanyen a un altre món). No accepta l’existència d’idees...

1. Què és el pas del mite al logos?

Un grup de pensadors que inauguren una nova forma de reflexió sobre la naturalesa. Neix la filosofia com una crítica al mite, i es comença a buscar preguntes sobre l’origen del món, la seva composició i ordenament, així com els fenòmens meteorològics. (No era una veritat inqüestionable i dogmàtica revelada per Déus)

2. On i quan neix la filosofia?

Al segle VI aC a la polis jònica de Milet.

3. Què és l'arjé?

Aquell principi últim del qual totes les coses procedeixen i en el qual tornen a convertir-se quan desapareixen.

4. Què és el caos?

Situació inicial en què existia tot, però barrejat i indiferenciat.

5. Qui eren els presocràtics?

Conjunt de filòsofs anteriors a Sòcrates, encara que alguns...

Explicacions preevolucionistes

La Bíblia defensa la teoria creacionista, que fa una interpretació literal del Gènesi: la creació separada i definitiva de les espècies i la creació de l'home per Déu a la seva imatge i semblança. Aquesta teoria parteix del fixisme, és a dir, que les espècies no evolucionen. Per exemple, el cavall i l'ase no tenen un avantpassat comú extingit, sinó que han existit des de sempre tal com els coneixem ara.

Lamarckisme

Al segle XVIII, Lamarck va proposar la idea de la generació espontània de vegetals i animals. Segons ell, els éssers vius evolucionen adaptant-se al medi. Aquesta adaptació és fruit de la creació de nous òrgans per dur a terme noves funcions. El punt feble de la teoria de Lamarck és...

La Metafísica de Leibniz: Un Viatge a les Mònades

La metafísica de Leibniz apareix principalment en dues obres: Discurs de Metafísica, que ja conté les tesis bàsiques però l'explicació encara té herència aristotèlica, i Monadologia, on crea el concepte de mònada (unitat individual) i deixa de parlar de substància individual. Es tracta d'una metafísica general intel·lectualitzada.

Principis Generals

• De la mònada
• Del coneixement

Conseqüències

• Teològiques
• Psicològiques
• Morals

La Mònada: Unitat Simple i Dinàmica

La mònada és simple, sense parts, i ho és tot alhora. No té extensió (ja que l'extensió és divisible). Són els veritables àtoms de la natura. Com que no tenen parts, no es descomponen mai: no moren ni sorgeixen per...