Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geografia de Universitat

Indústria Catalana, Benestar i Turisme: Anàlisi i Transformació

Geografia3,34 KB

La Indústria Catalana: Transformació i Competitivitat

Adaptació a la Globalització

Actualment, la indústria catalana està en procés de transformació per adaptar-se a una Europa més integrada i a un món més globalitzat. La indústria catalana manté el primer lloc en el conjunt de les comunitats autònomes espanyoles. La globalització i l'absència de barreres duaneres a escala planetària es fa sentir a Catalunya més que a la resta d'Espanya.

L'ocupació en el sector industrial ha baixat. Per tal de mantenir la competitivitat, la indústria catalana ha seguit un procés d'automatització i d'informatització dels processos productius. També s'ha produït la deslocalització de part de la producció. Catalunya fomenta activament la...

Continua llegint "Indústria Catalana, Benestar i Turisme: Anàlisi i Transformació" »

Risc Sísmic a Espanya

Geografia3,48 KB

Perillositat sísmica (període de retorn de cinc-cents anys)

Descriviu la informació representada en el mapa.

Es tracta d’un mapa temàtic on es representen les zones amb més perillositat sísmica d’Espanya. La llegenda mostra quatre intervals de intensitat en diferents tonalitats de grissos.

La font és: Servicio de Información Sísmica. Instituto Geográfico Nacional. En línia.

El mapa mostra com les zones de més perillositat sísmica estan ubicades al sud de la península, especialment en àrees d’Andalusia i de Múrcia; els segueixen bona part del sud de la península i zones dels Pirineus i en darrer terme, zones més extenses del sud i dels Pirineus, la costa catalana i l’interior de Galicia.

Definiu els termes sisme i risc antròpic.

...
Continua llegint "Risc Sísmic a Espanya" »

Agricultura i Alimentació Mundial: Reptes i Solucions

Geografia2,25 KB

Agricultura i Alimentació Mundial

L’activitat agrícola està caracteritzada per factors naturals i econòmics; aquests últims configuren l’economia agrícola, que està definida per relacions tècniques de propietat de la terra i dels medis de producció específics de cada mode de producció. En el cas del mode de producció capitalista, la capitalització de l’agricultura ha suposat el progrés agronòmic, la reforma agrària (canvis en les formes de propietat de la terra), la mercantilització i l’assalarització, adaptant-la a les necessitats històriques de l’acumulació de capital. Com a resultat del desenvolupament desigual del capitalisme en el Centre i a la Perifèria, a la tipologia d’explotacions agràries predomina...

Continua llegint "Agricultura i Alimentació Mundial: Reptes i Solucions" »

Comerç Internacional i Unió Europea

Geografia4,03 KB

Comerç Internacional

La justificació del govern internacional descansa fonamentalment en el fet que les nacions tenen recursos molt diferents i capacitats tecnològiques diverses. Es poden resumir:

  • Condicions climatològiques
  • Riquesa mineral
  • Tecnologia
  • Quantitat disponible de mà d'obra, capital i terra conreable.

Aquests factors són els que condicionen la producció dels diferents països i que faciliten que tendeixin a especialitzar-se, és a dir, produir aquells béns pels quals estan comparativament més ben dotats, de manera que puguin fer-ho a un cost més baix.

Comerç internacional

Consisteix en l'intercanvi de béns, serveis i capitals entre els diferents països.

Avantatges del lliure comerç:

  • Fomenta la competència, l'especialització
...
Continua llegint "Comerç Internacional i Unió Europea" »

Economies Locals: Clau per a la Sostenibilitat

Geografia3,38 KB

Economies Locals, Comerç Just i Microcrèdits

Les ciutats tenen un enorme potencial per reduir la pobresa. No obstant això, veiem que:

  • La riquesa que generen no reverteix en una reducció de la pobresa.
  • Les desigualtats dins les ciutats estan augmentant, sobretot a l'Àfrica i l'Amèrica Llatina.

Els avenços de la Xina en creixement econòmic i productivitat han agreujat els problemes ambientals a les ciutats. Tenen ciutats contaminades.

