Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Física

Goma de Càssia (E-427)

S’extreu de l’endosperma de la llavor de la càssia. Menys ramificada que la garrofí. Necessita escalfar-se. Totes tenen una aplicació en salses, cremes i gelats. Donen viscositat, cremositat i untuositat. Es fan servir molt en gelats.

La solubilitat que tenen depèn de les ramificacions. Com menys ramificacions, més difícil de solubilitzar. Totes són espessants. A més pes molecular, més viscositat tindrà. Com més gran el polisacàrid més viscositat tindrà. Concentració directament proporcional i temperatura inversa. Al augmentar T, disminueix V. S’hidrolitza amb pH àcid. Si tenim pH àcid, disminueix V, és més soluble. Són productes neutres, per tant, la presència d’ions no afecta. Si canvia de...

1. Revolució Copernicana:

2. Sistema Solar:

• Òrbita al voltant d'una estrella
• Massa suficient per tenir forma esfèrica
• Ha buidat la seva òrbita

• Sol: H --> He (fusió nuclear) i 6000ºC
• Interiors: rocosos, petits i densos
• Exteriors: gasosos, grans i lleugers
• Nans: esfèrics però no han escombrat l'òrbita
• Satèl·lits: cossos celestes que giren al voltant dels planetes
• Cossos menors:
  • Asteroides (cossos rocosos menors, forma irregular, situats en cinturons)
  • Estels (petits cossos i pols)

3. Formació del Sistema Solar

• Sentit de rotació de tots els cossos celestes
• Les

Estimació per Intervals de Confiança

Mitjana

Per a la mitjana poblacional (μ):

• Amb variància poblacional (σ²) coneguda: x̄ ± z_1-α/2 · (σ / √N)
• Amb variància poblacional (σ²) desconeguda (estimada per S²): x̄ ± t_{n-1, 1-α/2} · (S / √N) (distribució t de Student)

Variància

Per a la variància poblacional (σ²):

• Interval: [ (n-1) · S² / χ²_{n-1, α/2} , (n-1) · S² / χ²_{n-1, 1-α/2} ]

Proporció

Per a la proporció poblacional (p):

• Interval: p̂ ± z_1-α/2 · √[ p̂ · (1 - p̂) / N ]

Contrast d'Hipòtesis Paramètriques

Contrast per a la Mitjana

Estadístic de Contrast (EC):

• Amb variància poblacional (σ²) coneguda: (x̄ - μ₀) / (σ / √N) (distribució Z)
• Amb variància poblacional (σ²) desconeguda (estimada per S²): (x̄

La Matèria i els seus Estats

1. Matèria: Per matèria podem entendre tot allò que té massa i ocupa un volum. La massa (m) indica la quantitat de matèria que compon un objecte i es mesura amb balances. El volum (V) és l'espai que ocupa la matèria. Densitat (ρ): ρ = m/V. La matèria es pot presentar en tres estats d'agregació:

• Sòlid: Tenen forma pròpia i el seu volum és constant.
• Líquid: No tenen forma pròpia i s'adapten a la forma del recipient que els conté.
• Gas: No tenen forma pròpia perquè flueixen i tendeixen a ocupar tot l'espai del recipient que els conté.

Teoria Cineticomolecular de la Matèria

2. Teoria cineticomolecular de la matèria: Postulats principals:

1. La matèria està constituïda per partícules molt petites, pràcticament

Ones: definició i tipus

Una ona o moviment ondulatori és una vibració que es propaga des del focus a diferents punts del medi. L'ona s'origina per una pertorbació en el focus, i aquesta vibració es transmet al punt següent.

Tipus d'ones

• Ones mecàniques: Necessiten un medi natural per propagar-se.
• Ones electromagnètiques: Poden viatjar per l'espai buit.
• Ones longitudinals: Els punts vibren en la mateixa direcció que la propagació de l'ona. Es poden propagar en qualsevol medi.
• Ones transversals: Els punts vibren en direcció perpendicular a la propagació de l'ona. Només es propaguen en sòlids i en superfícies líquides.

