Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geografia

Xarxa urbana Catalana

La població està distribuïda de manera irregular i presenta densitats de població molt altes a la costa i baixes al Pirineu. Per això la xarxa urbana és força densa a la zona litoral i poc densa a l’interior.

El nucli és Barcelona, la xarxa catalana es pot considerar un sistema ben integrat en funció dels intercanvis amb els diferents nuclis urbans.

Es diferencien 4 nivells:

- Regió metropolitana de Barcelona: funció de centralitat administrativa, econòmica i de serveis importants. Es diferencien dos zones, l’àrea metropolitana (Barcelona i municipis propers) i corona metropolitana (envolta àrea metropolitana)

- Ciutat d’influència supracomarcal: zones urbanes que exerceixen influència econòmica i social...

Estructura de les ciutats

L'estructura de les ciutats té tres funcions principals:

Zones residencials

Les zones residencials ocupen la major part de l'espai. Els habitants que disposen de més recursos econòmics solen ocupar els barris elegants; les persones que posseeixen menys recursos viuen als edificis degradats del centre.

Zones de serveis

Les zones de serveis són molt variades. Com més gran és una ciutat, més serveis presta; aquests es reuneixen al centre urbà. La funció política és una de les més importants en les ciutats. Hi ha funcions especialitzades: la financera a Londres, la comercial a Rotterdam, la cultural a Oxford i Salamanca, i la religiosa a Roma, Jerusalem i la Meca.

Zones industrials

Les zones industrials. Al segle...

1. Espais rurals: aspectes generals

Els espais rurals han passat d’una agricultura tradicional d’autoconsum a una agricultura de mercat orientada a la venda. Aquest canvi ha requerit fortes inversions de capital i ha estat condicionat per les noves tècniques agrícoles, el mercat i les polítiques de la Unió Europea, especialment la Política Agrària Comuna (PAC). La transformació ha provocat una especialització regional i canvis en els paisatges agraris. La ramaderia ha guanyat importància, aportant valor afegit, però també ha generat problemes mediambientals, com la contaminació de les aigües per purins. Els espais rurals pateixen despoblament, envelliment de la població i, en alguns casos, neoruralitat.

2. De l’agricultura

El poblament: distribució de la població al territori

El poblament és la distribució de la població sobre el territori. A Espanya hi ha dos tipus principals:

• El poblament rural, amb baixa densitat de població i dedicat al sector primari com l’agricultura i la ramaderia, que pot ser concentrat (com als Pirineus) o dispers (com al Vallès i al Gironès).
• El poblament urbà, propi de zones compactes amb alta densitat de població i activitats dels sectors secundari i terciari com serveis, comerç o indústria.

El poblament a Catalunya

A Catalunya hi trobem diferents formes: el poblament rural concentrat als Pirineus i a l’oest; el dispers, al nord del Llobregat; nuclis de gran població a la Catalunya Nova i a Lleida; i nuclis urbans recents...

Fonts d'Energia: Anàlisi de Pros i Contres

Energies Renovables

1. Energia Hidràulica

Pros:

• Energia neta, fiable i amb baixos costos operatius.
• Permet l'emmagatzematge i la gestió de l'aigua.

Contres:

• Impacte ambiental (ecosistemes i biodiversitat).
• Costos inicials alts i dependència de l'aigua.

2. Energia Solar

Pros:

• Font inesgotable, escalable i sense emissions.
• Fàcil d'instal·lar en zones remotes.

Contres:

• Intermitència.
• Costos inicials alts i residus generats durant la fabricació dels panells.

3. Energia Eòlica

Pros:

• Baixes emissions, rendible i abundant.
• Compatibilitat amb altres usos del sòl.

Contres:

• Dependència del vent.
• Impacte visual i sonor, i efectes sobre la fauna.

4. Energia Geotèrmica

Pros:

• Energia constant, eficient i amb baixa petjada física.

La Xarxa Transeuropea de Transport

La Xarxa Transeuropea de Transport (XTE-T) té com a objectiu garantir la mobilitat de persones i mercaderies. Utilitza infraestructures multimodals (combinació de diverses formes de transport) d'alta qualitat. Aquestes connecten les capitals i els principals focus econòmics de la UE, enllaçant amb els països fronterers més importants. Espanya està inclosa en els corredors Atlàntic i Mediterrani de la XTE-T.

Repercussions del Turisme

1. Demogràfiques

En àrees litorals, hi ha un increment demogràfic. En zones rurals i històriques, el turisme pot frenar el despoblament.

2. En el poblament

Al litoral, el turisme estén els nuclis urbans i fomenta la conurbació. També pot contribuir a la rehabilitació...

El creixement econòmic dels anys 60 a Espanya

El creixement econòmic de la dècada de 1960 no va ser fruit de la política del govern franquista, sinó més aviat una conseqüència de la vinculació de l’economia espanyola a l’europea en un moment de fort creixement d’aquesta. En realitat, l’economia espanyola va poder salvar-se de la fallida a finals dels anys cinquanta i va poder transformar-se amb rapidesa els anys següents malgrat, i no gràcies a, la intervenció del règim franquista.

Els recursos financers que es van invertir per evitar la fallida de l’economia espanyola provenien d’Europa. Van arribar a Espanya bàsicament per tres camins:

• Les trameses dels emigrants.
• Les divises que hi aportaven els turistes.
• Les inversions

Infraestructures Turístiques a Espanya

Quines infraestructures fan possible l'arribada i l'estada dels turistes a Espanya? Quin és el turisme més destacat que es fa al país?

La indústria turística més famosa del país és la de Sol i Platja. Empreses de viatges, cadenes hoteleres i agències de viatges organitzen viatges que fan possible l'arribada i l'allotjament de turistes perquè ofereixen tots aquests serveis a preus baixos. A més, hi ha aviació, transport portuari i terrestre i infraestructures de serveis públics.

Destinacions Turístiques a Espanya

Descriviu els atractius de les CCAA que són destinacions turístiques actualment.

Les destinacions turístiques actuals són les comunitats del Mediterrani, pel seu sol i la seva platja,...

Organització territorial de Catalunya

Organització en comarques

L'any 1931, Catalunya pogué accedir a l’autonomia i la Generalitat va constituir una ponència d’estudis de la divisió territorial de Catalunya, que va dividir territorialment el país en 38 comarques agrupades en 9 regions. Això es va aprovar oficialment el 1936 i va entrar en vigor el 1939. Però la Guerra Civil Espanyola va abolir les llibertats i l’autogovern de Catalunya.

La Constitució Espanyola del 1978 reconeix les comunitats autònomes i el dret a crear una organització territorial pròpia. D’acord amb això, la Generalitat de Catalunya realitza la divisió comarcal que té els seus fonaments jurídics en la Llei de l’organització comarcal de Catalunya de...

Comerç interior i exterior

Comerç interior

Localització

Depèn de les xarxes de transport i d’un mercat de consum ampli. Per això, es veu afavorit per la presència de barris urbans, àrees amb alta densitat de població i bones infraestructures de transport. Això genera un desequilibri territorial entre àrees millor dotades (com Madrid i Catalunya) i zones menys afavorides (com Extremadura i Andalusia).

Estructura

• S’han produït grans canvis en els canals de distribució, el consum i les formes de pagament (aparició de supermercats, autoserveis, targetes de pagament, etc.).
• Segons la tipologia, cal diferenciar el comerç a l’engròs del comerç al detall o minorista, amb l'oposició entre el comerç tradicional i els nous centres comercials.