Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geografia de Universitat

Els 5 grups d'edat en la demanda turística segons Cooper

Geografia2,44 KB

La demanda turística: Els cinc grans grups d'edat segons Cooper

Alguns autors, com Cooper i altres, distingeixen cinc grans grups d'edat en la demanda turística:

Infància

És una fase en la qual són els altres qui prenen les decisions, malgrat que cal tenir en compte que els nens poden tenir certa influència en les decisions paternes (dur-los a PortAventura o anar a qualsevol lloc en funció de les necessitats infantils!). A més, cal tenir en compte tot el moviment que generen les activitats lúdico-escolars (colònies, etc.).

Adolescència i joventut

Les vacances sense els pares poden començar cap als 15 anys, amb pocs diners però sense gaires responsabilitats i molt de temps. Tenen tendència a desplaçar-se per carretera, amb un pressupost...

Continua llegint "Els 5 grups d'edat en la demanda turística segons Cooper" »

Segregació i guetització: conceptes i funcions urbanes

Geografia2,83 KB

Segregació i guetització

Segregació: és la separació i exclusió d'un grup social respecte a la resta de la població per raons econòmiques, socials, racials, religioses, etc. Aquesta noció es manifesta a la ciutat amb la separació de barris i la formació de guetos.

Guetització és el procés pel qual un grup de persones que viu en un barri arriba a la marginació.

Valor d'ús i el valor de canvi

Valor d'ús: és la aptitud que té un bé per satisfer unes necessitats o complir una utilitat.

El valor de canvi és el preu d'un bé en el mercat.

Funcions urbanes d'una ciutat

Residencial

Comporta la creació d'equipaments i infraestructures per assegurar el benestar i el correcte funcionament de la societat urbana.

Comercial

El comerç s'ha multiplicat...

Continua llegint "Segregació i guetització: conceptes i funcions urbanes" »

Anàlisi del Turisme a Espanya: Regions Clau i Impacte Socioeconòmic

Geografia3,01 KB

Regions Més Destacades del Turisme a Espanya

Espanya se situa entre les cinc destinacions turístiques més importants del món. Les regions que reben més turisme són:

  • Les Illes Canàries
  • Les Illes Balears
  • Catalunya
  • Andalusia

La destinació principal és el sud d'Europa, concretament el litoral mediterrani, gràcies a les seves platges, les aigües càlides, el preu assequible i el cert atractiu exòtic.

Factors Clau de l'Atractiu Turístic

Això és degut a diversos factors:

  • Augment del nivell de vida.
  • Millores socials.
  • Generalització de les vacances pagades per les empreses.
  • Avanç dels mitjans i sistemes de transport, que fan possibles els preus assequibles.

L’Impacte Social i Econòmic del Turisme

A Espanya, el turisme contribueix a una transformació...

Continua llegint "Anàlisi del Turisme a Espanya: Regions Clau i Impacte Socioeconòmic" »

El Desarrollismo Franquista (1959-1975): Canvis Econòmics i Socials

Geografia3,92 KB

El Franquisme: Transformacions (1959-1975)

Etapa de transformacions forçades per circumstàncies externes i internes.

1. Els Canvis Econòmics

Del Model Autàrquic al Pla d'Estabilització (1959)

Fins als anys 50, el model econòmic espanyol era autàrquic. Espanya estava gairebé en bancarrota. El govern, pressionat per aquesta situació, comença un procés de liberalització de l'economia i s'inicia el Pla d'Estabilització (1959).

Objectius del Pla d'Estabilització

El Pla d'Estabilització perseguia estabilitzar l'economia mitjançant:

  • Estimular la inversió estrangera i devaluar la pesseta.
  • Reducció de la despesa pública, increment dels impostos i congelació dels salaris.
  • Reduir la intervenció de l'Estat i augmentar la liberalització: llibertat
...
Continua llegint "El Desarrollismo Franquista (1959-1975): Canvis Econòmics i Socials" »

Models Ecològics i Dinàmica de Poblacions: Lotka-Volterra i Diversitat

Geografia6,04 KB

Interaccions Biològiques

Les interaccions entre espècies es classifiquen segons l'efecte (+, -, 0) que tenen sobre cadascuna:

  • Competència: Efecte negatiu per a les dues espècies (-, -).
  • Predació/Explotació: Una espècie es beneficia i l'altra es perjudica (+, -).
  • Mutualisme: Les dues espècies es beneficien (+, +).
  • Amensalisme: Una espècie es perjudica i l'altra no es veu afectada (-, 0).
  • Comensalisme: Una espècie es beneficia i l'altra no es veu afectada (0, +).

Tipus de Competència

  • Consum
  • Prioritat
  • Sobrecreixement
  • Química
  • Territorial
  • D'encontres

Tipus de Mutualismes

  • Transport (p. ex., pol·linització)
  • Nutricional (p. ex., micorrizes)
  • Energètic (p. ex., fong-alga)
  • Protecció (p. ex., formigues-acàcies)

Models de Dinàmica Poblacional

Model de Competència

...
Continua llegint "Models Ecològics i Dinàmica de Poblacions: Lotka-Volterra i Diversitat" »

Tipus d'establiments de venda al detall

Geografia2,63 KB

Autoservei

(40-120m2), botiga petita, productes de compra habitual (alimentació i drogueria) Una sola caixa.