Característiques de les ones

• Elongació (X): Distància de separació d'un punt del medi respecte a la seva posició

L'electrització de la Matèria: Fonaments i Conceptes

• Generalment, tots els cossos que ens envolten són elèctricament neutres.
• En fregar un cos, pot adquirir càrrega elèctrica en guanyar o perdre electrons.
• El fet que els cossos electritzats s’atreguin o es repel·leixin entre si és conseqüència de la presència de càrregues elèctriques.
• El nombre d’electrons guanyats per un cos és igual al nombre d’electrons perduts per l’altre, de manera que la càrrega elèctrica total del sistema és sempre la mateixa.

Tipus de Càrrega Elèctrica i les seves Interaccions

• La càrrega elèctrica pot ser positiva o negativa.
• Les càrregues elèctriques del mateix signe es repel·leixen, i les càrregues elèctriques de signe diferent s’atrauen.

La Natura Dual de la Llum i el So

La llum del sol és llum blanca, que conté tots els colors de l'arc de Sant Martí.

Les ones electromagnètiques poden comportar-se com a partícules, i les partícules poden actuar com a ones electromagnètiques. La llum pot ser una ona o una partícula, depenent de la matèria que travessa. En molts contextos, la tractem com una ona.

Moviment Ondulatori vs. Moviment Corpuscular

Moviments corpusculars impliquen un transport net de matèria (com els moviments rectilinis, parabòlics i circulars que hem estudiat).

Moviments ondulatoris no impliquen un transport net de matèria, sinó un transport de quantitat de moviment i energia. Aquest transport es realitza mitjançant ones de propagació. Anomenem focus emissor

Lleis de Maxwell (1861)

Maxwell va formular la teoria sobre el funcionament de la llum i de les ones electromagnètiques, establint que la llum és un tipus d'ona electromagnètica. Inicialment, això només va ser una teoria.

Hertz (1887)

Hertz va dur a la pràctica la teoria de Maxwell, produint ones electromagnètiques. Això va permetre el desenvolupament de les telecomunicacions. Amb aquest experiment, es va demostrar que és possible generar ones electromagnètiques amb longituds d'ona diferents a les de la llum.

La llum és una ona que consisteix en l'oscil·lació d'un camp magnètic i un camp elèctric.

Propietats Ondulatòries de la Llum

L'òptica és la part de la física que estudia la interacció de la llum amb la matèria.

A. Reflexió

Ones i Fenòmens Ondulatoris

Magnituds Característiques de les Ones

Amplitud (A): Distància entre la posició màxima (o mínima) d’una partícula del medi i la seva posició d’equilibri. Unitats: metres.

Període (T): Temps que tarda una partícula del medi (en el cas de les ones mecàniques) o el camp electromagnètic (en el cas de les ones electromagnètiques) en completar una oscil·lació completa. Unitats: segons. També és el temps que tarda l'ona en arribar d’un front a un altre.

Freqüència (f): Nombre d’oscil·lacions per unitat de temps. Unitats: Hz (Hertz) = s^-1

Longitud d’ona (λ): Distància entre dos punts consecutius en el mateix estat d’oscil·lació en un instant de temps determinat. Unitats: metres.

Principi de

Festa Tradicional: La Festa de l'Orujo a Potes

La Festa de l'Orujo se celebra anualment a Potes, Cantàbria, atraient milers de persones per reviure la tradició ancestral de la destil·lació d'orujo en els vells alambins de coure. Aquesta celebració és un homenatge a la cultura i el saber fer local.

El procés d'elaboració de l'orujo es manté inalterable des de l'Edat Mitjana. Consisteix a omplir la caldera amb les restes de raïm i la copa amb aigua per refredar el vapor, que es condensa formant l'aiguardent. Un espectacle fascinant que mostra l'autenticitat d'aquesta beguda tradicional.

Aquesta festa va ser instaurada l'any 1984, tot i que va estar prohibida durant nou anys (entre 1985 i 1994). En aquell període, només els orujers legalment...