Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Física

1. Què és una cosmovisió?

Interpretació de la realitat que constitueix una forma coherent i sistemàtica de veure i comprendre el món.

Ciències que intervenen en la formació d'una cosmovisió:

• Astronomia: Moviments dels astres i lleis que els regulen.
• Cosmologia: Lleis de l'origen i desenvolupament de l'univers.
• Física: Estableix les lleis bàsiques que expliquen les forces i moviments que afecten els cossos.

La ciència no ha mantingut la mateixa cosmovisió al llarg de la història, sinó que ha anat variant, però en totes trobem uns trets comuns:

• Expliquen la forma i estructura de l'univers.
• Descriuen la posició que l'ésser humà ocupa dins del món.

Les grans cosmovisions:

• Cosmovisions antigues: Explicacions sobre la realitat que van aparèixer

Massa Atòmica

• És la quantitat de matèria que té un àtom, és a dir, la suma de la massa de totes les seves partícules (protons, neutrons i electrons).
• Els grams són una unitat massa gran per als àtoms; per això, es defineix una nova unitat anomenada unitat de massa atòmica (uma o u), que es defineix com la dotzena part de la massa de l'àtom de ¹²C. Podem dir que és pràcticament la massa d'un protó.
• La massa atòmica d'un element serà la mitjana ponderada de les masses de tots els isòtops amb les seves abundàncies corresponents.

Concepte de Mol

• Un mol d'àtoms és la quantitat de substància que conté el mateix nombre de partícules que àtoms hi ha en 12 g de ¹²C.
• És a dir, un mol de qualsevol substància equival a la massa

Canvis d'estat

Definicions

a) El pas de sòlid a líquid s'anomena fusió.

b) El pas de gas a líquid s'anomena condensació.

c) El pas de líquid a gas s'anomena vaporització.

d) El pas de líquid a sòlid s'anomena solidificació.

Dissolucions

Identificació dels components

24. ● Dels elements indicats en el dibuix següent, identifica quin és el dissolvent, quin és el solut i quina és la dissolució.

El que està en major proporció és el dissolvent.

El que està en menor proporció és el solut.

A la mescla homogènia resultat de barrejar-los es diu dissolució.

Canvis químics i físics

a) Si cremem un tros de paper, n'obtenim cendres (canvi químic), s'han transformat en substàncies noves.

b) Si deixem un metall a la intempèrie, s'oxida (canvi

L'estructura de l'Univers: d'Aristòtil a Copèrnic

2.3 L'estructura de l'univers: El cosmos aristotèlic

Per a Aristòtil, el cosmos és un tot organitzat en dos mons de naturalesa diferent: el món sublunar o terrestre i el món supralunar o celeste.

El Món sublunar o terrestre:

És el món on viu l'ésser humà: la Terra. Per a Aristòtil, té forma esfèrica, és molt reduïda i ocupa un lloc central a l'univers. Està constituït pels quatre elements. Cadascun té un lloc que li és propi a l'univers. Si estiguessin en estat pur, s'organitzarien en esferes concèntriques. Els quatre elements tendeixen de manera natural a recuperar la posició i, per això, els caracteritza un moviment natural de caràcter rectilini. Com que el món sublunar...

Energia: Definició i Conceptes Clau

L'energia és la capacitat que tenen els cossos per realitzar un treball. El treball desenvolupat per una força que actua sobre un cos és el producte del component de la força (F) al llarg del desplaçament, pel desplaçament (s) que pateix el cos. La potència és el treball realitzat en cada unitat de temps.

Tipus d'Energia

• Energia cinètica: És l'energia que tenen els cossos a causa del seu moviment.
• Energia potencial gravitatòria: És l'energia que té un cos a causa de la seva posició respecte del centre de la Terra i depèn de la massa del cos i de l'altura a què es trobi.
• Energia interna: És l'energia que té un cos com a conseqüència de la suma de l'energia total que posseeixen les seves molècules.

