Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geografia de Primària

Anàlisi de les Tendències Demogràfiques Recents

a) Evolució de la Natalitat

• La natalitat durant els anys noranta és baixa, ja que Espanya ha completat la transició demogràfica i es manté com una societat demogràficament desenvolupada. La tendència és lleugerament a la baixa.
• Des del 2000 fins al 2008 la natalitat experimenta un petit augment, a conseqüència del rejoveniment de la població experimentat per l’arribada d’immigrants (adults joves) i de l’expansió econòmica.
• A partir del 2008 torna a decaure fins a valors similars a l’inici dels noranta a conseqüència de la crisi.

b) Evolució de la Mortalitat

• La mortalitat es manté baixa, ja que Espanya ja ha completat la transició demogràfica i es manté com una societat

Paisatge i Medi Ambient

Els Paisatges Vegetals i la Biodiversitat Espanyola

La gran biodiversitat vegetal d'Espanya es deu a diversos factors geogràfics i històrics:

Factors Determinants de la Biodiversitat

• Situació Geogràfica: La posició de la península Ibèrica (al sud-oest d'Europa) afavoreix la presència del domini atlàntic i mediterrani. A les Canàries, hi trobem el domini macaronèsic (tropical).
• Efecte Refugi: Durant els períodes glacials, la península va servir de refugi per a espècies vegetals i animals europees i va acollir espècies africanes que van arribar per l'estret de Gibraltar.
• Presència de Sistemes Muntanyosos: Les cadenes muntanyoses i la Meseta reprodueixen en altitud una gradació vegetal que també es dona al

Exercici 1.2: Organització territorial

Vegueria: divisió territorial d'àmbit supracomarcal d'origen històric, que comprèn 7 unitats o àmbits territorials.

Tribut: taxa o impost que una administració recapta als ciutadans i a les empreses radicades dins el seu àmbit territorial de competència per causes diverses.

3. Províncies i comarques

a) Origen històric

Les províncies actuals són el resultat de la divisió estatal en províncies efectuada l'any 1833 per aconseguir una millor administració del territori per part de l'Estat, d'acord amb els principis racionalistes dels il·lustrats liberals de l'època. A Catalunya se'n van delimitar 4 províncies. La comarca és una unitat territorial d'origen històric que es va definir en la seva...

Espanya Humida: Estructura i Usos del Sòl

Estructura Agrària (EA)

• Població envellida i amb tendència a l'emigració, amb poblament dispers.
• Predomini del minifundisme en camps tancats.
• Usos del sòl principalment ramaders.

Agricultura

• Antigament: policultiu per a autoconsum. Petites horts amb dacsa i patates (referència a creilles.es) que complementaven la cria del bestiar.
• Actualment: Cultiu d'horta i plantes farratgeres.

Ramaderia

• Activitat econòmica més important. A Galícia, predomina la petita i mitjana explotació familiar, centrada en la producció de llet.

Sector Forestal

• Important per a la fabricació de mobles i l'obtenció de pasta de paper.

Interior Peninsular

Estructura Agrària (EA)

• Població que va emigrar i envellida, amb poblament

Agricultura: Factors que influeixen

Factors geogràfics i climàtics

• Altitud: 200 m sobre el nivell del mar són les millors condicions per conrear, com a Catalunya.
• Orografia: El pendent del relleu pot dificultar les activitats agrícoles.
• Clima:
  • Temperatura: A les zones costaneres hi ha menys amplitud tèrmica; a les zones d'interior augmenta l'amplitud tèrmica i l'altitud.
  • Pluviositat: Distribució de les precipitacions al llarg del temps.

Tipus de sòl òptim

• Textura franca: Combinació equilibrada de sorra, argila i llim.
• Estructura granular: La mida perfecta és d'entre 1 i 1,5 mm de diàmetre.
• Contingut de nutrients: Es modifiquen utilitzant adobs i nutrients.
• Acidesa: Es mesura amb el pH; és preferible un pH 7.
• Disponibilitat d'aigua: Possibilitat

Els Problemes Agraris a Espanya

El principal problema de l’agricultura espanyola era la desigualtat en el repartiment i la distribució de la propietat de la terra.

A les zones de latifundi cerealista, on els propietaris eren molt conservadors, així com a les de minifundi, es dificultava la introducció de noves tècniques de conreu per incrementar la productivitat agrària i generar beneficis que es poguessin reinvertir en el sector industrial.

Conseqüències del Latifundi i Minifundi

• Zones latifundistes: Bona part de la població rural només disposava de feina ocasionalment i el seu nivell de vida es basava en la subsistència.

A la meitat nord de la Península, la mala qualitat de la terra i el predomini del minifundi només permetien una...

De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat

De l'economia de subsistència a l'economia de mercat

Durant el segle XIX, la utilització de noves tècniques agrícoles, com la rotació triennal, va permetre augmentar la producció agrària. Els grans propietaris obtenien diners gràcies a la venda de productes o als arrendaments i, d'aquesta manera, van iniciar un procés de concentració de capital que després invertien en la indústria.

A mesura que la indústria es desenvolupava i les ciutats creixien, va augmentar la demanda d'aliments. Els pagesos van deixar de fabricar-se la roba o els mobles i, per adquirir aquests nous productes, necessitaven diners que obtenien venent les collites al mercat. Progressivament, el sector agrari...

Funcions i Criteris de les Ciutats

Funcions de les ciutats

• Funció militar
• Funció comercial
• Funció industrial
• Funció cultural
• Funció d’acolliment
• Funció política i administrativa

Criteris de definició urbana

Els criteris utilitzats per definir una ciutat són:

• Criteri de la concentració de l’hàbitat, la densitat i la continuïtat.
• Criteri de l’activitat professional de la població urbana.
• La influència territorial.
• L’arquitectura i l’urbanisme.
• La concentració de funcions.

Classificació del Sòl i Plans Urbanístics

Classificació del sòl

El sòl es classifica de la següent manera:

• Sòl urbà
• Sòl no urbanitzable
• Sòl urbanitzable

Tipus de plans urbans

• Pla en quadrícula
• Pla radiocèntric
• Pla irregular
• Plànol lineal

Els Problemes Urbans

Transports

Què és la Justícia Mediambiental?

És un principi segons el qual la població té dret a viure en un entorn net i saludable.

En una societat ideal, tothom té dret a accedir als recursos naturals com l'aigua potable i els aliments.

Moltes vegades, l'activitat humana és un perill per a la pròpia vida de les persones.

En moltes ocasions, són els grups més desfavorits els més vulnerables. De manera que la injustícia social i mediambiental van de la mà.

L'Arrel de les Injustícies Mediambientals

L'economia basada en el creixement i el consum explota els recursos naturals i les persones: mercantilització de la terra, de l'aigua i dels recursos naturals.

Les multinacionals tenen un paper destacat. Solen ser del Nord Global, mentre que en el Sud...

El paisatge agrari és el resultat de la combinació de factors físics, com el relleu i el clima, i factors humans. Els elements visibles que el conformen inclouen la coberta vegetal, el tipus d'explotació i la ramaderia. Segons com es combinen aquests factors físics, socials i culturals, s'identifiquen diferents tipus de paisatges agraris:

Paisatge Agrari Atlàntic

• Són propis de regions com Cantàbria i Galícia, on predominen les zones muntanyoses amb un relleu accidentat.
• El clima és oceànic plujós, amb temperatures suaus durant tot l'any.
• La vegetació característica inclou prats i boscos caducifolis.
• L'agricultura ocupa poca extensió i la policultura tradicional és escassa.
• Els prats es dediquen principalment a la pastura de ramaderia