Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geografia de Batxillerat

Indicadors per Mesurar el Desenvolupament Global

Utilitzem diversos indicadors per mesurar les diferències en el desenvolupament entre països i regions. Aquests es poden classificar principalment en econòmics i socioeconòmics.

Indicadors Econòmics: Producció i Consum

Aquests indicadors mesuren la producció i el consum d'un país, oferint una visió de la seva activitat econòmica i riquesa.

• PIB (Producte Interior Brut) i PIB per càpita: Mesuren el valor total dels béns i serveis produïts en un país durant un període determinat. El PIB per càpita divideix aquest valor entre la població, donant una idea de la riquesa mitjana per habitant.
• PNB (Producte Nacional Brut): Mesura la producció total dels residents d'un país, incloent els

Els Pirineus: Característiques i Unitats

Els Pirineus són una continuació de muntanyes d’uns 440 km de longitud des del Cantàbric (Golf de Biscaia) fins a la Mediterrània (Cap de Creus). Tenen una amplària de més de 100 km i formen alineacions paral·leles ordenades en dues grans unitats:

• Pirineu Axial o Central

  És on es troben les altituds més notables: Aneto, Maladeta, Mont Perdut i Pica d’Estats. Són massissos elevats i crestes on es mantenen les darreres restes de glaceres, amb un clima d’alta muntanya.

• Prepirineu

  De menys altitud i formes més suaus, amb dues alineacions muntanyoses paral·leles a la zona axial:

  • Serres Interiors: com ara Guara i Peña.
  • Serres Exteriors: com el Cadí i el Montsec.

  Entre els dos grups de serres hi

Clima Oceànic

Afecta regions com Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, l'extrem nord de Navarra i la Vall d'Aran. Es caracteritza per l'abundància de borrasques atlàntiques, provocant precipitacions regulars i abundants, amb una lleugera disminució a l'estiu. La nuvolositat i la humitat són elevades, evitant períodes d'aridesa. Les temperatures són suaus, amb mitjanes anuals entre 11-15º C i oscil·lacions de 9-12º C. Els vents predominants són de ponent, i quan són forts s'anomenen galernes. Els rius són nombrosos, amb gran cabal i regularitat, curts i amb força energia. La vegetació boscosa inclou roures, faigs i landes. L'agricultura es basa en patates, blat de moro i pomeres.

Varietats del Clima Oceànic

• Muntanya Septentrional:

Geografia d'Espanya i Catalunya

1. Població

Estructura: Activitat, edat, sexe. Model de transició demogràfica, cens, padró, polítiques demogràfiques, envelliment (causes i conseqüències). Distribució territorial, piràmide de població (contractiva).

Catalunya: Segueix l'evolució de l'Estat, amb característiques pròpies: onades migratòries a principis del segle XX, immigrants a la dècada de 1950, augment de la natalitat, estancament a la dècada de 1970, i creixement econòmic a finals del segle XX.

2. Migracions

Causes, conseqüències, tipus, moviments migratoris.

3. Sector Primari

Transició d'una economia tradicional a una de mercat. Agricultura extensiva i intensiva, comerç agrari (secà, regadiu, ramaderia). Activitat ramadera...

Activitats Econòmiques

Economia Submergida

Conjunt d'activitats econòmiques no reflectides a les estadístiques oficials atesa la seva naturalesa il·legal (per no estar registrades sent legals o per ser prohibides o delictives). Això fa que les dades publicades sobre activitats econòmiques no siguin del tot correctes.

Població Activa

Conjunt de persones de 16 anys o més que tenen ocupació remunerada en la producció de béns o serveis, o l'estan cercant de manera activa. Inclou ocupats i desocupats.

Població Ocupada

Conjunt de persones que tenen ocupació en treballs remunerats.

Privatització

Procés pel qual una empresa de titularitat parcial o totalment pública passa a mans privades. Per exemple, això va passar amb Telefónica, entre...

