Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Primària

"Suposem, doncs, del meu esperit..."

• Extensió: capacitat d’ocupar espai.
• Geni maligne: ésser molt poderós i malvat, capaç de confondre’m sobre tot allò que crec saber.

Explica i justifica la frase: “Suposo, esperit.”

Descartes utilitza el dubte metòdic per qüestionar la validesa dels sentits i la realitat del món percebut. Argumenta que els sentits poden enganyar-nos, especialment en els somnis. L'argument del somni destaca la inconsistència entre la realitat i les experiències oníriques, però Descartes assenyala que algunes veritats, com les matemàtiques, semblen resistir aquest dubte. Introdueix el concepte del geni maligne, una entitat que podria enganyar-lo en tots els aspectes. Finalment, resol el dubte afirmant la veritat...

No és pròpiament una escola, sinó una comunitat filosòfica i religiosa fundada per Pitàgores al voltant del 532 aC a Crotona. És un ordre de caràcter místic, secret i esotèric, molt elitista, que uneix el pensament matemàtic i filosòfic amb el misticisme d'origen òrfic. Els Pitagòrics estan més preocupats per l'ètica i la millora de l'ànima que no pel món físic. Busquen la salvació espiritual mitjançant el coneixement.

L'ordre pitagòric, a finals del s. V aC, va patir una crisi que els va debilitar molt, amb revoltes populars en contra seva.

L'Explicació Matemàtica del Món

Els Pitagòrics també busquen un arkhé, l'essència de les coses a través dels números, i per això pensen que l'arkhé són els números. Per a...

Resum d'obres filosòfiques clau

• El Príncep: Obra de Nicolau Maquiavel, filòsof florentí del segle XV.
• Sobre la llibertat: Assaig de John Stuart Mill, filòsof anglès del segle XIX.
• Leviatan: Obra de Thomas Hobbes, filòsof anglès dels segles XVI-XVII. Sosté que els humans són mentalment i físicament iguals i, per això, propensos a lluitar entre si. Arriba a la conclusió que la condició natural de la humanitat és un estat de guerra perpètua i manca de moral.
• La República: Diàleg de Plató, filòsof clàssic de l'Antiga Grècia (segle IV aC). Presenta l'estat com un organisme on la justícia és una harmonia conscient i la societat un fet natural, explorant què és la justícia i com hauria de ser un estat just.

Biografia de John

L'utilitarisme i la recerca de la felicitat segons Mill

1. Mill el que està dient és que la felicitat és desitjada per totes les persones; per tant, la felicitat serà desitjable, és a dir, que la busquem. Amb la felicitat busquem plaer i la fugida del mal. A més, la felicitat és un bé, un bé per a la suma de totes les persones. Finalment, el text acaba explicant que no hi ha cap altra cosa que es desitgi per ella mateixa a banda de la felicitat. La gent també pot desitjar més coses, per exemple la virtut, l'absència de vici, etc.

2. Conceptes fonamentals

• Felicitat: plaer i absència de dolor.
• Desitjable com a fi: que és desitjable per ella mateixa, i no perquè permet obtenir una altra cosa.

3. El principi utilitarista i la jerarquia

Sobre el coneixement (Principi d'associació d'idees)

No hi pot haver cap idea en la nostra ment que no hagi estat prèviament en els nostres sentits.

A. Tota idea deriva d'una impressió sensible. Les idees, per tant, són còpies de les impressions.

El procés de coneixement funciona així:

1. Impressió de sensació: Procedeix dels sentits.
2. Idea: Còpia debilitada de la impressió antecedent.
3. Impressió de reflexió: Procedeix dels sentiments, emocions, passions...
4. Idea complexa: Les impressions i les idees actuen agrupades.

B. Principi d'associació d'idees: La confecció de les idees complexes es fa per associació d'idees simples.

L'aparició de noves idees en nosaltres respon a un procés purament mecànic, a partir d'unes lleis de relació:

1. Semblança:

La fonamentació de la moralitat utilitarista

La teoria de la vida ens diu que el plaer o l'absència de dolor són les úniques coses desitjables. Si són desitjables, es desitgen o bé pel plaer que contenen en elles mateixes, o bé com a mitjà que promou el plaer o l'evitació del dolor.

La teoria de la moralitat utilitarista es fonamenta en la utilitat o la major felicitat, i estableix que:

• Tota acció és bona si produeix felicitat.
• Tota acció és dolenta si produeix infelicitat.

Per felicitat s'entén plaer, i per infelicitat, dolor.

Drets, deures i l'autoritat de la societat

Quan diem que una cosa qualsevol és un dret d'una persona, volem dir que té un títol vàlid pel qual la societat el protegeix en la possessió d'aquest dret, ja sigui...

Del Mite al Logos: L'Orígens del Pensament Grec

La Revolució Intel·lectual i el Naixement de la Filosofia

El període del pas del mite al logos marca una fita crucial en la història del pensament. Els grecs, grans comerciants, van facilitar un intens intercanvi d'idees, especialment a la ciutat de Milet. Ja al segle VI a.C., va emergir un pensament racional, crític i antimític. Les reformes polítiques del segle V a.C. van consolidar la democràcia, afavorint la llibertat de pensament i una veritable revolució intel·lectual.

La natura (physis) es va convertir en l'objecte d'estudi principal, donant lloc a una nova manera de reflexionar. Aquest pensament era aliè a la religió, a la idea d'un ordre còsmic preestablert i al caràcter geomètric...

La naturalesa humana: Egoisme i societat

Nicolau Maquiavel ens diu que l'home és pervers i egoista, ja que només viu per a ell mateix i per a ningú més. Posant-ho en pràctica, segurament, un humà no salvaria una vida si la seva estigués en perill. En canvi, quan passem a viure en una societat comandada per una persona que posa i executa unes lleis, ja no fem les coses per naturalesa; les fem per una reprovació social, una ètica, una moral i una educació que, d'alguna manera, ens han ficat al cap. Llavors, sí que ens ho plantejaríem i potser la salvaríem.

El determinisme social i econòmic

També Karl Marx afirmava que la manera de pensar de l'ésser humà estava determinada per factors externs, factors de la societat que determinaven...

Com s'ha de fer la redistribució de la renda?

Existeixen diversos mètodes i indicadors per aplicar polítiques redistributives:

• A. Amb la renda: S'utilitza la renda com a indicador de benestar, però s'ha de tenir en compte que no sempre és un bon indicador. Per què? Pel treball en negre, perquè sovint es considera la renda en el conjunt d'una família i perquè hi ha casos de persones amb poca renda però molt patrimoni.
• B. Redistribució del cicle vital: Fixar-se en el que li passa a un individu durant un sol any pot ser enganyós a causa de les fluctuacions. La redistribució realment rellevant és la que es produeix al llarg del cicle vital de l'individu (per exemple, mitjançant l'IRPF).

Quin límit ha de tenir la redistribució?

Sota...

L'Ésser Humà

Què ens fa humans?

Per Aristòtil, l’ésser humà és l’animal amb logos, atès que aquesta és la característica essencial que ens distingeix de tots els altres éssers vius. El domini de la paraula és el que ens converteix en éssers morals, perquè gràcies a la paraula som capaços d’apreciar allò bo i allò just. De manera que la capacitat racional i lingüística està també associada a la nostra sociabilitat natural.

Cos i Ànima

La matèria de què som fets els éssers humans és el cos, mentre que la forma és l’ànima. D’acord amb el pensament d’Aristòtil, el cos i l’ànima formen una unió substancial inseparable, perquè el cos és allò de què som fets, mentre que l’ànima és la configuració...