Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geografia

Transformació de l'espai urbà: ciutats globals i migracions

Geografia4,21 KB

Transformació de l'espai urbà

Transformació de l'espai urbà: Des del final del segle XX, la globalització de l'economia ha transformat l'espai urbà i ha afavorit l'aparició d'un tipus nou de ciutat: ciutats globals. Són llocs privilegiats perquè:

  • Concentren les seus principals, bancs, borses i centres de producció de les activitats més innovadores i dels serveis més avançats.
  • Controlen intercanvis internacionals: capital, tecnologia i informació.
  • Exemples: Tòquio, Nova York... en el marc d'una economia global.

Xarxes urbanes

Xarxes urbanes: Els pobles i les ciutats no estan aïllats sinó que es connecten mitjançant intercanvis. Tots aquests fluxos uneixen ciutats i formen xarxes urbanes. Aquestes xarxes estan interconnectades i configuren...

Continua llegint "Transformació de l'espai urbà: ciutats globals i migracions" »

Padró i indicadors demogràfics a Espanya: natalitat, envelliment i migració

Geografia4,21 KB

Glossari de demografia i població

Aquest glossari recull definicions i exemples bàsics sobre el padró, tipus de població i taxes demogràfiques (natalitat, fecunditat, masculinitat, envelliment), així com fenòmens com el moviment migratori de retorn i el creixement sostenible. Les paraules clau d'aquest document són útils per a estudis demogràfics i per a l'optimització SEO de continguts relacionats amb la població i les polítiques públiques.

Padró

Padró: document estadístic oficial que estableix el recompte de la població dels veïns d'un terme municipal i que recull les dades demogràfiques, econòmiques i socials de la població. Ex. A Espanya s'actualitza cada 5 anys, els anys acabats en 1 i en 6.

Població concentrada

Població

...
Continua llegint "Padró i indicadors demogràfics a Espanya: natalitat, envelliment i migració" »

Desigualtat, ajut al desenvolupament i divisió comarcal

Geografia2,4 KB

La desigualtat

Les dones, en termes generals, treballen en els escalafons inferiors de les feines. Normalment tenen ocupacions que perden prestigi o que estan mal pagades. Estan poc representades en els treballs administratius i directius, en el transport i en la producció, i hi predominen en els treballs d'oficina.

Ajut per al desenvolupament (AOD)

Conjunt de recursos que els països desenvolupats destinen com a ajuda als menys desenvolupats. Els diners procedeixen de tres fonts:

  • 1. Acords bilaterals
  • 2. Ajuts multilaterals
  • 3. Ajuts procedents de les ONG

1. Acords bilaterals

2/3 parts dels ajuts exteriors. Donen els diners per assegurar-se quotes de mercat i avantatges comercials en els països subdesenvolupats. Sovint inclouen clàusules en què...

Continua llegint "Desigualtat, ajut al desenvolupament i divisió comarcal" »

Vocabulari d'Economia i Paisatges Agraris: Guia Geogràfica

Geografia2,73 KB

Vocabulari Clau d'Economia i Transport

Balança Comercial

És la diferència entre els béns que un país ven a l'exterior i els que compra a altres països.

Pot ser deficitària o excedentària. És deficitària si les compres són majors que les vendes, o al revés. En el cas espanyol, actualment és deficitària.

Balança de Pagaments

És el registre de tots els intercanvis d'un país, tant de béns materials com de serveis o béns financers.

Pot ser deficitària o excedentària. En el cas espanyol, és excedentària.

Fluxos de Capital

Mobilitzen grans quantitats de diners que circulen per tot el món. S'utilitzen per fer préstecs o per comprar i vendre empreses o accions en borsa.

Fluxos d'Informació

Corrent de notícies i coneixements que permeten...

Continua llegint "Vocabulari d'Economia i Paisatges Agraris: Guia Geogràfica" »

Reformes, indústria i ferrocarril a Espanya (segle XIX)

Geografia7,27 KB

Reforma agrària liberal a Espanya i a Catalunya

A Espanya, el procés de reforma agrària liberal es va produir al llarg de la primera meitat del segle XIX a través de l'abolició dels senyorius i dels drets jurisdiccionals, i també mitjançant la desamortització de la major part de les terres pertanyents a l'Església i als ajuntaments.

Aquestes reformes van consolidar la propietat privada i van transformar la terra en una mercaderia que es podia comprar o vendre lliurement, però no van complir les expectatives de dur a terme una reforma agrària profunda perquè, en general, els compradors no van ser els qui cultivaven les terres.

Aquest procés de privatització va posar una bona part de la terra de cultiu en mans d'individus que defensaven...

