Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geografia de Batxillerat

Factors localització industrial

Geografia2,51 KB

Factors de localització industrial al territori.

Per explicar aquests factor s’ha d’explicar una teoria econòmica feta per Alfred Webber (1910).

Distingeix entre diferents factors:

            · Disponibilitat de recursos naturals, ja siguin matèries primeres o fonts energètiques.

            · Disponibilitat de mà d’obra.

            · Mercat (facilitat que el consumidor tingui accés al producte).

            · Transport (relacionat amb els aranzels.

Actualment, a aquests factors, que eren bàsicament territorials s’hi afegeixen factors socioeconòmics i polítics. Com el nivell econòmic del país, la capacitació professionals de la població, els impostos... Tots aquests factors són...

Continua llegint "Factors localització industrial" »

Geografia vocabulari

Geografia3,14 KB

Fogatge: unitat familiar integrada per un nombre determinat de persones, que viuen en una casa. Padró municipal: és un registre de competència local que comptabilitza naixements, defuncions i canvis de residència en làmbit del municipi. Model de transició demogràfica:model que serveix per explicar com la població de UK va passar dun creixement quasi nul a causa duna mortalitat elevada a un creixement pràcticament també nul motivat per una natalitat baixa. Taxa de natalitat:índex que mostra el nombre de nens/es nascuts durant un any i expressat en ‰. Taxa de mortalitat: nombre total de morts a un país durant un any expressat en ‰. Creixement natural de la població: diferència existent entre el nombre de naixements i el de defuncions,...

Continua llegint "Geografia vocabulari" »

Geografia sector 1/3

Geografia28,38 KB

t.5.CANVIS I PERMANENCIES SECTOR 1ARI: de lagri tradicional a la de mercat. de leco de subsistencia a la de mercat: segle xix utilitzacio de noves teknikas agrícolas, rotacio, introduccio de nous conreus=augmentar la produccio agraria en 1 moment en q els preus dels aliments eren alts i obtenri excedents x alimentar la pobl. Propietaris de terres pbtenir + ongresos x la venda de prductes o x arrendaments = proces de concentracio d capital. Lindusitria sanava desenvolpu, ciutats creixien, augment dmanda daliments, els prductes industrials arruinaves la petita artesanía rural. Conseq: sector agrari entra als circuits de leco d mecrat, el pages es venedor i comprador. Agricultor=venedor a qi interesa obtener el benefici max. Conrea els q tenen...

Continua llegint "Geografia sector 1/3" »

Història

Geografia5,47 KB

Enmarca am dates precises el periode qe estudiem en aqesta unitat? 1874-1898. Perquè et sembla qe es coneix aqet periode am el nom de restauracio? Perqué tornen a posar la monarquia com a sistema de govern. Pos exemples de fets politics qe van tenir lloc duran la restauracio i altres dactuals. pau de zarjon 1878, contitucio 1876, es distingueix per les connotacions. Repasa lapartat dedicat a la fi de la guerra carlina i digues quan va acabar? A lagost del 1875. Quina diferencia hi ha entre unes corts ordinaries i unes corts contituents? corts ordinaries son les qe existeixen sempre, les de dia a dia. Fan les lleis. Corts constituent, es reuneixen per elaborar una constitucio. Explica de manera esqematica lorientacio politica del partit liberal...
Continua llegint "Història" »

Cataluña seca y humeda

Geografia3,51 KB

Prepirineus: limits: conjunt de terres situades al sud dels pirineus axial i al nord de les depresions centrals

paisatge: altitud mitjana 1700-2700m les valls estan encaixades

clima: temperatures fredes al hivern, elevades a l'estiu. Precipitacions a l'hivern en forma de neu

vegetacio: les vesants presentan boscos pins blancs, roures i alzines a les zones humides trobem roures i faig

Carbon: els recursos carbonifers es reparteixen en deu conques, petites separades entre si amb diferents minerals. Les conques de lignit es troben als prepirineus, entorn a la Pobla de Segur, Tremp, Calaf, Figols-Tuixèn. El curs del baix ebre. Les conques d'antracita ai hulla es localitzan al pont de Suer.

El parque nacional es la figura máxima de protección. Se...

