Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geografia de Universitat

Les Comarques de Catalunya per Tipus de Relleu

Comarques de Muntanya

Característiques generals

• Relleu: muntanyes molt altes i valls estretes. Hi neixen rius molt importants, com la Noguera Pallaresa.
• Clima: hiverns molt freds i estius suaus.
• Vegetació: hi predominen els prats i els boscos de pi negre i avet.

Llista de comarques de muntanya i les seves capitals

• Vall d'Aran: Vielha
• Pallars Sobirà: Sort
• Pallars Jussà: Tremp
• Alta Ribagorça: El Pont de Suert
• Alt Urgell: La Seu d'Urgell
• Cerdanya: Puigcerdà
• Solsonès: Solsona
• Berguedà: Berga
• Ripollès: Ripoll
• Garrotxa: Olot

Comarques d'Interior

Característiques generals

• Relleu: variat, amb muntanyes baixes i mitjanes, grans planes i turons. Hi passen rius importants com l'Ebre o el Ter.
• Clima: estius molt calorosos

Català Oriental

Rossellonès

• Vocalisme tònic de cinc fonemes.
• Tancament d'*o* tònica en *u*.
• Desinència *-i* de primera persona del Present d'Indicatiu.
• Construcció d’oracions negatives amb *pas*, sense l’adverbi *no*.
• Auxiliar *ser* per a alguns verbs intransitius.
• Gal·licismes lèxics i sintàctics.

Alguerès

• Vocalisme àton de tres sons: *a*, *i*, *u*.
• Distinció *v/b*.
• Article *lo* arcaic pronunciat *lu*.
• Morfema de primera persona del Present d'Indicatiu.
• Italianismes lèxics i sintàctics.

Central

• Iodització en algunes zones.
• Ús regular de les formes reforçades dels pronoms febles en situació preverbal.
• Morfema *-u* de primera persona del Present d'Indicatiu.
• Article determinat masculí *el*, *els*.

Balear

• Articulació de vocal neutra en posició

El món conegut pels europeus al segle XV

A principis del segle XV, el món que els europeus coneixien bé es limitava a Europa i els territoris que envoltaven el Mediterrani i el mar Negre. També sabien que existien l'Índia, la Xina i el Japó gràcies als viatges que havien fet alguns viatgers medievals, com ara Marco Polo, i perquè hi havia rutes comercials per les quals es traficava amb seda, espècies i altres productes. No obstant això, el coneixement d'aquestes terres era molt imprecís.

Per als habitants d'Europa, la resta del món continuava sent una incògnita. No coneixien pràcticament res de l'interior de l'Àfrica i l'Àsia, i ni tan sols sabien que Amèrica i Oceania existien.

Causes dels descobriments

A partir del segle XV,...

Illes Canàries: Clima, Festes i Turisme

ILLES CANÀRIES. Clima (sec fort a Lanzarote on no plou, humit i plugiós a altres zones. Vents alisis), festes, carnivals, gastronomia. Diferent de la resta d'Espanya, reben més turistes que tot Àfrica. Sense estacionalitat. 1886: inici del turisme a les Canàries / hotel sanatori. 1960: boom turístic (Tenerife i Gran Canària). 1970: Lanzarote i Fuerteventura des dels touroperadors alemanys i anglesos (mercats potencials).

Lanzarote

LANZAROTE: 1730: Erupcions volcàniques. César Manrique. Capital: Arrecife. Teguise (antiga capital). Atractius: Arrecife, Teguise, Parc Nacional de Timanfaya, Jameos del Agua, Playa Blanca, Playa Papagayo, Cueva de los Verdes, Mirador del Río.

Fuerteventura

FUERTEVENTURA:

Concepte de Biogeografia

Branca de la geografia que estudia la distribució dels éssers vius, les comunitats que constitueixen, els hàbitats, els factors que hi intervenen i els processos que originen els models de distribució geogràfica.

Ecosistema: Unitat funcional constituïda per biòtop + biocenosi (biota).

Bioma: Ecosistema que ocupa una franja climàtica i té formes de vida similars i coherència ambiental.

Àrea de distribució: Fracció de l'espai geogràfic on un tàxon (entitat taxonòmica) està present i interactua de manera no efímera amb l'ecosistema.

