L'Escola de Pitàgores: Filosofia, Misticisme i Matemàtiques

No és pròpiament una escola, sinó una comunitat filosòfica i religiosa fundada per Pitàgores al voltant del 532 aC a Crotona. És un ordre de caràcter místic, secret i esotèric, molt elitista, que uneix el pensament matemàtic i filosòfic amb el misticisme d'origen òrfic. Els Pitagòrics estan més preocupats per l'ètica i la millora de l'ànima que no pel món físic. Busquen la salvació espiritual mitjançant el coneixement.

L'ordre pitagòric, a finals del s. V aC, va patir una crisi que els va debilitar molt, amb revoltes populars en contra seva.

L'Explicació Matemàtica del Món

Els Pitagòrics també busquen un arkhé, l'essència de les coses a través dels números, i per això pensen que l'arkhé són els números. Per a ells, és un principi múltiple i un arkhé que no és físic, sinó abstracte. Cada cosa es correspon amb un número que li dóna sentit i per això pensen que es fa cognoscible. Això els porta a pensar que la naturalesa té una estructura matemàtica que es pot expressar matemàticament, tenen una configuració matemàtica, un logos numèric intern. Es pot reduir a números i això fa que la puguem conèixer racionalment. La naturalesa es podria expressar en 10 elements contraris.

Els Pitagòrics fan una interpretació del món racionalista i idealista i que, a més a més, considera que la realitat és ordenada i regular i que es pot captar matemàticament.

Antropologia Pitagòrica

Els Pitagòrics van fer una antropologia que agafa la base religiosa òrfica i que, en el fons, és una mena de reacció en contra del pensament tradicional grec, que separava els homes dels déus. El que intenta és divinitzar una part de l'ésser humà introduint la idea d'una ànima immortal.

És una antropologia dualista; divideix l'ésser humà en cos i ànima, que tenen naturalesa i característiques diferents i que no es poden reduir l'una a l'altra:

• Cos: És material, imperfecte de l'ésser humà perquè és mortal, és sensible i sotmès als sentits.
• Ànima: És espiritual, perfecta de l'ésser humà perquè és immortal, és intel·ligible i la que ens dóna la capacitat de conèixer.

Per explicar què passa amb l'ànima quan mor el cos, els Pitagòrics aprofiten la teoria de l'orfisme per defensar la transmigració de les ànimes, defensant que quan el cos mor, l'ànima l'abandona i passa a un nou cos. Aquest procés de transmigració és un procés de purificació derivat de la vida que hem portat en el cos; si en el cos actuem malament, la nostra ànima transmigra a un cos inferior o a un cos animal. Quan arribem al màxim nivell, l'ànima deixa de transmigrar en cossos físics i es fusiona amb l'ànima del món, amb l'arkhé numèric.

Els Pitagòrics associen aquesta interpretació de l'ànima a la interpretació matemàtica del món i per això consideren que l'ànima és el número del cos, és a dir, l'ànima és l'element intel·ligible que dóna ordre al cos; és l'element que dóna sentit a l'ésser humà.