Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geografia

Degradació urbana, Quart Món i desigualtats a les ciutats

GeografiaActualitzat el 3,28 KB

La Degradació Urbana del Quart Món: Desigualtats a les Ciutats

Totes les ciutats pateixen desequilibris entre les zones que les integren. En els darrers anys, s'han accentuat molt les desigualtats socials i territorials a les ciutats.

Ciutats en Països Poc Desenvolupats

Es caracteritzen per l'arribada de població procedent de regions rurals, que s'estableix en barris marginals com les favelas, villas misèria, bidonvilles o slums (exemples: Petare, Kibera).

Ciutats en Països Desenvolupats

  • Noves Zones Privilegiades

    Amb habitatges confortables i luxosos, sovint en urbanitzacions privades (com camps de golf).

  • Zones Marginades i Perifèries

    Amb barris marginals a la perifèria, incloent-hi la gent sense sostre.

  • El Centre de la Ciutat

    Pot experimentar

...
Continua llegint "Degradació urbana, Quart Món i desigualtats a les ciutats" »

Recursos naturals, fonts d'energia, riscos ambientals i factors del clima

GeografiaActualitzat el 2,8 KB

Recursos Naturals i Fonts d'Energia

Els recursos naturals ocorren de forma natural dins els ambients naturals que existeixen relativament poc pertorbats per la humanitat. Aquests recursos deriven del medi ambient, i alguns d'ells són essencials per a la supervivència, mentre que la majoria es fan servir per satisfer les necessitats humanes.

Tipus de Recursos Naturals

Es classifiquen en renovables i no renovables:

  • Renovables: Poden utilitzar-se de manera continuada per produir energia, bé perquè es regeneren fàcilment (biomassa) o perquè són una font inesgotable (solar, eòlica).
  • No Renovables: Una vegada utilitzades, triguen moltíssim temps a regenerar-se.

Fonts d'Energia

Les fonts d'energia són elaboracions naturals més o menys complexes...

Continua llegint "Recursos naturals, fonts d'energia, riscos ambientals i factors del clima" »

Riscos naturals i plans d'emergència a Catalunya: aiguats, sismes, incendis i plans INUNCAT, SISMICAT i INFOCAT

GeografiaActualitzat el 3,95 KB

Condicions Meteorològiques Adverses

Aiguats

Els aiguats a la Mediterrània són pluges fortes que poden produir torrentades, inundacions, desbordament de torrents i rius, i riscos per a la població.

Nevades

Les nevades són cristalls de gel agrupats en volves que es produeixen quan la temperatura de l'aire és inferior o pròxima al punt de congelació. Les nevades en llocs no habituals presenten una sèrie de problemes i de riscos per a la població.

Pedregades

Les pedregades són precipitacions en forma de grans de gel de mides variables, també anomenades calamarsa o pedra.

Temporals de Vent

Els temporals de vent són bufades intenses de vent, de més durada que una simple ratxa, i que presenten augments sobtats de la seva força.

Riscos Geològics

Esllavissaments

Els...

Continua llegint "Riscos naturals i plans d'emergència a Catalunya: aiguats, sismes, incendis i plans INUNCAT, SISMICAT i INFOCAT" »

Risc induit i recursos renovables: conceptes bàsics de riscos naturals

GeografiaActualitzat el 1,96 KB

els recursos renovlables son akells que es renoven a una velocitat que fa que la demanda sempre sigi menor que la disponibilitat. els recursos que es renoven a una velocitat menor que la seva demanda sanomenen no renovables.
En funcio del seu us, els recursos es poden divirdir en:
__energetics(son els recursos dels quals aprofitem lenergia, ex: combostibles fossils, minerals radioactius)
__no energetics: son els recursos dels quals aprofitema una altra propietat per exemple les pastures, la pesca..)

Un risc natural es produeix per la interaccio dels processos, del medi ambien amb lesser huma o amb els seus bens o recursos.
El concepte risc no inclou solament les catastrofes, sino tambe altres fenomens mes lent, com lerosio dels sols o la perdua...
Continua llegint "Risc induit i recursos renovables: conceptes bàsics de riscos naturals" »

Vessants hidrogràfics espanyols, conques i usos de l'aigua

GeografiaActualitzat el 7,03 KB

Quins son els vessants hidrografics espanyols i quines conques hi ha a cadascun? ·Vesant cantabric i gallec Rius abundants i relativament cabalosos, que mantenen un nivell constant d’aigua a causa de la regularitat de les precipitacions, son rius curs ja que a les muntanyes on neixen estan situades prop de la costa.  Les conques del vessant cantàbric son Nord (Seua, Narcea, Esua i Biolasoa) ·Vessant atlàntic Les conques hidrogràfiques del vessant atlàntic son molt extenses, la majoria arrenquen prop del Mediterrani i a causa de la inclinació del relleu de la messeta desguassen al Atlàntic. El tajo neix a 150km del medit i desenboca a latlntic dspres d’haver recorregut mes de 1100km es eñ Roí ,es llarg de la Península. Les conques
...
Continua llegint "Vessants hidrogràfics espanyols, conques i usos de l'aigua" »

