Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Física

Potencial d'Acció i Audició

Física3,55 KB

Potencial d'Acció i Audició

Potencial d'Acció

Vertader (V):

  • L'aparició del potencial d'acció és deguda a l'obertura de canals de Na+ regulats per voltatge.
  • Durant la repolarització de la membrana en el potencial d'acció hi intervenen canals de K+ regulats per voltatge.
  • El valor màxim del potencial de membrana durant el potencial d'acció depèn de la concentració exterior del Na+.
  • La velocitat de conducció de l'impuls elèctric és superior en els axons mielinitzats.
  • La propagació del potencial d'acció és menys costosa energèticament en els axons mielinitzats.
  • A les zones mielinitzades de la membrana, l'axó té menor capacitat elèctrica.

Fals (F):

  • El valor màxim del potencial de membrana durant el potencial d'acció és proper al potencial
...
Continua llegint "Potencial d'Acció i Audició" »

Big Bang: Origen, Expansió i Futur de l'Univers

Física3,36 KB

El Big Bang: Origen i Evolució de l'Univers

  • Segons la teoria del Big Bang, fa 13.700 milions d’anys, tota la matèria de l’Univers estava concentrada en una zona molt petita, i després de l’explosió va sortir impulsada en totes direccions. Quan es va refredar, va originar les partícules elementals que formen els àtoms (protons, neutrons...) i més tard els primers elements químics, principalment l’hidrogen. Quan la matèria es va concentrar en alguns llocs de l’espai, es van formar els primers estels i galàxies i, des d’aleshores, l’Univers no ha deixat d’evolucionar.
  • En la gran explosió es va originar tota la matèria de l’Univers i, en expandir-se, es va originar l’espai i el temps.

Bases de la Teoria: L'Expansió

...
Continua llegint "Big Bang: Origen, Expansió i Futur de l'Univers" »

Conceptes bàsics de llum i color

Física3,43 KB

Enlluernament en el temps o seqüencial

L'enlluernament directe és el que es produeix quan una font de llum, amb luminàncies molt diferents respecte l'entorn, es troba dins del camp de visió. L'enlluernament indirecte es produeix pel reflex d'una font de llum sobre una superfície brillant, que es troba dins del camp visual, i n'impedeix la correcta percepció.

Color Mescla Additiva

La llum blanca es pot obtenir barrejant la llum de tres fonts anomenades primàries: una vermella, una verda i una blava. El color resultant d'aquesta mescla additiva és en qualsevol cas més clar que els originals (es suma l'energia lluminosa de les tres fonts) i, si la barreja és correcta, la llum resultant és blanca.

Mescla subtractiva

A diferencia de l'anterior,...

Continua llegint "Conceptes bàsics de llum i color" »

Guia Completa: Ciència, Mètode Científic i Astronomia

Física5,31 KB

Introducció a la Ciència i el Coneixement

La ciència és el producte de la curiositat humana. L'ésser humà necessita respostes a les preguntes que es fa (per què el cel és blau? Estem sols a l'univers? Per què mengem?). La ciència és el coneixement a través de l'experimentació, basat en el mètode científic.

Filosofia

La filosofia, que significa “amor al coneixement”, és un conjunt de reflexions sobre l'existència, la bellesa, la mort, etc. A diferència de la ciència, no utilitza l'experimentació.

Religió

Les religions són sistemes de creences existencials, morals i sobrenaturals. El seu origen es troba en la necessitat de trobar un sentit a la vida i a la mort.

L'Origen de la Ciència: La Cosmologia

La primera ciència va...

Continua llegint "Guia Completa: Ciència, Mètode Científic i Astronomia" »

Estructura Cristalina dels Materials

Física2,99 KB

Classificació dels Materials Cristal·lins

Material cristal·lí: És aquell en què els àtoms se situen en una matriu espacial. Curt abast en materials amorfs. Llarg abast quan l'ordenació atòmica es produeix al llarg de moltes distàncies atòmiques. Els grans cristal·lins s'uneixen a través de les fronteres de gra.

  1. Monocristal·lins: Únic gra, molt gran.
  2. Policristal·lins: Molts grans, petits. (La majoria de sòlids)
  3. Amorfs: Constituïts per àtoms sense ordenació periòdica més enllà d'unes distàncies atòmiques.

