Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geografia

Classificació dels Paisatges Agraris a Espanya

1. Paisatge Agrari Interior

Comprèn les terres interiors de Castella i Lleó, Castella-la Manxa i les depressions de l'Ebre i el Guadalquivir. Hi predominen les zones planes amb una altitud elevada a la Meseta.

Clima i Usos del Sòl

• El clima és de tendència continental amb temperatures estivals altes i hiverns freds amb glaçades freqüents.
• La falta de precipitacions en gairebé totes aquestes zones limita el tipus d'agricultura i el creixement dels boscos.
• Terreny forestal escàs amb conreus herbacis i pastures.

Conreus i Ramaderia

Les terres d'interior tenen en comú el conreu de cereals amb rotacions de conreus de tipus biennal o triennal. Actualment, el cereal principal és l'ordi, amb una feina...

Comunitats, gentrificació i perifèries

Comunitats tancades: zones residencials exclusives, separades de la resta. Cost de viure elevat.

Gentrificació: procés pel qual persones amb notables recursos econòmics i activitats comercials i artístiques s’instal·len en barris anteriorment degradats. Els desplaçats es traslladen perquè no poden assumir els costos de la vida; si es resisteixen a abandonar-los pot aparèixer assetjament immobiliari, actes de pressió o extorsió.

Perifèries degradades: empobriment que dona lloc a barris perifèrics sense suficient criteri d’integració social i espacial. Barris convertits en guetos.

Agricultura i mercat

1. De l'agricultura tradicional al mercat

Agricultura de subsistència → economia de mercat.

Ramaderia Intensiva

Conjunt d’activitats humanes relacionades amb la cria i el comerç de bestiar que es realitzen en llocs molt poblats on el terreny és escàs i car, i les propietats són petites. Per aquesta raó, es busca produir la major quantitat de productes en el mínim espai possible. Es dedica preferentment a la producció bovina de carn i a l'avicultura.

Exemple: Les granges avícoles de Catalunya.

Ramaderia Extensiva

Conjunt d’activitats humanes relacionades amb la cria i el comerç de bestiar que es realitzen en llocs poc poblats on es disposa de molta terra i la mà d’obra és escassa i cara. Per aquesta raó, s'orienta a l'obtenció de grans produccions a un baix preu, seleccionant acuradament les races del ramat. Aquest ramat...

El paisatge agrari és el resultat de la combinació de factors físics, com el relleu i el clima, i factors humans. Els elements visibles que el conformen inclouen la coberta vegetal, el tipus d'explotació i la ramaderia. Segons com es combinen aquests factors físics, socials i culturals, s'identifiquen diferents tipus de paisatges agraris:

Paisatge Agrari Atlàntic

• Són propis de regions com Cantàbria i Galícia, on predominen les zones muntanyoses amb un relleu accidentat.
• El clima és oceànic plujós, amb temperatures suaus durant tot l'any.
• La vegetació característica inclou prats i boscos caducifolis.
• L'agricultura ocupa poca extensió i la policultura tradicional és escassa.
• Els prats es dediquen principalment a la pastura de ramaderia

Les Primeres Matèries

Minerals

Producció més important: ferro, combustibles fòssils, fertilitzants, minerals per a construcció i la indústria.

Orgàniques

• Origen: Animal.
• Ús industrial: Indústries tèxtils, alimentària, farmacèutica, paperera, etc.

Les Fonts d'Energia

No renovables

• Combustibles fòssils: Carbó, petroli i gas natural, formats per la descomposició i la fossilització de matèria orgànica al llarg de milions d'anys.
• Energia nuclear: Utilitza urani enriquit i és polèmica pels riscos que comporta.

Renovables

• Hidroelèctrica: Utilitza la força de la caiguda de l'aigua i és l'energia renovable més utilitzada.
• Solar: Generada a partir de l'escalfor del sol; és neta, gratuïta i inesgotable, tot i que poc competitiva.
• Eòlica:

L'Espai Industrial: Interacció i Dinamisme

L'espai industrial és el resultat de les interaccions entre l'activitat industrial i el territori on es desenvolupa. És un espai dinàmic i heterogeni.