De l'Agricultura Tradicional a l'Agricultura de Mercat

Amb el creixement urbà, augmenta la demanda de productes agraris, es produeix un abandonament de l'agricultura de subsistència i una especialització de conreus, a més d'una mecanització agrària i capitalització del camp.

Població Rural Agrària

• Es dedica al sector primari.
• Augmenta la població agrària jove en explotacions rendibles.
• Població envellida a les explotacions tradicionals.

Treball Agrari

• Treball familiar en les explotacions petites i mitjanes.
• Treball assalariat a les grans explotacions: desaparició progressiva de la parceria i de l'arrendament.
• Augment de la feina assalariada eventual.

Superfície Agrària

• Superfície agrària útil en recessió.
• Superfície forestal en augment.

Criteris per definir una ciutat

El nombre d'habitants. Es considera ciutat a partir de 10.000 hab. La concentració en un espai reduït s'hi concentren molts habitants, hi ha una densitat de població elevada.

Diversitat d'activitats

Hi ha llocs rústics i ports de pesca que es consideren pobles grans. L'arquitectura: edificis alts i avingudes amples i llargues.

Agents socials

Persones i institucions que intervenen en la creació i producció de l'espai urbà. Propietaris privats: persones o empreses que volen fer grans negocis per a la compravenda de terrenys i edificis. Empreses: creen llocs de treball i volen que l'administració pública construeixi infraestructures. Ciutadans: intenten satisfer les necessitats bàsiques, maximitzar el benestar...

CENS: Recompte de la població d'un país en un moment determinat (anys acabats en 1).

PADRÓ M: Registre de competència local que comptabilitza naixements, defuncions i canvis de residència en l'àmbit del municipi.

Fases del Règim Demogràfic

FASE I:

Règim demogràfic antic (abans de 1780): +Tnat i +Tmort, esperança de vida 35 anys aprox., +demografia per industrialització.

FASE II:

Creixement demogràfic (entre 1780-1880): +Tnat i -Tmort, creixement demogràfic notable, millores higièniques i alimentació, millores agrícoles. Entre 1950-1970 = +Població Jove (èxode rural).

FASE III:

Ajustament demogràfic (entre 1880-1940): -Tnat i -Tmort, control de fertilitat i planificació familiar (la dona treballa).

FASE IV:

Nou règim demogràfic

El Canvi d'Orientació Econòmica

El canvi d'orientació de l'economia: Fracàs evident de l'autarquia als anys 50. Si es volia sortir de l'estancament econòmic i millorar el nivell de vida de la població, era imprescindible fer un canvi de rumb per obrir l'economia espanyola al món occidental i afavorir-ne el creixement. Entren en acció tecnòcrates i tècnics procedents de l'OPUS DEI, amb un reformisme tècnic.

Objectius del Pla d'Estabilització

Objectiu: Treure de la fallida econòmica l'estat i connectar l'economia espanyola amb el cicle de desenvolupament europeu.

• Pla d'Estabilització: Objectiu: posar fi a l'intervencionisme estatal dels anys anteriors i afavorir la liberalització comercial i financera.
• 3 grans eixos:
  • Estabilització

Organitzacions interestatals més destacades.

G7: neix arran la recessió global originada per la crisi petroliera. Organitzen cimera de caps d’estat per tractar temes econòmics i polítics internacionals. L’integren, Canadà, França, Japó, Itàlia, EUA, UK i després Rússia (G8)

G20: es crea com a fòrum de cooperació i consulta de temes del sistema financer internacional, promou la discussió entre estats desenvolupats i emergents (temes estabilitat financera mundial). Integrat pels ministres i governadors financers dels estats que integren el G8 i 11 més.

L’Organització Mundial del Comerç (OMC) s’ocupa de normes que ordenen el comerç a estats del món. Serveix per negociar acords comercials i resoldre les seves diferències...