Solidificació

  1. Nucleació: Primers cristalls o nuclis repartits de manera aleatòria per tota la massa fluïda (llavors).
  2. Orientacions cristal·logràfiques a l'atzar: Els grans creixen a partir dels nuclis per successives
...
Continua llegint "Estructura Cristalina dels Materials" »

Física Moderna: Relativitat, Quàntica i Implicacions Filosòfiques

Física5,25 KB

Proves de la Teoria de la Relativitat General

Al principi, quan es va formular la Teoria de la Relativitat General, era una construcció matemàtica sense proves empíriques. Einstein només formulava supòsits sobre els fets que s'haurien d'observar si la teoria era certa. Més tard, aquests supòsits s'han anat confirmant:

  • L'expansió de l'univers: El 1924, Edwin Hubble, amb un telescopi, va observar l'expansió de l'univers, un fet predit per la teoria.
  • Alteracions en l'òrbita de Mercuri: Es van comprovar modificacions en l'òrbita de Mercuri. Això es deu al fet que les grans masses modifiquen l'espai-temps, i la proximitat entre masses altera significativament aquesta curvatura.
  • Modificacions en el temps (dilatació temporal): El temps és
...
Continua llegint "Física Moderna: Relativitat, Quàntica i Implicacions Filosòfiques" »

Conceptes bàsics de física: moviment, força i dinàmica

Física3,02 KB

Conceptes de física: moviment, força i dinàmica

Desplaçament, trajectòria i espai recorregut

Desplaçament: És la distància, en línia recta, que separa dues posicions del mòbil en diferents moments.

Trajectòria: És la línia geomètrica que descriu un cos durant el seu moviment.

Espai recorregut: És la longitud que recorre un mòbil mesurada sobre la trajectòria.

Què és la velocitat? Quines unitats s'expressa?

És la relació o quocient entre l'espai recorregut i el temps emprat.

S'expressa en m/s o Km/h.

Què és el MRU?

És aquell moviment en què la trajectòria és una línia recta i la velocitat és constant.

Què és l'acceleració? En quines unitats s'expressa?

És la variació de la velocitat per unitat de temps.

S'expressa en m/

...
Continua llegint "Conceptes bàsics de física: moviment, força i dinàmica" »

Conceptes Clau d'Estadística: P-valor, Teorema Central del Límit i V de Cramer

Física3,07 KB

El P-valor: Significació Estadística

El P-valor (p-value) mesura la probabilitat d'obtenir a l'atzar un determinat estadístic. Ens interessa conèixer a partir de quin punt l'àrea de la distribució normal ens mostra que la relació ja no és per atzar, sinó que per algun motiu realment una variable influeix l'altra.

Si la probabilitat d'obtenir un determinat estadístic a l'atzar és molt baixa, per exemple del 5% (p < 0,05), vol dir que hi ha una alta probabilitat, del 95%, que les variables no estiguin relacionades per atzar. Llavors, diem que és una relació estadísticament significativa si p < 0,05.

Teorema Central del Límit: Fonaments de la Distribució Normal

Quan els resultats d'un experiment o d'un fenomen observat són deguts...

Continua llegint "Conceptes Clau d'Estadística: P-valor, Teorema Central del Límit i V de Cramer" »

Aportacions de Bruno, Brahe i Kepler a la Cosmologia

Física3,25 KB

Explica les aportacions de Bruno, Brahe i Kepler a la cosmologia

Giordano Bruno

El filòsof italià Giordano Bruno (1548-1600) va ser un dels primers intel·lectuals a recolzar el copernicisme. També va dir que no tenia cap sentit seguir defensant la idea de l’esfera dels estels fixos en què estaria tancat el cosmos. Bruno deia que els punts lluminosos havien de ser altres estels amb éssers vius; per tant, creia en l’eternitat i la infinitat de l’univers. Aquestes idees no van agradar gaire perquè contradeien el que sempre s’havia cregut. Finalment, Bruno va morir cremat a la foguera.

Tycho Brahe

Tycho Brahe (1546-1601) va ser un matemàtic i astrònom danès que va aconseguir detallar l’aparició d’una supernova. Aquest fet invalidava...

Continua llegint "Aportacions de Bruno, Brahe i Kepler a la Cosmologia" »

Factors Clau en Radiografia: kV, mAs, Reixetes i Tècniques

Física5,53 KB

Variació de kV

kV baix

Si el kVp triat és massa baix, les estructures més denses (ossos) no seran travessades pels raigs X i s’obtindrà un contrast excessiu, necessitant més quantitat de radiació (mAs) per compensar i, per tant, més dosi al pacient. En alguns casos, es prefereix un elevat contrast, ja que els teixits tenen pràcticament la mateixa densitat òptica (com més densitat òptica, més absorció de radiació).

kV alt

Quan s’augmenta el kVp, els fotons de raigs X són més energètics. Això implica tenir un desavantatge: els raigs de dispersió tenen angles de dispersió més petits, la qual cosa fa més difícil eliminar-los amb reixetes. Al mateix temps, quan pugem el kVp, s’incrementa l’efecte Compton. Per contra, els...

Continua llegint "Factors Clau en Radiografia: kV, mAs, Reixetes i Tècniques" »