Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Primària

Identitat, Diferència i Multiculturalisme

Pol I (Diferència): Es vol redefinir els objectius d’una societat justa: ja no és només l’accés a les oportunitats i coses que es consideraven desitjables. //Insistir en la igualtat perpetua l’opressió (Young 1990): Ignorar la diferència desavantatja aquells grups que tenen una experiència, cultura i capacitats diferents a les dels grups privilegiats. L’ideal d’una humanitat universal permet que els grups privilegiats ignorin la seva pròpia especificitat de grup. Aquesta denigració dels grups que es desvien d’un patró suposadament universal produeix una devaluació interioritzada dels membres d’aquests grups. Doble consciència. //Franz Fanon: Piel negra, máscaras blancas (1952)

Opció A)

(i) Locke considera una situació original on les persones podien prendre de la natura allò que volguessin, mentre en fessin ús i no se'ls deteriorés. (ii) Fa veure com això que acabem de dir era compatible amb intercanviar productes amb altres persones, i també (iii) amb acumular aquells productes que no es poden fer malbé, com ara pedres precioses. (iv) Aquest és l'origen del diner: quelcom que no es deteriora i que es pot canviar per altres productes.

a) «deshonest»: Contrari a la forma en què un estaria moralment obligat a comportar-se.

b) «patrimoni»: Tot allò que algú posseeix.

Opció A)

(i) Locke intenta esbrinar quina justificació es podria donar per a l'existència de propietat privada. (ii) Parteix de considerar...

Descartes: Vida, Obres i Context (S. XVII)

René Descartes neix a França al segle XVII. Va rebre una formació escolàstica aristotèlica, però va ampliar els seus estudis a humanitats, matemàtiques, filosofia, dret i òptica. Va passar gran part de la seva vida a Holanda. Entre les seves obres més destacades hi ha el Tractat del Món, les Meditacions Metafísiques i el Discurs del Mètode. Va morir a Suècia.

El Racionalisme de Descartes

El racionalisme és una filosofia metafísica que es caracteritza per:

• Confiança plena en la raó humana: Creuen que la raó pot conduir l'home al coneixement de la veritat. La raó és l'origen del coneixement, i les veritats es troben a partir de les idees innates. La raó és més important que els sentits,

Teoria del Coneixement: Plató i Aristòtil

La teoria del coneixement és un pilar fonamental en la filosofia de Plató i Aristòtil, dos dels pensadors més influents de l'antiguitat. Ambdós filòsofs, tot i les seves diferències, comparteixen la idea que la naturalesa i la dignitat de l'objecte de coneixement condicionen el subjecte que coneix. Aquesta concepció es va perllongar, amb moltes variants, durant tota l'Edat Mitjana.

La Concepció Platònica del Coneixement

Plató concep el coneixement en funció de l'objecte que el subjecte es proposa conèixer. Així, la doxa (opinió) és un coneixement d’allò canviant i mutable, és a dir, d’allò sensible. Per això, no és un autèntic coneixement, i el subjecte queda exposat irremissiblement...

L'ésser no és i el no-ésser és. Però és absurd pensar en el no-ser, per tant l'únic que pot ser pensat i dit és l'ésser. Això ens porta a unes conclusions: només hi ha un ésser; l'ésser ha existit i existirà infinitament, és etern; l'ésser no pot experimentar canvis, és immutable; no té límits; ser i pensar són el mateix; i el canvi i el moviment són pura aparença.

PLATÓ vs PITÀGORES

Plató coincideix amb Pitàgores sobretot en relació amb les matemàtiques. Els pitagòrics donen tanta importància al món matemàtic que ho consideren l'arque o principi de la natura. Plató també els dóna importància, ja que les situa en el món intel·ligible i les inclou en el tipus de coneixement denominat ciència, encara que defensarà...

Anàlisi Transcendental del Coneixement

El coneixement científic cerca establir, mitjançant lleis regulars i constants, a més de ser vàlides universalment i necessàriament, una descripció veraç sobre una determinada àrea de la realitat, basant-se en l’experiència i en els fets. La ciència és la descripció de les regularitats naturals, basada en experiments i la qualificació de valors i de resultats.

El coneixement científic s'expressa en les lleis de la naturalesa, que són una manifestació de la racionalitat humana en forma d'idees i conceptes. Aquests tenen un doble component: l'existència d'un món exterior (objectes, fets, etc.) i l'ésser humà, d'acord amb la seva racionalitat, que intenta comprendre i explicar els fets....

La Il·lustració i el Criticisme Kantià

La Il·lustració és una nova manera de reflexionar sobre les qüestions relacionades amb l'ésser humà i tindrà com a conseqüència més important el naixement dels sistemes polítics liberals. El pensament il·lustrat intentarà cercar la llibertat humana i el reconeixement dels drets individuals.

El pensament d'Immanuel Kant és una síntesi entre el Racionalisme (que no coneix els límits de la raó) i l'Empirisme (que nega el coneixement universal i necessari). Kant és qui supera aquesta dicotomia amb el seu sistema kantià (raó + experiència).

Kant considera que no existeix un coneixement definitiu, però tampoc és cert que no tinguem cap coneixement. Així, afirma que tenim un coneixement...

La pedagogia política orienta en cada moment l'activitat relacional dels éssers humans dins l'àmbit públic. Constitueix un saber que neix amb els inicis de les civilitzacions i s’acosta al final del caos i el començament de l'ordre.

L’ésser humà s’acosta a la política i és considerat com a ZOON POLITIKON gràcies a la lluita primordial dels orientals, la submissió al sobirà descrita per Hobbes, les propostes contractuals de Rousseau, la conquesta del reconeixement com l'origen de la consciència explicada per Hegel i l’argumentació sobre la teoria contractual de Rawls.

ZOON POLITIKON: El poder victoriós garanteix que l'ordre estigui representat per una divinitat, un monarca o uns magistrats, depenent dels termes del contracte...

La Raó i el Coneixement del Bé Segons Plató

“Aquell que no pugui distingir la idea del Bé amb la Raó, [...]”

Conceptes Clau del Coneixement Platònic

• Primera idea: El coneixement del Bé (de l’ordre global) s’assoleix quan aconseguim distingir les aparences de la veritat, és a dir, “filtrar” el fals coneixement o opinió, de la realitat autèntica o episteme (ciència).
• Segona idea: Aquest coneixement s’assoleix mitjançant la Raó i no pas pels sentits.
• Tercera idea: L’Ànima d’aquells que no ho hagin assolit no gaudirà dels beneficis a l’Hades quan el cos hagi mort.

Definicions Fonamentals

Aparença:

Fals coneixement, fugaç, passatger; és la falsa realitat.

Ciència (Episteme):

Coneixement autèntic, no basat en els sentits,