Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geografia

Climes de Catalunya: Mediterrani, Interior i Oceànic

Geografia3,9 KB

Climes de Catalunya

Les temperatures tenen un contrast important entre la costa i la zona d’interior. Dins de la mateixa zona costanera, hi ha un contrast important gràcies a l'efecte moderador del mar.

La humitat es distribueix de forma desigual; podem distingir entre una Catalunya humida i una Catalunya eixuta/seca.

Clima Mediterrani Litoral

  • Localització

    És una franja paral·lela a la costa mediterrània.

  • Temperatura

    Hiverns suaus i els estius són secs i calorosos. L’amplitud tèrmica anual és d’aproximadament 16ºC, que és la diferència entre la temperatura més elevada i la menys elevada.

  • Precipitacions

    Pluges concentrades a la primavera i a la tardor, i són irregulars. A la tardor es produeix el fenomen de la gota freda: és una massa

...
Continua llegint "Climes de Catalunya: Mediterrani, Interior i Oceànic" »

Guia de Conceptes de Geografia i Espais Naturals

Geografia2,79 KB

Conceptes clau de geografia i medi ambient

Parc natural

Espai protegit per la Llei de Conservació d’Espais Naturals i de la Flora i la Fauna Silvestres de 1989. Són de menor extensió que els parcs nacionals i estan transformats per l’ocupació i l’activitat econòmica humana. Mantenen l’explotació dels recursos primaris de la zona, al mateix temps que fomenten el turisme rural. Estan gestionats per les comunitats autònomes.

Àrea natural d’especial interès (ANEI)

Forma de protecció de la natura pròpia de la legislació balear (Llei de 1991). En total hi ha 80 àrees d’aquest tipus a les Illes Balears. Exemples en són els monuments naturals, dels quals en són mostra les Fonts Ufanes de Campanet o el Torrent de Pareis.

Pis o

...
Continua llegint "Guia de Conceptes de Geografia i Espais Naturals" »

Industrialització i Canvi Energètic a Espanya (1900-1930)

Geografia5,48 KB

Canvi Energètic i Avenços Tecnològics

Les causes que van provocar el creixement de l’economia espanyola al primer terç del segle XX van ser la utilització de noves fonts d’energia i la difusió de l’ús de l’electricitat i el petroli. Aquesta revolució tecnològica va permetre vèncer un dels principals obstacles per a la industrialització d’Espanya al segle XX: la manca de fonts d’energia competitives a causa de l’escassa qualitat del carbó autòcton.

L’ús comercial de l’electricitat, juntament amb la possibilitat de transportar-la, va permetre mecanitzar gairebé tota la producció industrial, amb la disminució conseqüent dels costos de fabricació.

El Progrés de l'Electrificació a Espanya

El progrés de l’electrificació...

Continua llegint "Industrialització i Canvi Energètic a Espanya (1900-1930)" »

Glossari geogràfic: Portolà, província i tipus d'Ibèria

Geografia2,62 KB

Portolà

Portolà – Tipus de mapes medievals que representaven el perfil de la costa i els rius navegables amb gran precisió, i on s'indicaven instruccions útils per a navegants; tenien a més un notable valor estètic. Representaren un gran avanç en la representació cartogràfica. Els portolans són una aportació de l'escola cartogràfica mallorquina. El més famós fou l'Atles Català, atribuït a la família de jueus mallorquins Cresques.

Província

Província – Es tracta d'una divisió administrativa territorial d'un estat o país. A Espanya, actualment està per sota de les comunitats autònomes. El territori espanyol està dividit en 50 províncies. Aquesta divisió resulta, en cert punt, avui obsoleta, per existir precisament ja

...

Continua llegint "Glossari geogràfic: Portolà, província i tipus d'Ibèria" »

Definicions Essencials: Centralisme, Comunitats Autònomes i Desequilibris Territorials

Geografia2,5 KB

Conceptes Clau d'Organització Territorial i Geografia

Centralisme Polític Administratiu

Entenem per centralisme el sistema de govern on el poder està concentrat en una zona geogràfica determinada i on es prenen les decisions importants sobre la resta de l'estat o país.

Espanya ha estat un estat centralitzat des dels decrets de Nova Planta d'inicis del segle XVIII, amb l'excepció de l'autonomia catalana durant la Segona República, i fins a la Constitució de 1978.

Comunitat Autònoma

Cada una de les entitats territorials que, segons la Constitució espanyola de 1978, està dotada d’autonomia legislativa, competències executives i de la facultat d’administrar-se a si mateixa.

Espanya té actualment 17 comunitats autònomes, més les ciutats...

