Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geografia de Altres cursos

Determinacions del POUM: Sòl Urbà, Urbanitzable i No Urbanitzable

El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) és una eina fonamental per a la gestió i el desenvolupament del territori. A continuació, es detallen les seves determinacions clau segons el tipus de sòl, basant-se en la normativa vigent.

POUM en Sòl Urbà: Article 58.2 del TRLU

L'article 58.2 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme (TRLU) estableix que, en sòl urbà, el POUM ha de:

• Aplicar les tècniques de qualificació o zonificació del sòl i de reserva o afectació d'aquest per a sistemes urbanístics generals i locals, respectant sempre la proporció adequada a les necessitats de la població.
• Assignar els usos detallats per a cada sòl.
• Regular els paràmetres i els

Dominis climàtics: A Catalunya hi ha tres grans dominis climàtics: alpí i subalpí, atlàntic o oceànic i mediterrani. Aquest últim es divideix en quatre subclimes.

1.1. Clima alpí i subalpí: Es localitza a l'Alt Pirineu i es caracteritza per temperatures baixes, precipitacions abundants i innivació, és a dir, presència i acumulació de neu.

1.2. Clima atlàntic o oceànic: Es troba principalment a la Vall d'Aran i es caracteritza per un ambient fresc i plujós, amb precipitacions freqüents i molta humitat.

1.3. Clima mediterrani: És el més extens de Catalunya i es divideix en quatre subclimes segons l'altitud, les precipitacions i la influència del mar.

A. Mediterrani de muntanya: Es localitza al Prepirineu i presenta un període...

Factors geogràfics del clima peninsular

Factors geogràfics: La latitud fa que hi hagi dues estacions ben marcades. La situació de la península entre dues grans masses d’aigua de característiques diferents la converteixen en un lloc d’encreuament de diferents masses d’aire.

La influència de la mar en la península és escassa perquè és un territori ample; aquest fet estableix diferències climàtiques clares entre una perifèria estreta i oberta a la mar, i un nucli ample de terres interiors.

El relleu influeix en el clima a través de l’altitud, la disposició i l’orientació. El relleu és el que origina l’efecte föhn en els vessants de sotavent d’una muntanya. Quan una massa d’aire és obligada a pujar en altura i ascendir...

La ramaderia tradicional es basava en la coexistència de diverses espècies ramaderes en el mateix àmbit. No obstant això, el sector ha experimentat importants canvis.

Transformacions en l'Estructura Ramadera

Les transformacions en l'estructura ramadera es poden resumir en l'especulació, la tecnificació i la intensificació. La ramaderia tendeix a especialitzar-se en la producció de carn o llet.

• Substitució de races: Això ha suposat la substitució de les races autòctones per altres de foranes seleccionades.
• Recuperació de races: S'està produint una recuperació de les races autòctones, ovines i cabrum, gràcies a les subvencions de la UE.
• Intensiva vs. Extensiva: La ramaderia intensiva guanya pes respecte a l'extensiva.
  • La ramaderia

Què són els riscos ambientals i com es classifiquen?

Els riscos ambientals són aquells que poden afectar el medi ambient i la salut de les persones que l'habiten. Es poden dividir en:

• Naturals: associats als fenòmens naturals.
• Antròpics: associats al fet que les persones vivim en societat i transformem el medi natural.

Aquesta divisió és orientativa perquè els riscos ambientals tenen un caràcter mixt: els riscos naturals cada cop són menys causats per factors naturals, perquè ara la humanitat és un agent que modifica intensament el medi natural.

Riscos més freqüents a Catalunya

Relacionats amb les condicions meteorològiques:

• Aiguat: manifestació típica del clima mediterrani i consisteixen en pluges fortes que poden produir torrentades

Efectes de l'activitat agrària sobre el medi ambient

Desforestació, a fi de dedicar zones forestals a usos agrícoles. Erosió, com a resultat de pràctiques agrícoles intensives. Excés de consum dels recursos hídrics per a l'agricultura de regadiu: sobreexplotació dels aqüífers. Excés de purins i, en general, residus orgànics en les terres de conreu, cosa que comporta contaminació del nivell freàtic per l'augment de nitrats. Alteracions de l'equilibri ambiental causades per la implantació de cultius transgènics i la utilització de productes químics per millorar els rendiments, com els adobs i els productes fitosanitaris.

SAU (Superfície Agrària Útil)

Només el 11% de la superfície de la terra és apta per al conreu i d'aquesta...

El clima oceànic o atlàntic

• Territori: Terres de Galícia, Astúries, Cantàbria, el País Basc, el nord de Navarra i la Vall d'Aran.
• Característiques: Precipitacions durant gairebé tot l'any, malgrat que són més escasses a l'estiu. La nuvolositat i la humitat ambiental són altes i les temperatures suaus, amb una baixa oscil·lació tèrmica.
• Règim fluvial: Gran quantitat de rius, cabalosos i regulars; són curts a excepció del Miño. Presenten desnivells considerables, una força erosiva molt gran i aprofitament energètic.
• Paisatge natural: Bosc temperat caducifoli, malgrat que ha estat substituït per pins de creixement ràpid i extenses repoblacions d'eucaliptus. Aquests boscos secundaris es degraden i els sòls es malmeten; es forma

La població urbana mundial no para de créixer. Les ciutats, grans o petites, no estan aïllades, sinó que es relacionen per raons econòmiques i de complementarietat de serveis, donant lloc a la creació de xarxes urbanes.

Definició de Xarxa i Sistema Urbà

Una xarxa urbana és el conjunt de ciutats d’un territori que mantenen entre elles relacions intenses que es manifesten a través dels moviments de població, de mercaderies o d’informació.

Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics, ja que s’estableix una relació de dependència, i per tant s’utilitza l’expressió sistema urbà per anomenar-les.

Tipus d'Integració del Sistema Urbà

• Sistema urbà molt integrat: Quan entre els seus nuclis hi ha una important circulació i intercanvi

Delicte ecològic

Acció comesa contra les normatives vigents en matèria de medi ambient, atemptant contra un espai natural protegit. Exemple: Llei de Residus Tòxics i Perillosos.

Desastre natural

Fenomen del medi físic i de caràcter imprevisible; tenen rellevància la sequera i les precipitacions torrencials. Exemple: inundacions al llevant de Mallorca.

Desforestació

Destrucció de la coberta vegetal a causa de rompudes agràries, incendis o ocupació de l'espai per a altres usos.

Endemisme

Espècies vegetals i animals d'una àrea restringida i aïllada; es tracta d'un fenomen biològic que consisteix en l'aïllament geogràfic d'una espècie. Exemple: la violeta del Teide.

Garriga

Formació vegetal mediterrània arbustiva i de matolls de poca...