Teories Ètiques: Emotivisme, Hedonisme, Estoïcisme i Aristòtil
L'emotivisme i l'origen del judici moral
Segons la teoria emotivista, l'origen del judici moral es troba en l'educació. Segons David Hume, pare de la teoria emotivista, quan emetem un judici moral no ho fem de manera racional, sinó que hi intervé l'educació; depenent de com hem vist, si la societat accepta o rebutja una acció, nosaltres també fem el mateix. Exemple: davant d'un assassinat, tu no dius que està malament matar algú de manera racional, sinó que des de petit t'han ensenyat que és dolent matar i que no és beneficiós per a la societat.
L'hedonisme d'Epicur i l'estoïcisme
La teoria d'Epicur és l'hedonisme. Epicur diu que l'objectiu de la vida és la felicitat; per arribar-hi, s'ha de buscar el plaer defugint del dolor. En canvi, la teoria estoica es mostra indiferent envers el plaer; no s'ha de defugir del dolor, ja que és inevitable. D'aquesta manera, t'acostumes al dolor i arribarà un moment que no et serà molest i podries ser feliç.
La recerca del plaer i l'ataràxia segons Epicur
Epicur diu que l'home primer ha de defugir dels dolors més intensos, com la gana i el fred. També de la por al destí, perquè si no viuries angoixat, i de la por a la mort, ja que la mort no fa mal a les persones (no hi ha res després de la mort, ja que l'ésser humà és només una composició d'àtoms). També hem de defugir dels déus, ja que ells no es preocupen per nosaltres. Després, fent un càlcul racional, hem de buscar allò que ens proporcionarà plaer: no només el plaer carnal, sinó també l'intel·lectual.
L'estoïcisme i la llei universal
En canvi, l'estoïcisme diu que l'univers està governat per una llei universal, una mena de Déu, i les persones han d'aprofundir en el coneixement d'aquesta norma universal.
L'estat d'ataràxia en la filosofia antiga
La teoria d'Epicur té com a objectiu arribar a un estat de pau, d'harmonia i de tranquil·litat, sense preocupacions ni dolors, tant físics com intel·lectuals. Aquest tipus d'estat s'anomena ATARÀXIA. Pels estoics, per poder arribar a aquest estat, hem d'aprofundir en el coneixement d'aquesta llei universal.
L'eudemonisme d'Aristòtil i les virtuts morals
La teoria que defensa Aristòtil és la teoria eudemonista. Aquesta teoria afirma que l'objectiu de la vida és la felicitat, a la qual s'ha d'arribar mitjançant el coneixement, que és una facultat natural de l'ésser humà. Però resulta que les persones tenim altres capacitats que formen part de la naturalesa que ens poden apropar o allunyar del nostre objectiu, que és aquesta felicitat intel·lectual. Aleshores, Aristòtil proposa desenvolupar les virtuts morals, que ens ajuden a tenir una conducta virtuosa que ens permeti ser feliços.