Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geologia

Pluja Àcida: Causes, Efectes i Solucions

Encara que l'aigua neutra té un pH 7, l'aigua de pluja no contaminada té, dins d'un ampli marge de variacions, un pH lleugerament àcid. Això és degut a la presència de CO₂ que, en dissoldre's en l'aigua, genera àcid carbònic, una reacció àcida.

Les combustions industrials i les plantes d'energia que utilitzen combustibles fòssils emeten grans quantitats de diòxid de sofre. Les combustions en els automòbils generen òxids de nitrogen. Aquestes substàncies es combinen amb els radicals hidroxils. Una pluja es considera àcida si el seu pH és inferior a 5,6.

La pluja àcida és un problema global i font d'enfrontaments internacionals, ja que els contaminants secundaris són transportats pels...

El Vent: Erosió, Transport i Dipòsit

El vent té una baixa capacitat erosiva, però una gran capacitat de transport. Quan perd força, diposita els materials que transporta. L'arena forma acumulacions anomenades dunes, que es desplacen en direcció al vent a mesura que els grans són arrossegats des de la cara enfrontada al vent (sobrevent) cap a la cara al recer del vent (sotavent). La pols transportada pel vent també pot formar grans dipòsits anomenats loess. El vent aixeca l'argila i l'arena, procés anomenat deflació. Els deserts d'arena s'anomenen ergs i les dunes en forma de mitja lluna, barcanes. La deflació produeix camps de pedres, anomenats regs. L'arena té un procés d'escatada anomenat abrasió eòlica.

Les Glaceres: Formació

1. Moviments de les Plaques Tectòniques

Les plaques tectòniques es mouen constantment, generant diferents tipus d'interaccions a les seves vores:

• Convergents: Quan dues plaques s'aproximen l'una a l'altra.
• Divergents: Quan dues plaques s'allunyen l'una de l'altra.
• Transformants: Quan dues plaques llisquen lateralment una al costat de l'altra.

2. Deformacions a l'Escorça Terrestre

2.1 Plecs

Els plecs són deformacions de les capes rocoses causades per forces compressives. Els elements principals d'un plec són:

• Xarnera: El punt de màxima curvatura de cada estrat que forma el plec.
• Pla axial: Una superfície imaginària que uneix les diferents xarneres dels estrats.
• Eix del plec: La intersecció del pla axial amb la superfície terrestre.
• Flanc del

El Relleu: Definició i Classificació

El relleu és l'aspecte de la superfície terrestre al marge dels elements biòtics. S'utilitzen els mapes topogràfics per a la seva representació. El relleu es pot classificar de dues maneres:

Classificació Descriptiva

Es basa en l'aspecte, la mida i altres propietats. Alguns exemples són:

• Muntanya
• Turó
• Congost
• Altiplà
• Terrassa

Classificació Interpretativa

Es basa en el procés que ha originat les formacions. Per exemple:

• Muntanya
• Turó testimoni
• Terrasses
• Modelat antròpic

Relleus Terrestres

Podem distingir entre:

• Relleu continental: A l'escorça continental, trobem peneplans, serralades, rifts i plataformes continentals, així com talussos continentals.
• Relleu oceànic: A l'escorça oceànica, trobem planes abissals,

Corrents Marins i la Dinàmica del Flux Oceànic

Intensificació Occidental i Corrents Superficials

El flux és més intens al marge occidental dels oceans que a l'oriental degut a la rotació de la Terra. Aquí es localitzen corrents importants com el Corrent del Golf i el Corrent de Kuroshio.

Zones d'Aflorament (Upwelling)

Aquest moviment afecta les aigües profundes al costat occidental dels continents a les zones subtropicals. Són les àrees d'aflorament de:

• Califòrnia
• Perú
• Sàhara
• Sud-àfrica

L'aigua profunda, rica en nutrients, ascendeix i amb ella els organismes que se n'alimenten. Aquestes zones constitueixen àrees de gran diversitat biològica i gran riquesa pesquera.

Aquest aflorament també afecta els ecosistemes terrestres, ja que l'aigua...

Erupcions Volcàniques: Tipus i Característiques

Tipus d'Erupcions Magmàtiques

• Tipus Islandès: Erupció Fissural

  Erupció no explosiva i fissural amb grans volums de lava basàltica. Ex: Vatnajökull.

• Tipus Hawaiià: Laves Basàltiques Fluïdes

  Erupció no explosiva, abundant i contínua de laves basàltiques molt fluides al voltant d'un cràter. Ex: Kilauea, Mauna Loa.

• Tipus Estrombolià: Explosions Curtes

  Explosivitat baixa amb petites explosions separades per períodes de temps curts. Hi ha expulsió de fragments de magma que s'acumulen a l'entorn del cràter. Ex: Pacaya.

• Tipus Vulcanià: Erupció Explosiva Elevada

  Erupció explosiva de grau elevat amb explosions de durada curta. Ex: Etna.

• Tipus Peleà: Explosions de Gran Violència

  Explosions de

- Acció Antròpica: La biodiversitat empitjora durant molts segles per la
intervenció de l'ésser humà que transforma profundament el paisatge natural.

- Aqüífer: Un aqüífer és una formació de terra subterrània saturada d'aigua que
pot estar formada per roques permeables o materials sense consolidar.

- Biodiversitat: És la varietat i diversitat d’espècies animals i vegetals en el seu
medi ambient.

- Cabal: Magnitud que expressa la quantitat de fluid que, per unitat de temps,
travessa una secció del conducte pel qual circula.

- Conveni de Ramsar: Tractat intergovernamental per a la protecció de les
zones humides.

- Desenvolupament Sostenible: Desenvolupament que assegura les
necessitats del present sense comprometre la capacitat de les...

Ecosistemes Marins: Creixement, Amenaces i Biodiversitat

Creixement dels Esculls de Corall

• Depèn d'un equilibri entre la taxa de creixement i la calcificació dels pòlips de corall, i les taxes de destrucció de l'estructura de pedra calcària.
• En general, creixen lentament, a taxes que varien des de menys d'1 fins a 10 cm per any (en condicions favorables, fins a 30 cm per any).
• Les taxes de creixement poden disminuir amb l'edat i l'augment de mida de la colònia, i varien depenent de l'espècie.

Factors de Destrucció dels Esculls

• Erosió física: tempestes, acció de les ones i els corrents.
• Bioerosió: destrucció o dany causat pels habitants de l'escull (per exemple, dissolució química, abrasió mecànica, pasturatge, etc.).

Principals Amenaces

Els Esforços Tectònics en les Roques

• Esforç litostàtic: Es produeix a les roques interiors degut al pes de les roques que es troben per sobre.
• Esforç diferencial: Actua en una determinada direcció i és causat per les forces tectòniques, provocant deformació (elàstica, plàstica i fràgil).

Geometria d'un Plec: Elements Clau

• Xarnera: Punt de màxima curvatura o inflexió del plec.
• Flancs: Costats del plec que s'estenen des de la xarnera.
• Pla axial: Pla imaginari que conté la xarnera del plec i que pot ser vertical, inclinat o horitzontal.
• Eix del plec: Línia d'intersecció entre el pla axial i la superfície del plec a la xarnera. Igual que el pla axial, l'eix pot ser horitzontal o inclinat.
• Nucli: Part interna del plec.
• Traça axial: Línia