Continua llegint "Reformes, indústria i ferrocarril a Espanya (segle XIX)" »

Característiques dels Paisatges Agraris Peninsulars i Insulars

Geografia3,15 KB

Paisatge agrari de les Canàries

  • Sòls pobres: Arenaments artificials emprats sovint.
  • Producció: Grans produccions de plàtans i tomàquets.
  • Ramaderia: La més important és la de bestiar boví.
  • Propietat: Tipus de propietat variada:
    • Petites explotacions: Tradició de subsistència.
    • Grans explotacions: Orientades a la comercialització.
  • Explotació forestal: Abusiva en el passat. Actualment, bona part està protegida, especialment els boscos de pi canari i la laurisilva.

Paisatge agrari de muntanya

  • Localització: Altituds baixes i mitjanes del nord i sud peninsular.
  • Usos del sòl: Esglaonament segons l'altitud i la insolació.
  • Explotació forestal: Es basa en l'aprofitament de faigs i castanyers, amb substitució per pins i eucaliptus.
  • Estructura agrària:
...
Continua llegint "Característiques dels Paisatges Agraris Peninsulars i Insulars" »

Climes Temperats a Espanya: Oceànic, Muntanya i Mediterrani

Geografia2,87 KB

Clima temperat plujós

Clima oceànic

S'estén al llarg d'una franja que parteix de Galícia i arriba fins al litoral nord de la costa mediterrània. El seu límit al sud es troba en les alineacions muntanyoses del nord peninsular. Les precipitacions són abundants i ben distribuïdes durant l'any. En molts punts s'arrepleguen més de 1.000 mm, tot i que es nota un important descens durant l'estiu.

Dins d'aquesta varietat climàtica cal assenyalar una diferència important en les temperatures:

  • Zona litoral: Té un hivern suau, amb temperatures que no solen baixar dels 10 °C, i una amplitud tèrmica petita (10-12 °C).
  • Zona interior: Més allunyada del litoral i propera a les muntanyes, es caracteritza per tenir hiverns més freds (menys de 6 °C
...
Continua llegint "Climes Temperats a Espanya: Oceànic, Muntanya i Mediterrani" »

Estudi de la població: indicadors i dinàmiques

Geografia3,22 KB

Conceptes fonamentals de la demografia

La quantitat de persones que habiten en el món o en un espai determinat s'anomena població absoluta. Per saber si els habitants tenen molt o poc espai per viure, cal saber la densitat de població. La densitat de població és la relació entre el nombre d'habitants i l'espai que ocupen: Densitat de població = població absoluta / extensió.

El control de la població: cens i padró

El cens és la llista de tots els habitants d'un país amb indicació d'on viuen, la feina que fan i altres dades de caràcter cultural i econòmic. El padró municipal és una llista de tots els habitants d'un terme municipal en una data determinada.

Indicadors demogràfics principals

Per analitzar la població d'un indret,...

Continua llegint "Estudi de la població: indicadors i dinàmiques" »

Pla de treball en la unitat convivencial els objectius

Geografia7,06 KB

Els serveis. El turisme

Heterogeneïtat i distribució  territorial dels serveis

El sector terciari o serveis

El sector terciari o serveis comprèn el conjunt de prestacions destinades a satisfer les necessitats i demandes de la societat. És un sector molt heterogeni format per activitats molt diverses.

El creixement de la demanda de serveis

La demanda de serveis en l’àmbit familiar va créixer, a partir de la dècada dels 70, a causa de l’augment de la renda disponible, de la incorporació de les dones al treball remunerat fora de la llar.

Distribució dels serveis al territori espanyol

Els serveis se situen allà on es concentren els usuaris i, per tant, la demanda. Es localitzen a: les grans ciutats, especialment els serveis a les persones;...

Continua llegint "Pla de treball en la unitat convivencial els objectius" »

Definició, morfologia i tipus de ciutats al món

Geografia2,75 KB

Definició de ciutat

Una ciutat és una població gran amb una alta densitat de població i un predomini del sector terciari. Per a la definició de ciutat es tenen en compte els criteris de població, densitat de població o estatut legal, tot i que aquests criteris poden variar entre països.

Morfologia de la ciutat: plànols i barris

Barris

  • Nucli antic: comprèn un entramat de carrers dens i irregular.
  • Eixample: carrers més amples i bastant rectes, fruit d’una planificació de l’expansió de la ciutat. La circulació es fa més fàcil i fluida. Els habitatges que hi trobem són habitatges particulars o oficines.
  • Barris perifèrics: s’organitzen al voltant del centre i mica en mica han quedat integrats dins de l’entramat urbà. Els tipus
...
Continua llegint "Definició, morfologia i tipus de ciutats al món" »