Supermercat

És més gran que un autoservei. Poden ser petits, mitjans o grans. Ubicades en zones urbanes. Mateixos productes que l'autoservei, però amb més assortit. Assortit ampli però poc profund. A dins hi sol haver una peixateria, carnisseria... explotada de forma tradicional.

Hipermercat

Grans superfícies, petits entre 2.500-6.000m2 i grans més de 6.000m2. Solen ubicar-se a les afores de la ciutat o zones molt ben comunicades, tot i que actualment tendeixen en zones cèntriques. Assortit molt ampli i profund, hi ha de tot i qualitat. Hi ha seccions: joguines, informàtica... Moltes caixes i ofereixen zones de pàrquing.

Botiga

...
Continua llegint "Tipus d'establiments de venda al detall" »

Relleu i Vegetació de Catalunya: Pirineus, Sistema Mediterrani i Zones Climàtiques

Geografia2,6 KB

Relleu de Catalunya

Catalunya presenta un territori molt accidentat, amb forts contrastos i una interessant diversitat de paisatges. Les grans unitats de relleu de Catalunya són:

  • Sistema Pirinenc: Ocupa una tercera part del territori català. Està format per les serres interiors (Pirineu Axial, format per roques antigues, i Prepirineu, format per roques més modernes).
  • Sistema Mediterrani: S'estén en paral·lel a la costa des del Cap de Creus fins a l'Ebre. Es compon de:
    • Serralada Prelitoral: Formada per un seguit de massissos compostos per roques de diverses edats i naturalesa.
    • Serralada Litoral: La integren serres i massissos antics de materials diversos.
    • Depressió Prelitoral: Una fossa allargada entre la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral
...
Continua llegint "Relleu i Vegetació de Catalunya: Pirineus, Sistema Mediterrani i Zones Climàtiques" »

Formació de muntanyes i climes a la Península Ibèrica

Geografia7,23 KB

Formació de muntanyes

Oro alpina: Moviment de formació de muntanyes que tingué lloc durant el Terciari i és responsable de les serralades més joves i vigoroses del planeta. A la Península Ibèrica formà les principals serralades exteriors, i a l’interior peninsular la fractura i rejoveniment dles antics massissos paleozoics.

Oro herciniana:

Moviment de formació de muntanyes que tingué lloc a finals del Paleozoic i és responsable de les serralades més velles d’Europa.

Depressió:

Porció de terreny situada a un nivell inferior que la superfície veïna. Les depressions poden ser conseqüència d'un enfonsament de terra que fa que la zona, o bé se situï sota el nivell del mar. A la Península Ibèrica hi trobem depressions de sòcol...

Continua llegint "Formació de muntanyes i climes a la Península Ibèrica" »

Estructura Urbana: Anàlisi de Trames i Funcions

Geografia1,78 KB

Tipus de Trama Urbana

Trama Irregular i Compacta

Zona acolorida: pla irregular amb trama tancada, edificis junts sense separacions. Carrers estrets i irregulars, sense places definides.

Zona grisa: organització lleugerament millor, però amb pla irregular i trama compacta.

Trama Ortogonal

Zona blanca: pla ortogonal amb carrers que es tallen en angle recte, formant una quadrícula. Trama més oberta amb espai entre edificis, construccions en blocs.

Àrees de la Ciutat

Nucli Antic

Dues etapes històriques: part negra (més antiga, herència preindustrial) i part grisa (posterior, amb espais de l'antiga murada).

Eixample Urbà

Camins rectes i amples, planificació burgesa amb mesures higièniques.

Funcions Econòmiques i Socials

Centre Històric

Canvis diversos,...

Continua llegint "Estructura Urbana: Anàlisi de Trames i Funcions" »

Gestió del Paisatge i Territori: Bases per a l'Ordenació Sostenible

Geografia2,39 KB

Ambient, Territori i Paisatge: Bases per a l'Ordenació Sostenible

Actualment a Catalunya, el 2,5% de la població activa treballa en el sector agrari. Aquest sector ens proporciona molts beneficis per als humans com a consumidors, però també genera una sèrie de conseqüències significatives tant per al paisatge com per al medi ambient:

  • La uniformització del paisatge i, per tant, la pèrdua de diversitat paisatgística. On abans hi havia boscos, ara hi ha camps de conreu, i aquest canvi genera una disminució de la biodiversitat.
  • El desequilibri químic i la contaminació dels recursos hídrics a causa de l'ús excessiu de purins que acaben afectant els aqüífers.
  • L'augment de la contaminació atmosfèrica degut a la maquinària i els processos
...
Continua llegint "Gestió del Paisatge i Territori: Bases per a l'Ordenació Sostenible" »