Comerç Internacional i Unió Europea

Comerç Internacional

La justificació del govern internacional descansa fonamentalment en el fet que les nacions tenen recursos molt diferents i capacitats tecnològiques diverses. Es poden resumir:

• Condicions climatològiques
• Riquesa mineral
• Tecnologia
• Quantitat disponible de mà d'obra, capital i terra conreable.

Aquests factors són els que condicionen la producció dels diferents països i que faciliten que tendeixin a especialitzar-se, és a dir, produir aquells béns pels quals estan comparativament més ben dotats, de manera que puguin fer-ho a un cost més baix.

Comerç internacional

Consisteix en l'intercanvi de béns, serveis i capitals entre els diferents països.

Avantatges del lliure comerç:

• Fomenta la competència, l'especialització i els avanços tecnològics
• Augmenta la productivitat i el benestar
• Afavoreix la millora de la qualitat dels béns i la reducció dels costos

Protecció econòmica

Aranzel

Impost que el govern exigeix als productes estrangers per elevar els preus en el mercat interior i protegir els productes nacionals.

Contingents a la importació

Són restriccions quantitatives que els governs imposen a la importació de determinats béns estrangers.

Subvencions a les exportacions

Són ajudes a fabricants nacionals de determinats béns perquè puguin exportar a preu més baix.

Dumping

Té lloc quan les empreses venen a l'estranger a un preu inferior al cost o al preu en el mercat interior.

Barreres no aranzelàries

Són regulacions administratives que discriminen en contra dels béns estrangers i a favor dels nacionals.

La Unió Monetària

Origen 1957: Alemanya, Bèlgica, França, Holanda, Itàlia, Luxemburg crearen la CEE. 1961: Anglaterra, Dinamarca i Irlanda sol·licitaren per entrar. 1973 van entrar. 1981 entra Grècia. 1986 entra Espanya i Portugal. 1995 Àustria, Suècia i Finlàndia.

Tractat de la Unió Europea (1991)

Tractat de Maastricht: va crear la ciutadania europea i va obrir el camí cap a la unió política, econòmica i monetària. La UE disposa de la legislació comunitària, el pressupost i les institucions i òrgans.

Institucions

• La Comissió: és l'òrgan executiu de la Unió. Dissenya les polítiques i les presenta al Consell de Ministres perquè decideixi.
• Consell de Ministres: és l'òrgan decisori més important. Els membres del Consell, un per cada país, representen directament els governs nacionals.
• El Parlament Europeu: els seus membres són elegits directament pels ciutadans de cada país.
• La Cort de Justícia: és completament independent de les altres institucions. La seva funció principal consisteix a estudiar i dirimir si un país determinat ha trencat els acords establerts per la Comissió.

El finançament

• IVA: el dos per cent de la seva recaptació es destina al fons de la UE
• Aranzels sobre els productes agrícoles importants
• Els drets de duanes
• Aportacions dels països membres en funció del PNB

Principals polítiques UE

• Política regional: està encaminada a reduir les diferències entre les diferents regions que integren els països membres.
• Política social: s'articula per mitjà del Fons Social Europeu. Aquest proveeix fons encaminats principalment a la formació professional dels aturats.

Fons Estructurals

• Fons Europeu de Desenvolupament Regional: Funció: finançar el desenvolupament de les regions més deprimides.
• Fons Social Europeu: Finança programes d'ajuda als sectors socials més desfavorits.
• Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrícola: Funció: orientar el desenvolupament agrari i establir preus de garantia pels productes del sector.