Ecobiogeografia: Distribució geogràfica en funció de paràmetres ecològics que permeten o limiten la seva existència.

Corologia: Estudia la distribució i la delimitació en...

Industrialització a Catalunya (1833-1929)

1833-1860: predomina la màquina de vapor (energia del carbó) al Maresme, Garraf i Vallès Occidental.

1860: l'energia hidràulica dona lloc a les colònies industrials. La turbina substitueix les rodes d'aigua i les feixes d'aigua dels rius Llobregat, Ter i Fluvià.

Primera industrialització (1830)

Anomenada L'Arrancada: la màquina de vapor i els vapors funcionen amb energia del carbó; les colònies, amb energia hidràulica i, en alguns casos, carbó.

• 1832: es prohibeix la importació de manufactures, en un marc de protecció que beneficia la indústria catalana.
• 1833: Francesc Bonaplata introdueix per primera vegada l'energia de vapor a Espanya; el 1841 ho fa a Barcelona.
• 1879: la plaga de la fil·loxera

Les Conques Hidrogràfiques i els Vessants

Definició de Conca Hidrogràfica

• La conca és el conjunt de terres i aqüífers que aporten les aigües al curs d'un mateix riu.
• El cabal i el seu *Règim Fluvial* depenen de la quantitat d’aigua que rep al llarg de l’any.
• La majoria dels rius són de règim fluvial irregular, amb:
  • Crescudes a l’època del desglaç o pluges.
  • Estiatges intensos.
• *Excepció:* els rius del nord (règim més regular).

Els Règims Hidrogràfics

Factors que condicionen la xarxa fluvial segons el tipus d’alimentació:

• Règim Nival: Es dona a les cotes més altes; el desglaç és el que incideix en el curs.
• Règim Pluvial (o Fluvial): És el ritme de les precipitacions el que condiciona el règim fluvial.

Característiques dels

La població. La producció i l’activitat econòmica

16. Rural: baixa densitat, dedicada a les activitats del sector primari, agrícoles.

17. Urbà: alta densitat de població; els habitants no es dediquen principalment a activitats agrícoles.

18. Densitat demogràfica: nombre d’habitants per quilòmetre quadrat en una zona.

19. Moviments migratoris: moviments de població fora del seu lloc de residència habitual durant un període superior a un any. Pot ser entre localitats dins d’una mateixa regió, entre regions diferents o entre països.

20. Energia: capacitat d’un sistema físic per a produir un treball.

21. Energia renovable: s’obté de fonts d’energia inagotables; no depèn de combustibles fòssils com el carbó o el gas natural....

Espanya: un país dependent

Espanya és un exemple de creixement econòmic, però no té les fonts d’energia que li calen. Els últims plans energètics tenen com a objectiu:

• Reforçar les energies tradicionals (carbó i hidràulica).
• Reduir el consum de petroli.
• Diversificar les fonts d’abastament.
• Augmentar la utilització de gas natural.
• Utilitzar energies renovables.

Els recursos no renovables

Són aquells que es troben al planeta en quantitat limitada i amb el temps acaben desapareixent.

El carbó

Amb la Revolució Industrial, el carbó va substituir la força de l’aigua per moure màquines, ja que oferia una energia més constant i eficaç, i les màquines no s’havien de posicionar vora dels rius. Si el preu del petroli pujava, el carbó...

Evolució Geològica de la Península

• Era Paleozoica: Formació del Massís Hespèric.
• Era Mesozoica: Processos d'erosió i sedimentació.
• Era Cenozoica: Orogènesi alpina i glacialisme.

El Relleu Peninsular: La Meseta

La Meseta és l'element central del relleu peninsular:

• Submeseta Nord: Altitud entre 800-850 m, travessada pel riu Duero.
• Submeseta Sud: Altitud entre 500-700 m, separada per les Muntanyes de Toledo, travessada pel Tajo i el Guadiana.

Conques sedimentàries i serres interiors

Destaquen les conques (erms, camps, costes) i el Sistema Central, que divideix la Meseta en dues parts (pics: Almanzor, Somosierra, Guadarrama, Gredos i Gata). Les Muntanyes de Toledo actuen com a barrera entre el Tajo i el Guadiana (serres de Guadalupe, Montánchez)...