Característiques Clau

El Territori i la Localització Industrial

• El territori influeix en la localització i les característiques de la indústria pels recursos que ofereix.
• La indústria exerceix una influència destacada en el territori on s'implanta:
  • En el pla econòmic-social: contribueix a l'ocupació i el PIB, i impulsa el R+D+I.
  • En el pla mediambiental: l'activitat industrial exerceix un fort impacte.

Problemes de la Mineria

A. Problemes Econòmic-Socials

Es manifesten en:

• L'exhauriment dels millors filons.
• La baixa qualitat dels filons restants.
• La

Materials plàstics

Els plàstics són el material que més utilitzem i gran part acaba al mar. Els oceans reben 12 tones de plàstics a l'any. El més perjudicial són els microplàstics (fragments de menys de 5 mm), que són ingerits per animals marins.

L'empremta ecològica

És un indicador de sostenibilitat que expressa l'àrea necessària per produir els recursos que fa servir cada individu i per assimilar els residus que genera.

• Biocapacitat del planeta: S'ha estimat en 1,8 hectàrees per individu.
• Situació actual: L'empremta mitjana és de 2,3; és a dir, consumim més recursos del que el planeta pot generar i admetre.
• Dades destacades: Cada habitant espanyol té una empremta de 5,7, mentre que la dels EUA és un escàndol.

Solucions per a

Espanya Humida: Estructura i Usos del Sòl

Estructura Agrària (EA)

• Població envellida i amb tendència a l'emigració, amb poblament dispers.
• Predomini del minifundisme en camps tancats.
• Usos del sòl principalment ramaders.

Agricultura

• Antigament: policultiu per a autoconsum. Petites horts amb dacsa i patates (referència a creilles.es) que complementaven la cria del bestiar.
• Actualment: Cultiu d'horta i plantes farratgeres.

Ramaderia

• Activitat econòmica més important. A Galícia, predomina la petita i mitjana explotació familiar, centrada en la producció de llet.

Sector Forestal

• Important per a la fabricació de mobles i l'obtenció de pasta de paper.

Interior Peninsular

Estructura Agrària (EA)

• Població que va emigrar i envellida, amb poblament

Els climes i paisatges de la Terra

Segons la latitud, es diferencien cinc zones climàtiques.

• Una zona càlida, entre els tròpics. La insolació és molt elevada i la temperatura mitjana anual és alta, superior a 20 °C.
• Dues zones temperades, entre els 30° i els 60° de latitud en ambdós hemisferis.
• Dues zones fredes, dels 60° als 90° de latitud en cada hemisferi.

La latitud provoca que les temperatures baixin i que les precipitacions augmentin. Formes de relleu, com les serralades, obstaculitzen el pas dels vents i dels núvols carregats d'humitat. El mar tempera les temperatures i aporta humitat a les zones pròximes de la costa.

Climes càlids

• Equador: selva — bosc dens i frondós, sempre verd.
• Tropical: bosc tropical i sabana.
• Desèrtic:

Aigües i formes d'aigua

• Els rius: són corrents continus d'aigua que procedeixen de la pluja, del desgel de les muntanyes o de l'emergència d'aigües subterrànies. Desemboquen al mar, en un llac o, com a afluents, en un altre riu.
• Els llacs: masses d'aigua tancades que s'han acumulat en zones enfonsades de la terra. Els menuts són llacunes i, si l'aigua és salada, s'anomenen mars interiors.
• Les aigües subterrànies: suposen el 20% de les aigües continentals i són fonamentals.
• Gel i glaceres: la major part de l'aigua dolça es troba retinguda en forma de gel als casquets polars i a les glaceres.
• Les aigües marines: es corresponen amb els oceans i mars i suposen el 97% del total de les aigües mundials; estan en moviment impulsades pels corrents