Creixement vegetatiu i poblament a Catalunya: envelliment, immigració i tipus de poblament

GeografiaActualitzat el 11,69 KB

1.1. Tres segles de dinàmica positiva: Catalunya tenia una població de 7300000 habitants, i la tendència era de continuar augmentant. Des de fa 300 anys, la població de Catalunya no ha estat regular: Al llarg dels segles 18 i 19 la població catalana va augmentar gràcies al creixement vegetatiu, al Segle XXX gràcies al creixement migratori i aquesta tendència continua a principis del segle actual. Al llarg del Segle XXX l'augment de la població catalana va ser mes ràpid que l'augment del conjunt de la població.1.2. La importància del creixement migratori: Des de fa cent anys, la població del nostres país augmenta gracies a l'aportació immigratòria. La primera immigració important es va produir entre 1920 i 1930, amb l'arribada,
...
Continua llegint "Creixement vegetatiu i poblament a Catalunya: envelliment, immigració i tipus de poblament" »

Segona Revolució Industrial: demografia, energia i tecnologia

GeografiaActualitzat el 3,46 KB

Creixement Demogràfic i Migracions Europees

La població europea va créixer significativament gràcies a la millora de la dieta i als avanços mèdics i sanitaris. Es van reduir les epidèmies i va descendir la mortalitat, inclosa la mortalitat infantil, augmentant així l'esperança de vida. Aquesta situació va provocar una explosió demogràfica, amb una natalitat elevada. Europa va arribar a concentrar la quarta part de la població mundial total.

Tot i que el creixement demogràfic va augmentar, la renda per habitant no ho va fer en la mateixa mesura, cosa que va ocasionar un desequilibri en la distribució de la riquesa i va provocar un desplaçament de la població.

A finals del segle XIX, italians i eslaus van emigrar a Amèrica, i els...

Continua llegint "Segona Revolució Industrial: demografia, energia i tecnologia" »

Sistemes agraris tradicionals i tecnificats: tipus i característiques

GeografiaActualitzat el 4,15 KB

L’Explotació Agropecuària

És el conjunt d’una o més parcel·les dedicades a la producció agrícola, ramadera o forestal, i que formen part d’una mateixa propietat econòmica.

La ramaderia i l’agricultura són les unitats bàsiques, encara que no s’extreu el mateix rendiment a tot arreu, ja que el desenvolupament econòmic i tècnic les condiciona. Per això diferenciem entre sistemes tradicionals o tecnificats.

Sistemes Agraris Tradicionals

Es troben a les zones intertropicals d’Amèrica del Sud, Àfrica i Àsia, i també en l’Europa Atlàntica i Mediterrània.

La seva principal característica és que produeixen per al consum propi, i es classifiquen en 2 grups:

Els Sistemes Extensius

Es divideixen en:

  • Agricultura i ramaderia d’autosuficiència
  • Agricultura
...
Continua llegint "Sistemes agraris tradicionals i tecnificats: tipus i característiques" »

Paisatges vegetals d'Espanya: dominis eurosiberià i mediterrani

GeografiaActualitzat el 2,13 KB

Paisatges Vegetals

Al territori espanyol, es troben 4 tipus de paisatges o dominis biogeogràfics:

1. Domini Eurosiberià o Paisatge Vegetal Oceànic

Aquest correspon, en general, a les zones de clima oceànic, és a dir, Galícia, la serralada Cantàbrica, o a les zones de muntanya del sistema central, del sistema Ibèric, de les serralades Catalanes... La formació vegetal principal és el bosc caducifoli, de roures i de faigs. Aquests, en moltes ocasions, es troben acompanyats de castanyers, d'avellaners, d'oms, de til·lers... En principi, aquest tipus d'arbres són alts, densos, amb tronc recte i fulles grosses que cauen a la tardor. Al terra hi arriba poca llum, circumstància que no permet que es desenvolupi un gran sotabosc. En moltes...

Continua llegint "Paisatges vegetals d'Espanya: dominis eurosiberià i mediterrani" »

Sector secundari: primeres matèries, mineria i fonts d'energia

GeografiaActualitzat el 5,25 KB

Sector Secundari

El sector secundari engloba:

  • La indústria
  • La construcció
  • La mineria: La mineria es considera part del sector secundari perquè el material que s'extreu s'ha de transformar. Abans, la mineria estava classificada al sector primari.

El sector secundari inclou activitats que transformen matèries primeres en productes elaborats.

Les Primeres Matèries

Són necessàries per a l'elaboració de productes industrials.

Primeres Matèries d'Origen Animal (Renovables)

Aquestes matèries no s'esgoten amb el seu ús continuat.

  • Procedents de la ramaderia (llana o pell): S'usen a la indústria tèxtil.
  • El peix: S'utilitza per fabricar conserves, olis i farines.
  • Cautxú: Usat principalment per a pneumàtics.

Primeres Matèries d'Origen Mineral (No Renovables)

...
Continua llegint "Sector secundari: primeres matèries, mineria i fonts d'energia" »