Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Primària

El Mètode de Descartes

Finalitat del mètode: dirigir bé la raó.

Descartes defineix el mètode com un conjunt de regles certes i fàcils, que fan que aquell que les segueixi atentament mai prengui allò fals per vertader i, sense malgastar inútilment les forces de la seva raó, arribi al coneixement vertader de tot allò de què és capaç.

Descartes s’inspira en tres ciències per establir el seu mètode:

• La lògica
• L’anàlisi dels geòmetres
• L’àlgebra

Descartes formula els seus quatre preceptes del mètode:

Primer Precepte: L'Evidència

Descartes estableix l’evidència com a criteri de veritat. I assenyala la claredat i la distinció com a característiques de l’evidència. Coneixements vertaders són, per tant, només aquells que són...

Sòcrates

- Va ser el primer gran pensador per la seva manera de viure la filo.

- Va néixer a Atenes, en la seva època d’esplendor però va viure la majoria part en la seva decadència. Per tant, estava interessat en per aconseguir la recuperació ètica, política i moral d’Atenes.

- No era autor, sinó pensador; no escrivia obres sinó que passejava per l’Àgora i conversava amb els ciutadans per millorar les seves morals, per a ell era més important aquesta activitat filosòfica.

- En un ambient de corrupció no interessava que els joves fossin crítics i pensessin, per tant el van acusar per motius falsos (com per corrompre joves). Com que es veia que pedreria el jutge, els seus seguidors van preparar un pla de fugida però Sòcrates...

La Teoria de les Idees de Plató

La Teoria de les Idees és una visió sobre la realitat. Aquesta teoria recull la concepció de Parmènides segons la qual l'autèntica realitat és eterna i inamovible. La Teoria de les Idees afirma l'existència d'unes entitats immaterials, absolutes, immutables, perfectes, universals i independents del món físic. Aquestes realitats són les idees del món intel·ligible.

Mentre Plató centra el seu interès en l'abstracte i immutable món ideal, Aristòtil s'acosta al món sensible i palpable que ens envolta i s'hi arrel·la.

Per a Plató, l'autèntica realitat, allò que és digne de ser estudiat, és el món immutable i perfecte de les idees. Les idees són allò que fa intel·ligible el món físic, perquè...

La Ciència: Fonaments i Classificació

La ciència és una activitat investigadora que es basa en l’observació i en l’experiència per produir coneixement.

Tipus de Ciències

• Ciències formals: S’ocupen d’objectes abstractes, que no existeixen en la realitat natural.
• Ciències empíriques: S’ocupen de fets que podem conèixer per mitjà de l’experiència.
• Ciències naturals: S’ocupen d’objectes presents en el món físic que es poden investigar experimentalment. Pretenen connectar fenòmens per mitjà de les lleis causals (explicació).
• Ciències humanes: Tracten de l’ésser humà i de la societat des de diferents perspectives. Busquen conèixer les motivacions i el significat de les realitats humanes i socials (comprensió).

El

Liberalisme Contemporani

Liberalisme Propietarista

• En una societat justa, no se li pot arrabassar a l'individu allò sobre el que té legítima propietat.
• Nozick reconeix el dret a la propietat com a dret natural.
• L'Estat no ha de redistribuir béns, perquè atempta contra els béns legítimament adquirits.
• Un Estat que grava impostos per ajudar a altres és moralment il·legítim.

Liberalisme Solidarista

• Rawls (Teoria de la Justícia, 1971) defensa que una norma és justa quan afavoreix a tothom.
• Proposa una "posició original" imaginària on els membres d'una societat no saben quines condicions tindran.
• Així, no pensaran normes que els beneficiïn a ells, sinó que pensaran que poden estar en la pitjor situació (malalt, pobre, membre d'una raça

Hedonisme: La Recerca Racional del Plaer i la Felicitat

L'hedonisme és la doctrina filosòfica que identifica el plaer amb el bé suprem o la felicitat. La recerca de la felicitat a través dels plaers és el seu objectiu principal. Ara bé, els plaers, per ser vertaders, han d’experimentar-se amb seny. Perquè, és clar, un plaer d’una hora, la nit anterior a un esclat de plors, desengany i ruptures del dia següent, és un plaer molt insensat. Un plaer, per ser bo, no pot provocar dolor. Per això cal, tot i que els plaers estan basats en sensacions, la direcció de la raó. Puc sotmetre'm al dolor del sacrifici de no sortir una nit si això em fa aprovar el batxillerat. La satisfacció personal de superar el batxillerat i llançar-te...

El Dubte Metòdic de Descartes

El Dubte Metòdic, segons Descartes, el condueix a la que considerarà la primera certesa sobre la qual caldrà fonamentar tot coneixement. Aquesta primera certesa es formula de la següent manera: «Penso, així existeixo» (Cogito, ergo sum). A partir d'aquesta, busca demostrar, per aquest ordre, l'existència del jo (d'un jo immaterial, dualista i barreja de cos i ànima), després l'existència del món (ja que el món existeix, tot i que sigui conegut sovint de forma imperfecta) i, finalment, l'existència de Déu (de la qual dóna diverses proves, per exemple, l'argument ontològic).

La Idea de Déu en el Pensament Cartesià

Per a Descartes, la idea de Déu és fruit de la inspecció del propi pensament. Això...

Estructuralisme i Mitjans de Comunicació

L'estructuralisme, iniciat amb Durkheim, s'aplica a l'estudi de la llengua i, amb Lévi-Strauss, als mitjans de comunicació. Amb base psicològica constructivista, dona més importància al context que als autors funcionalistes o marxistes. El seu programa estudia la comunicació mediàtica des d'un doble eix: sintagmàtic/paradigmàtic. Busca relacionar els continguts dels mitjans (sintagmes) amb les estructures socials (paradigma) que ajuden a la interpretació. La comunicació es basa en una estructura invisible (paradigma) que possibilita la interpretació. La recerca d'aquesta estructura pot portar a explicacions errònies, ja que un mateix sintagma pot tenir múltiples interpretacions.

Semiòtica:

La religió

Complementària a la moral. Segons Nietzsche, la religió occidental neix de la por que l'home té d'ell mateix. L'home, incapaç d'acceptar el món real, busca una explicació en un món inventat i superior on emplaça un déu. El problema és que quan s'atribueix el propi destí a un ésser superior que viu en un altre món, al mateix temps sotmet el món real i fa que dins l'home s'introdueixi la idea que la vida terrenal no té sentit. Conseqüència: alienació de l'home perquè aquest situa el propi destí, i la pròpia naturalesa, en un ésser aliè: déu.

Les ciències positives

Ataca la metodologia de la ciència perquè diu que no ofereix una verdadera interpretació de la realitat. La ciència estableix que la veritat es...

Locke i la crítica a l'innatisme

En aquest text es defensa que no hi ha principis innats, i es fa de dues maneres:

Primer, s’assenyala que l’argument principal a favor de l’existència de principis innats no és correcte: a partir de l’assentiment universal no es pot concloure que hi ha principis innats, si és que es pot explicar que hi hagi assentiment general sense assumir aquests principis innats.

Segon, es dona un argument en contra de l’existència de principis innats: si hi haguessin principis innats haurien de ser universals, però, diu Locke, no hi ha principis universals.

Conceptes clau

• a) «Principis pràctics»: Regles que guien l’acció.
• b) «Inherent a l’ànima»: Quelcom que l’ànima té i que no podria deixar de tenir.