El Cas de la Ciutat Xinesa de Huashui

L'any 2001, la població de la ciutat xinesa de Huashui va rebre les primeres fàbriques químiques de la zona. La seva opinió va canviar amb l'augment dels naixements amb deformacions i d'infants morts. També va augmentar la "zona morta" al voltant de l'àrea industrial:...

Continua llegint "Economies Locals: Clau per a la Sostenibilitat" »

Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030

Geografia3,36 KB

Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

A partir de l'avaluació dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) del 2015, s'inicia una nova etapa fins al 2030. L'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida a Nova York del 25 al 27 de setembre de 2015, va aprovar el document Transformar el nostre món: l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. L'Agenda comprèn 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que abasten tres dimensions: econòmica, social i ambiental.

Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible

  • Objectiu 1. Eradicar la pobresa arreu i en totes les seves formes.
  • Objectiu 2. Posar fi a la fam, assolir la seguretat alimentària, millorar la nutrició i promoure l'agricultura sostenible.
  • Objectiu 3. Garantir
...
Continua llegint "Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030" »

La Xarxa Urbana Espanyola i els Subsistemes Regionals

Geografia4,83 KB

Centres Subcomarcals i la Xarxa Urbana Catalana

Els centres subcomarcals són poblacions que, tot i no ser centres comarcals, exerceixen un rol de certa centralitat sobre les poblacions que els envolten. Per exemple, Roses té la funció de centre subcomarcal que aglutina els pobles de la franja costanera de l’Alt Empordà.

La xarxa urbana catalana és ben integrada, on els diferents espais urbans es complementen. Les ciutats catalanes no només es relacionen dins l’estructura jeràrquica de la xarxa, sinó que també mantenen intercanvis amb altres ciutats del seu mateix nivell.

La Xarxa Urbana Espanyola

Dins del context europeu, cal destacar:

  • Les àrees metropolitanes de Madrid (5è lloc) i Barcelona (6è lloc) per ordre d’importància demogràfica
...
Continua llegint "La Xarxa Urbana Espanyola i els Subsistemes Regionals" »

Evolució de l'Economia Mundial: Etapes Clau (1950-2022)

Geografia18,13 KB

Etapa 1: 1950-1973 - L'Era del Creixement Econòmic

Factors Clau del Progrés i l'Expansió

  • Progrés tecnològic:
    • Intensificació de la difusió de la tecnologia.
    • Desenvolupament del model fordista de producció: producció en massa.
    • Millora de la productivitat.
  • Fort creixement de l'ocupació i de la taxa d'activitat, i millor assignació del treball:
    • Creixement natural de la població.
    • Incorporació de la dona al treball.
    • Fluxos migratoris.
    • Canvi estructural en l'ocupació.
  • Alt nivell de demanda: desenvolupament de la societat de consum, a causa de:
    • Reducció de la desocupació.
    • Creixement dels salaris (per millora de la productivitat).
    • Millor distribució de la renda.
    • Aparició de nous béns de consum, difosos per la publicitat.
  • L'expansió del comerç internacional:
...
Continua llegint "Evolució de l'Economia Mundial: Etapes Clau (1950-2022)" »

Industrialització i Ferrocarril a Espanya (Segle XIX): Reptes i Aïllament

Geografia2,99 KB

Indústria Espanyola al Segle XIX: Reptes i Context

La posició geogràfica d’Espanya la deixava molt allunyada del Regne Unit, on s’estava produint la Revolució Industrial. El preu del producte s’encaria per la necessitat d’importar matèries primeres d’Europa. Les matèries primeres locals eren de mala qualitat, per això es comprava carbó al Regne Unit (principalment de Gal·les, Escòcia i Anglaterra).

El mercat espanyol estava fet per als rics. Com que no n’hi havia molts, la capacitat d’adquisició era poca. Existia un endeutament públic significatiu. La inestabilitat política durant les Guerres Carlines no afavoria la revolució industrial. Cap capital estranger volia ser invertit a Espanya a causa del gran nombre de...

Continua llegint "Industrialització i Ferrocarril a Espanya (Segle XIX): Reptes i Aïllament" »