Continua llegint "Cataluña seca y humeda" »

Roques sedimentaries

Geografia22,51 KB

MECANISMES DE FORMACIÓ DE LES ROQUES SEDIMENTÀRIES

La formació de roques sedimentàries comporta un conjunt de processos físics, químics i biològics que tenen lloc a la superfície de la Terra i a la part més externa de l’escorça terrestre en contacte amb la hidrosfera, amb l’atmosfera i amb la biosfera.

En la formació de les roques sedimentàries es donen els processos següents:

La meteorització: Constitueix el primer pas en la formació de les roques sedimentàries. Es tracta de l’alteració que sofreixen les roques que es troben a la superfície de la Terra. Aquesta alteració pot ser mecànica, a causa del glaç i el desglaç o del creixement de cristalls de sal, o bé química.

L’erosió: Quan les partícules són arrencades

...
Continua llegint "Roques sedimentaries" »

Els paisatges agràris d'Espanya

Geografia1,49 KB

Paisatge agrari atlàntic: cantàbria i galicia. Prats i boscos caducifolis (explotat intensivament). Agricultura: No policonreu exepte algunes zones de Galicia. Monoconreu de blat de moro i pomeres. Ramaderia: bestiar boví per llet. Minifundis familiars o petites empreses. Habitatge en caseríos.

Paisatge agrari mediterrani: Agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres)  per la poca pluviositat. Hi ha altres zones on es pratica agricultura de regadiu: molta tecnologia. Hortalisses primerenques (Andalusia); cítrics (Castelló-Múrcia); fruites tropicals (Màlaga i Granada). Bestiar boví i porquí intensiu. Hi ha explotacions mitjanes, latifundis (Andalusia) i minifundis a les planes. Habitatge en grans pobles.

Paisatge agrari d'interior:...

Continua llegint "Els paisatges agràris d'Espanya" »

El teixit industrial espanyol

Geografia9,07 KB

4. El teixit industrial ha passat d'un paisatge de nuclis aïllats amb poca connexió entre si, a un paisatge industrial amb eixos connectats. L'evoució ha de continuar davant dels reptes de l'ampliació de la UE i la globalització, ja que tots dos mostren els desafiaments que ha de superar la indústria espanyola avui.

4.1 D'un model nuclear a un teixit industrial més difús i interconnectat. El model territorial de la indústria espanyola es caracteritzada per la importància del teixit industrial previ, basat en nuclis industrials, i per la creació d'eixos industrials que els uneixen. Aquests nuclis tendeixen a créixer i a formar veritables àrees metropolitanes industrials, com Madrid i Barcelona. Les aglomeracions industrials garanteixen...

Continua llegint "El teixit industrial espanyol" »

Massis hesperic

Geografia3,58 KB

FANEROZOIC: Paleozoic:

Carbonífer: Origen del massis Ibericà actual Messeta
Sector occidental de la serralada Cantàbrica
Socol del sistema bètic
Leix central dels Pirineus
Sistema mediterrani
Permià: Erosió de terres emergides
Formació de pangea i deriva daquesta cap el nord
Individualització de placa Iberica per les falles del golf de Biscaia i la de Gibraltar

FANEROZOIC: Mesozoic:
Triàsic: Conques situades a la perifèria del massís Ibèric van començar a reblir-se.
Van succeir una sèrie de transgressions marines, causades per lascens del nivell de les aigües del mar.
Juràssic: El mar va continuar experimentant ascensos i regressions notables.
Els ambients lacustres als marges continentals són propis daquest període, dominat per la
...

Continua llegint "Massis hesperic" »

Pesca

Geografia5,52 KB

EL SECTOR PESQUER

On troben pesca?

Plataformes continentals: al costat del litoral i fins a 200m de profunditat, on hi ha llum hi ha més vida per alimentar-se, a les xones de contacte entre els corrents càlids i freds i a les zones de corrents marins freds rics en plàncton.

Dos grans tipus de pesca:

-Pesca de litoral: prop de la costa, caràcter artesanal (xarxes) familiar, a temps parcial, la pesca per vaixell es poca, les captures son destinades a mercats locals, es consumeix frecs

-Pesca daltura: lluny de la costa, als caladors internacionals, grans empreses, vaixells daltes tècniques, passen llargues temporades al mar. Les captures son matèria primera per a lindustria alimentaria: congelats, conserves i pinsos.

Problemes del sector pesquer:

...
Continua llegint "Pesca" »