Galileu Galilei

Galileu Galilei estudià medicina a Pisa, però el 1589 abandonà els estudis mèdics i acceptà una plaça de professor de matemàtiques a la mateixa universitat. Les seves idees, contràries a la física aristotèlica (com és el cas del principi d'inèrcia), i els seus experiments sobre mecànica (velocitat de caiguda dels sòlids, moviment pendular, etc.) li ocasionaren tants retrets dels seus compatriotes, que decidí d'abandonar la Toscana.

Geocentrisme

Geocentrisme: Sistema astronòmic que considerava la Terra com a situada al centre de l'Univers i amb tots els altres astres girant al seu entorn (astronomia, sistema ptolemaic).

Gabriel Marcel

Gabriel Marcel (París, 7 de desembre de 1889 - 8 d'octubre de 1973) va ser un dramaturg...

L'evolució d'una estrella

Les estrelles es formen a partir de nebuloses d'emissió on es troben grans quantitats de gasos, principalment hidrogen, i pols còsmica. Aquesta matèria es veu atreta per l'atracció gravitatòria formant una protoestrella.

Els estels: fàbriques d'elements químics

L'hidrogen és l'element més abundant de l'univers, a partir del qual han sorgit la resta dels elements químics. Els nuclis d'hidrogen contenen un protó (càrrega positiva). Com que les càrregues del mateix signe es repel·leixen, els nuclis es mantenen allunyats els uns dels altres. Però a l'interior dels estels la temperatura és tan alta que els nuclis d'hidrogen es mouen a unes velocitats altíssimes. Aquestes velocitats produeixen algunes col·lisions,...

La Teoria del Big Bang

Segons aquesta teoria, l'Univers es va originar a partir d'una gran explosió que va projectar tota l'energia i la matèria existents. L'elaboració d'aquesta teoria la va iniciar Einstein el 1917. Es va partir de la hipòtesi que, a l'Univers, la distribució de la matèria era uniforme (univers homogeni i isòtrop) i que no canviava de forma amb el temps (univers en equilibri). Per compensar l'efecte de la gravetat, Einstein va introduir en el seu model una força igual, però de sentit contrari, que va denominar constant cosmològica.

El 1924, el matemàtic A. Friedmann va demostrar que aquest model d'univers no era possible, ja que amb el pas del temps s'havia de fer més gran o més petit, per la qual cosa la constant...

Teledetecció:

és la tècnica que permet l’observació a distància i l’obtenció d’imatges de la superfície terrestre des de sensors instal·lats en avions o en satèl·lits artificials. Hi ha dos tipus de sensors:

Satèl·lits o geostacionaris (METEOSAT)

Satèl·lits o polars (Landsat)

També es poden classificar segons el flux d’energia detectada:

Passius:

flux d’energia extern, capten radiació.

Actius:

emeten un tipus de radiació i capten radiació també. En un sistema de teledetecció hi ha diverses fases:

1. Captació de la radiació: ho fan els sensors.
2. Transmissió a la Terra de la informació digitalitzada.
3. Processament al centre receptor.
4. Distribució de les imatges produïdes als usuaris.

Hi ha dos tipus d'imatges:

Analògiques:

Punt de fusió i ebullició

El punt de fusió és la temperatura a la qual una substància es fon a pressió atmosfèrica (T_f). Coincideix amb la temperatura de solidificació.

El punt d'ebullició és la temperatura a la qual una substància bull a pressió atmosfèrica (T_eb). Coincideix amb la temperatura de condensació.

Exemple: 0ºC és la temperatura de fusió/solidificació de l'aigua i 100ºC és la temperatura d'ebullició/condensació de l'aigua.

Calor latent i moviment tèrmic

La calor latent és l'energia absorbida o alliberada durant el canvi d'estat d'una substància pura.

El moviment tèrmic és el moviment en ziga-zaga de les partícules d'un gas, que es mouen en línia recta fins que xoquen.

Temperatura i escala absoluta

La temperatura...