Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geografia de Secundària

DEFINICIONS:

Aridesa: terme que indica sequedat, manca d'humitat. L'índex d'aridesa estableix la relació entre les pluges i el poder dessecant de l'evaporació representada per les temperatures.

Clima: successió de tipus de temps en un lloc determinat al llarg de molts anys. Per poder definir un clima es necessiten les observacions recollides en un període de mínim 30 anys.

Galerna: Vent sobtat i borrascós que a la costa septentrional d'Espanya acostuma a bufar entre l'oest i el nord-oest.

Hectopascal (hPa): unitat en la qual es mesura la pressió atmosfèrica. 1 hPa equival a 1 mb.

Inversió tèrmica: augment de la temperatura amb l'altitud, contràriament al fet que la temperatura acostuma a baixar 6,5 °C cada 1000m d'altitud. A les illes...

El Relleu de la Península Ibèrica

Característiques Generals

• Forma massissa.
• Elevada altitud mitjana.
• Disposició perifèrica de les serralades.
• Gran diversitat del relleu.

Evolució Geològica

El relleu actual és el resultat de dos processos principals: l'orogènesi (formació de muntanyes) i l'erosió (desgast).

• A - Precàmbric (fa 2500 Ma): Formació del sòcol antic.
• B - Paleozoic (fa 550 Ma): Orogènesi Herciniana, que forma un gran massís.
• C - Mesozoic (fa 225 Ma): Període de calma tectònica, predominen l'erosió i la sedimentació.
• D - Era Cenozoica (fa 65 Ma): Orogènesi Alpina. Es fractura el sòcol hercinià, la Península s'inclina cap a l'Atlàntic, apareixen el Sistema Central i les Muntanyes de Toledo, es configura el Massís Galaic

Hidrografia d'Espanya: Rius, Llacs i Aqüífers

Rius d'Espanya per Vessants

• Vessant Cantàbric: Rius curts i cabalosos, amb règim regular.
• Vessant Atlàntic: Rius llargs i cabalosos, amb aportacions importants dels afluents.
• Vessant Mediterrani: L'Ebre és el principal i més llarg, cabalós gràcies als seus afluents. La resta són curts i irregulars.

També hi ha cursos d'aigua intermitents com rambles o torrents.

Llacs i Aigües Subterrànies

Llacs

No són extensos, però n'hi ha molts. Posseeixen un gran valor ecològic, sent hàbitat de nombroses espècies.

Aqüífers i Aigües Subterrànies

Els aqüífers es formen per aigües superficials que es filtren al sòl fins a capes impermeables. Es destinen principalment al consum humà.

Factors Determinants

El Sostre Malthusià: Població i Recursos

La població tendeix a créixer més que els aliments. El sostre malthusià és el nombre màxim de població que els recursos disponibles poden sostenir. La població tendeix a aquest punt, però hi ha frens:

• Frens preventius: Reducció de la natalitat mitjançant la solteria o casaments tardans, típics de societats amb baixa pressió demogràfica.
• Frens repressius: Augment de la mortalitat per manca d'aliments o malalties, quan la població entra en crisi i no hi ha alternatives. Aquests frens actuen quan la població excedeix la capacitat de producció agrícola.

Creixement Econòmic Modern: De l'Agrari a l'Industrial

El creixement econòmic modern es caracteritza pel pas d'una economia de base agrària...

Recurs Renovable

Recursos que es produeixen al mateix ritme que s'utilitzen i que es poden fer servir sense perill d'esgotament, com la radiació solar, el vent o la biomassa.

Recursos No Renovables

Recursos naturals que no augmenten amb el temps de manera significativa, de tal manera que si disminueix la quantitat disponible, es pot arribar a l'esgotament, com el carbó o el petroli.

Residus Urbans

Restes procedents de les activitats domèstiques, de comerç, d'oficina o de serveis. Provoquen problemes pel fet que solen ser contaminants i s'han d'emmagatzemar en abocadors si es tracta de residus sòlids. Si són líquids, també provoca problemes el fet de llençar-los en un lloc o un altre.