Continua llegint "Definicions Essencials: Centralisme, Comunitats Autònomes i Desequilibris Territorials" »

Migracions i Urbanització a Catalunya i Espanya: 1880-1930

Geografia3,07 KB

Les Migracions a Catalunya i Espanya (1880-1930)

L’arribada d’immigrants a Catalunya va ser la destinació del 4,2% de tots els immigrants que van rebre les províncies espanyoles amb un saldo migratori positiu. Així, l’any 1930, un de cada cinc residents a Catalunya havia nascut fora del territori català.

L'Emigració a Ultramar (1880-1914)

L’emigració a ultramar, iniciada cap al 1880, va assolir un màxim sense precedents, tot i que va disminuir notablement amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Les causes d’aquest moviment migratori cal cercar-les, d’una banda, en una economia en què l’ocupació creixia menys que la població per la manca de les transformacions econòmiques necessàries durant els decennis inicials del...

Continua llegint "Migracions i Urbanització a Catalunya i Espanya: 1880-1930" »

Evolució i Tendències del Creixement Demogràfic a Espanya

Geografia2,3 KB

El creixement demogràfic a Espanya

L’augment de població, iniciat a la darreria del segle XVIII, va ser conseqüència del canvi d’orientació del creixement vegetatiu. Es passà d’un creixement feble, a causa de l’elevada mortalitat, a un creixement intens gràcies a la desaparició de les mortalitats catastròfiques i, sobretot, a la disminució de la mortalitat infantil.

Distribució territorial de la població

Un tret característic del creixement demogràfic espanyol és que s’ha produït sobretot a la zona costanera. Mentre que a finals del segle XVI la meitat de la població espanyola vivia a les regions de l’altiplà central, en l’actualitat només una quarta part hi resideix, la meitat de la qual es concentra a l’àrea...

Continua llegint "Evolució i Tendències del Creixement Demogràfic a Espanya" »

Xarxa Urbana Espanyola: Anàlisi i Estructura del Sistema Urbà

Geografia2,95 KB

Xarxa Urbana Espanyola

El sistema urbà espanyol no és un sistema tancat, les seves ciutats es relacionen amb els centres urbans d’altres països. Està integrat dins del sistema urbà de l’Europa occidental connectat per 2 eixos:

  1. Eix de comunicació mediterrani: a través de BCN i de Marsella i Lió.
  2. Eix de comunicació atlàntic: a través de Bilbao i Bordeus.

Les àrees metropolitanes de Madrid i BCN són al cinquè i sisè lloc d’Europa segons importància demogràfica.

El sistema urbà espanyol està encapçalat per les àrees metropolitanes de Madrid i BCN i s’estructura en 7 subsistemes urbans:

  1. Mediterrani

    El més important per la quantitat d’habitants, nombre de ciutats i densitat de població. És la principal connexió del sistema

...
Continua llegint "Xarxa Urbana Espanyola: Anàlisi i Estructura del Sistema Urbà" »

Tipus d'explotació minera, fonts d'energia i indústria

Geografia3,14 KB

Tipus d'explotacions mineres

  • Explotacions a cel obert: És la tècnica més estesa al món. S’utilitza quan el mineral es troba a escassa profunditat i s’hi pot accedir fàcilment.
  • Mines subterrànies: Aquest tipus d’explotació s’utilitza quan el mineral es troba a una gran profunditat.
  • Mineria submarina o dragatge: Per aprofitar la gran riquesa mineral dels fons marins, s’utilitzen vaixells especials, anomenats dragues, que remouen el fons marí.
  • Mineria per pous de perforació: Es practica principalment per a l’extracció de combustibles, com el petroli i el gas natural.

Classificació de les fonts d'energia

  • Energia renovable: No es gasten amb l’ús o poden recuperar-se de manera natural si s’utilitzen a un ritme adequat. Exemples:
...
Continua llegint "Tipus d'explotació minera, fonts d'energia i indústria" »

Models de Transició Demogràfica i Migracions: Anàlisi i Causes

Geografia7,93 KB

Fases de la Transició Demogràfica

Fase I (Estacionària Alta)

  • Els nivells de natalitat i mortalitat són elevats i estan sotmesos a fluctuacions importants en poc temps.
  • La mortalitat catastròfica (deguda a èpoques de fam, epidèmies de pesta i guerres) i la mortalitat infantil tenen una gran importància.
  • TN>40% TM>40%

Fase II (Primera Expansió)

  • La natalitat és elevada i es produeix una disminució progressiva de la mortalitat gràcies a la introducció de millores en la dieta.
  • Com a conseqüència, hi ha un augment considerable de la població.
  • TN>35% TM>15%

Fase III (Expansió Tardana)

  • La natalitat disminueix i la mortalitat s’estabilitza.
  • L’augment de població comença a minvar.
  • TN>20% TM<15%

Fase IV (Estacionària Baixa)

...
Continua llegint "Models de Transició Demogràfica i Migracions: Anàlisi i Causes" »