Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geografia de Universitat

La Industrialització a Catalunya i Espanya al Segle XIX: Demografia, Tèxtil i Canvis Socials

Geografia4,45 KB

Creixement Demogràfic a Espanya i Catalunya

Espanya no experimenta una demografia moderna, però creix per la desaparició d'epidèmies, una millor dieta i l'expansió del conreu. Catalunya, per exemple, dobla la seva població (de 0,9 a 1,9 milions) gràcies a una millor alimentació i la disminució de les epidèmies. Aquest creixement, amb una posterior disminució de la natalitat i la mortalitat, marca el procés de transició demogràfica (segona meitat del segle XIX).

Èxode Rural i Creixement Urbà

El creixement de les ciutats és lent però constant a causa d'una modesta transformació industrial i l'endarreriment agrari (amb la major part de la població al camp). A partir de 1860, s'inicia l'èxode rural (del camp a la ciutat, de l'...

Continua llegint "La Industrialització a Catalunya i Espanya al Segle XIX: Demografia, Tèxtil i Canvis Socials" »

Morfologia i Estructura Urbana: Funcions i Gentrificació

Geografia3,26 KB

Morfologia i Estructura Urbana

Morfologia urbana/trama urbana: Es refereix al plànol de la ciutat, com estan organitzats els carrers i quina forma adopten. Hi ha 4 tipus:

  • Ortogonal/quadrícula: Típica dels eixamples.
  • Radial: Com a París o Moscou.
  • Irregular: Petits pobles que s'incorporen a la ciutat i són propis de les ciutats medievals, com Sarrià o el Born.
  • Lineals: Ciutats que han crescut al voltant d'una carretera o d'un riu, com la zona nova de Tortosa.

Estructura urbana: És la manera com es distribueixen les funcions urbanes.

Les peces:

  • Eixamples: Actius en polítiques, administratives i comercials.
  • Subordials: Especialitzats en treball, amb molta densitat (classe baixa).
  • Centre històric: Sempre a prop del sector urbà central.
  • CBD (Sector
...
Continua llegint "Morfologia i Estructura Urbana: Funcions i Gentrificació" »

Mitjans de Comunicació i Transports a Catalunya: Anàlisi i Infraestructures

Geografia4,41 KB

Mitjans de Comunicació i Societat de la Informació

Els mitjans de comunicació són un sector que genera molta ocupació i requereix una gran inversió en mitjans tècnics. Només les grans empreses privades o les entitats estatals poden sostenir un diari, i per aquest motiu, sovint estan sotmesos a interessos particulars o partidistes. Tot i que algunes publicacions i emissores són minoritàries i operen al marge, els mitjans de comunicació en general dominen la informació.

La televisió continua sent el principal mitjà d'informació i d'entreteniment de masses. A Espanya, l'oferta televisiva es divideix en:

  • Televisió en obert: Propietat de l'Estat i de les comunitats autònomes (pública), així com de cadenes privades.
  • Televisió de pagament:
...
Continua llegint "Mitjans de Comunicació i Transports a Catalunya: Anàlisi i Infraestructures" »

El Feudalisme i la Societat Medieval a Europa

Geografia20,16 KB

Com és el feudalisme? El feudalisme (segles IX-XV) és el sistema polític, econòmic i social propi de l'Edat Mitjana a Europa. Els regnes es dividien en petits territoris semi-independents on l'amo proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres.

Societat Feudal: Són tres ordres socials: un monjo, un cavaller i un camperol.

Característiques de la pintura romànica o medieval:

ROMÀNICA: Pintura.jpg


Es caracteritza per frescs de vius colors i línies marcades, amb gran expressivitat i esquematisme, que cobreixen les parets de l'interior de les esglésies, sobretot als absis.

MEDIEVAL: Z

POBLAMENT RURAL: És la part de l'espai rural on habiten les persones. El poblament rural a Espanya està format per un nucli menor...

Continua llegint "El Feudalisme i la Societat Medieval a Europa" »

La Indústria Espanyola: Evolució, Localització i Reptes Clau

Geografia3,01 KB

Evolució del Model Territorial Industrial

Els nuclis de la indústria espanyola, inicialment aïllats i amb poca connexió, van passar a ser paisatges industrials amb eixos connectats. El model territorial espanyol es caracteritza per la importància del teixit industrial previ, basat en nuclis industrials, i per la creació d’eixos industrials que els uneixen. Aquests tendeixen a créixer i a formar àrees metropolitanes industrials, com ara Madrid i Barcelona. Les aglomeracions atrauen les indústries i els serveis auxiliars.

Localització Industrial i Eixos de Desenvolupament

El creixement industrial uneix les grans zones industrials amb les complementàries i densifica els eixos de desenvolupament propers a les autopistes i autovies. A...