Sector Primari

Sector econòmic que inclou les activitats...

Àrea d'Influència (Hinterland)

Zona propera a un port central sobre la qual exerceix la funció de centre redistribuïdor de mercaderies.

• Exemple: L'hinterland o àrea d’influència del Port de Barcelona s’estén per tota l’Espanya mediterrània.

Àrea Metropolitana

Gran extensió urbana que comprèn diversos termes municipals, formada per una ciutat important (la metròpoli), que n’és el nucli, i diversos nuclis satèl·lits.

Tota la zona està connectada per un complet sistema de transports i comunicacions.

• Exemples: Àrea Metropolitana de Barcelona, Àrea Metropolitana de Madrid.

Balearització

Conjunt d'impactes ambientals a conseqüència de l’ocupació urbanística intensiva de la costa. És sinònim de destrucció i degradació

Planejament Urbanístic

Planejament urbanístic: Ordenació i regulació de l'ús del sòl d'un terme municipal, dut a terme mitjançant l'elaboració d'un document tècnic. La seva funció primordial és la de regular el procés d'urbanització i establir els usos que es poden dur a terme a cada espai. Exemple: PGOU (Pla General d'Ordenació Urbana).

Trama Urbana

Trama urbana: Forma d'agrupar-se i ordenar-se de les edificacions d'una ciutat. Segons es disposin els edificis i segons sigui la proporció de l'espai edificat en relació amb l'espai obert, es distingeix entre trama tancada i trama oberta. Exemple: Dalt Vila té una trama urbana tancada.

Polígon Industrial

Polígon industrial: Part d'un terme municipal per al qual el planejament urbanístic...

Canvis recents en el sistema urbà

Des de la dècada de 1980, el sistema urbà espanyol està experimentant canvis, en molts casos sense consolidar. Les causes han estat la implantació de l’estat autonòmic, la integració en Europa i el procés de globalització.

La formació de sistemes urbans regionals

Es caracteritzen per l’increment del pes de les capitals autonòmiques i de les relacions entre les ciutats de la comunitat, en detriment de les relacions amb Madrid i amb altres sistemes regionals. Aquests subsistemes responen a diverses tipologies: Sistemes monocèntrics primats, sistemes monocèntrics jerarquitzats i sistemes policèntrics.

La integració en el sistema urbà europeu

La jerarquia urbana europea es fonamenta en el tamany...

Transport Marítim

El transport marítim és fonamental per a l'economia espanyola:

• Un 70% de les importacions i exportacions espanyoles de mercaderies entren o surten per via marítima.
• Els ports amb més tràfic marítim són: Barcelona, Algesires, València i Bilbao.
• La xarxa de ports d'interès general de l'Estat està formada per 44 ports i la coordina l'ens públic de Ports de l'Estat.
• El transport de viatgers a curta distància es realitza mitjançant l'ús de transbordadors/ferris i mitjans ràpids.
• Els ports importants en el transport amb creuers són: Barcelona i Palma de Mallorca.
• El transport fluvial té poca importància a l'Estat espanyol (només al riu Guadalquivir).

Transport Aeri

• L'organisme estatal AENA (Aeropuertos Españoles y Navegación

El transport: funcions i problemàtiques

El sistema de transport permet el desplaçament de persones i mercaderies d'un indret a un altre. Les infraestructures són necessàries per a la circulació dels mitjans de transport, que són cada vegada més ràpids.

Funcions:

Presten un servei que respon a la necessitat o al desig de desplaçament de les persones. La mobilitat obligada crea greus problemes de circulació a les grans ciutats. Satisfan les necessitats econòmiques perquè posen en contacte la producció amb el mercat i fan possible la distribució de béns i serveis. Contribueixen a integrar els diferents grups socials i la difusió de les idees, les tècniques i les cultures.

La relació entre els transports i l'activitat econòmica

Hi...