Continua llegint "La Indústria Espanyola: Evolució, Localització i Reptes Clau" »

Demografia a Espanya: Densitat, Envelliment i Immigració

Geografia4,47 KB

Comunitats amb Més Densitat de Població

Es pot observar un contrast significatiu entre el centre despoblat i la perifèria, especialment la mediterrània. Les àrees urbanitzades, industrialitzades i terciaritzades mostren un gran dinamisme. Aquest fenomen es deu a una sèrie de factors històrics i a la presència de societats "joves" gràcies a la immigració, en contraposició a les àrees rurals. També hi influeix el relleu o medi natural.

Distingim entre:

  • Àrees de concentració: com els arxipèlags, el litoral i el prelitoral.
  • Àrees de despoblament: com les zones muntanyoses i els interiors peninsulars.

Entre els factors històrics, destaca la crisi del segle XVIII, seguida d'una ràpida recuperació de la perifèria, amb prosperitat econòmica...

Continua llegint "Demografia a Espanya: Densitat, Envelliment i Immigració" »

L'impacte del Pla Marshall i la creació de la CEE

Geografia2,57 KB

2.2 Pla Marshall

El president nord-americà Harry Truman inicià una política intervencionista per donar suport als països europeus malmesos per la guerra. El 1947 es va posar en marxa aquest pla, que és una injecció de capital nord-americà per reconstruir les economies europees de mercat. Aquest pla va ser acceptat per setze països d’Europa. Rebien gratuïtament matèries primeres, aliments o béns industrials, segons les necessitats. Europa va destinar aquests diners bàsicament a infraestructures. La Unió Soviètica pressionà els països de la seva òrbita perquè no acceptessin el Pla. De seguida va produir els seus efectes i l’economia europea es rellançà amb força. En resposta al Pla, els soviètics van fer un procés de...

Continua llegint "L'impacte del Pla Marshall i la creació de la CEE" »

Evolució de l'Agricultura: De la Tradicional a la de Mercat

Geografia5,13 KB

De l'Agricultura Tradicional a l'Agricultura de Mercat


Amb la industrialització hi ha:

  • Èxode rural cap a la ciutat.
  • L'agricultura ha de proveir d'aliments la creixent població urbana.
  • Sorgeix una economia de mercat amb noves tècniques agrícoles i nous conreus. Això suposa la ruïna de la petita indústria artesanal.

Població Rural Agrària

  • A les darreres dècades del s. XX, es produeix un èxode urbà on les ciutats perden població a favor de municipis rurals.
  • Població rural: La que viu en una zona rural però pot ser que treballi en el sector secundari o terciari.
  • Població agrària: Aquella que treballa en el sector primari. Trobem que augmenta la població agrària jove en explotacions rendibles, on les explotacions tradicionals queden
...
Continua llegint "Evolució de l'Agricultura: De la Tradicional a la de Mercat" »

Neolític al Pròxim Orient: Origen, Evolució i Característiques

Geografia2,71 KB

Neolític al Pròxim Orient

Parlem d'un canvi, no d'un procés. El Neolític pren un sentit econòmic.

El Neolític sorgeix a l'àrea del Creixent Fèrtil (Iran).

Quatre focus: el Llevant, Anatòlia Central, curs mitjà de l'Eufrates i Mesopotàmia.

Cada regió és independent, però hi ha una xarxa d'intercanvis culturals.

Processos de Neolitització:

Natufià: Sedentarització. Cases: circulars o semicirculars, semienterrades. Organitzats en una societat igualitària. Economia de caça i recol·lecció (CC-RR) + desenvolupament d'emmagatzematge. Nous sistemes simbòlics amb figuretes antropomorfes i zoomorfes de pedra polida.

Khiamià: Moment on apareixen els túbuls (9500 aC), fòssil director.

PPNA (1200-8700 aC)

Habitat: Circulars, unicel·lulars,...

Continua llegint "Neolític al Pròxim Orient: Origen, Evolució i Característiques" »

Les Serralades i Depressions de la Península Ibèrica

Geografia2,56 KB

Les Serralades Exteriors a la Meseta

Pirineus: Muntanyes que trobem des del Golf de Biscaia fins al Cap de Creus. Pirineu axial (r. silicica): Pica d’Estats, Aneto, Mont Perdut + glaceres. Prepirineu (r. calcària) Serralades Interiors (S. Guara, S. Peña). Depressió de Tremp. Serralades Exteriors (Serra de Cadí, S. del Montesc).

Serralades Litorals Catalanes

Serralades alineades al Mar Mediterrani i es divideixen en: Serralades Prelitorals: des de les Gavarres al Delta de l’Ebre. Punt més alt: Turó de l’Home (Montseny). Depressió Prelitoral: punts més alts (300-400 m). Collsenda, Tibidabo, Montnegre. S’endinsen al mar i apareixen a Menorca.

Serralades Bètiques

S’estenen des del Penyal de Gibraltar fins al Cap de la Nau. Serralades...

Continua llegint "Les Serralades i Depressions de la Península Ibèrica" »