Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geologia

Gestió de Residus Sòlids Urbans (RSU)

Què entenem per residu?

Els residus són el conjunt de materials o formes d'energia descarregats al medi ambient per l'home, i susceptibles de produir contaminació (impacte ambiental).

Mètodes de Tractament dels RSU

Incineració

Procés de combustió tèrmica controlada (a 900ºC o més). Provoca una oxidació del Carboni (C) i l'Hidrogen (H) presents en la matèria orgànica dels residus. Es generen cendres, CO i H₂O.

• Si en els fems existeix PVC, es produeixen, a més, dioxines i furans.
• Si hi ha metalls, es produeixen escòries (compostos inorgànics semifosos i refredats).

Abocadors

Ha estat el primer dels mètodes emprats per l'home per a eliminar els residus. És simple i barat.

Tipus d'Abocadors

Abocadors

Classificació de les matèries en l'aigua

Segons la seva mida, les matèries es classifiquen en:

• Matèries en suspensió: de 0,1 a 100 micres.
• Matèries col·loïdals: d'1 a 100 milimicres.
• Matèries dissoltes: inferiors a 1 milimicra.

Paràmetres de qualitat de l'aigua

Els paràmetres es divideixen en:

• Físics: temperatura, color, olor, etc.
• Químics: matèria orgànica i inorgànica.
• Biològics: bacteris, virus i protozous.

Paràmetres físics

1. Terbolesa: propietat òptica que origina que la llum es dispersi i s'absorbeixi.
2. Conductivitat: facilitat amb què el corrent elèctric passa a través de l'aigua.
3. Matèria en suspensió (MES) o sòlids totals en suspensió (TSS): substàncies suspeses a l'aigua que no decanten de forma natural.
4. Sòlids totals dissolts

El Vent: Dinàmica i Mesura

Què és el Vent i Com es Genera?

El vent és l'aire que es mou horitzontalment. Es desplaça des de les zones de pressió més alta (amb aire més fred) cap a les zones de pressió més baixa. Al nostre planeta hi ha importants sistemes de vent, ja que van des de les zones d'alta pressió fins a les de baixa pressió, generant així els fluxos d'aire que constitueixen la circulació de l'atmosfera. Els moviments d'aire igualen la temperatura (T), la pressió (P) i la humitat. L'aparició de nous gradients de T i P fa que l'atmosfera tingui una dinàmica complexa i contínua.

Mesura de la Direcció i Velocitat del Vent

Els dos paràmetres principals del vent són la direcció (d'on bufa) i la velocitat (intensitat amb...

Capes de la Terra i Escorça

Escorça Terrestre

L'escorça és la capa més externa de la Terra. El seu gruix oscil·la entre 6 i 70 km. El seu límit inferior és la discontinuitat de Mohorovičić. Es distingeixen dos tipus d'escorces:

• Escorça continental
• Escorça oceànica

Litosfera

Conjunt constituït per l'escorça i la part superior del mantell. La seva fondària és d'uns 100 km (70 km d'escorça + 30 km de mantell superior). El conjunt és rígid i transmet les ones P i les ones S al seu través.

Astenosfera

S'estén des dels 100 als 200 km de fondària. Els materials que la constitueixen es troben en estat de semifusió. Com que els materials són menys rígids que a la litosfera, la velocitat de propagació de les ones S i P disminueix.

Topografia

Ones Sísmiques: Tipus i Comportament a l'Interior Terrestre

Les ones sísmiques són una sèrie de vibracions que, especialment les superficials, provoquen la formació d'illes, despreniments de terres i deformen la superfície terrestre. Aquestes ones poden travessar la Terra diverses vegades, rebotar en el seu interior i canviar la seva trajectòria. Podem distingir 3 tipus principals:

• Ones Primàries (P)

  Són les primeres que poden ser registrades per un sismògraf. Es transmeten comprimint i expandint la roca en una única direcció, de manera que la propagació d'aquesta ona depèn de la compressibilitat del terreny. Es poden propagar en tots els medis (sòlid, líquid, gas), només canviant la seva velocitat.

• Ones Secundàries (S)

  Són més

El cicle de les roques

Aquest procés cíclic té lloc en dos escenaris diferents:

• A la superfície terrestre: hi té lloc la meteorització de les roques i la seva transformació en sediments, transportats pels agents geològics i acumulats a les conques sedimentàries.
• A l'interior de l'escorça terrestre: els materials hi són sotmesos a pressions i temperatures altes; els sediments es transformen en roques que es poden plegar, canviar d'aspecte i de composició.

El plegament de les roques i el vulcanisme formen relleus i porten els materials cap a la superfície terrestre. L'acumulació de sediments en conques sedimentàries que presenten subsidència porta els materials cap a l'interior de l'escorça.

El cicle de les roques és el conjunt de...

Capes de la Terra

Mantell superior: profunditat: de 10 km a 670 km.

Composició: silicats de ferro i magnesi.

Estat: sòlid.

Mantell inferior

Profunditat: de 670 km a 2.900 km.

Composició: silicats amb ferro i magnesi.

Estat: sòlid.

Nucli extern

Profunditat: de 2.900 km a 5.150 km.

Composició: ferro i níquel.

Estat: líquid.

Nucli intern

Profunditat: de 5.150 km a 6.371 km.

Composició: ferro i níquel.

Estat: sòlid.

Tipus de roques

Roca ígnia

Són les roques que es formen quan el magma (roca fosa de l'interior de la Terra) es refreda i solidifica.

Roca sedimentària

Es formen a partir de la compactació i cimentació de sediments (com sorra, fang, restes d'éssers vius...).

Roca metamòrfica

Són roques que ja existien (ígnes o sedimentàries) i que es

Biografia d'Alfred Wegener

Alfred Wegener va néixer a Berlín l'1 de novembre de 1880 i morí a Eismitte, Groenlàndia, el 15 de novembre de 1930. Fou un meteoròleg alemany que el 1912 va proposar la teoria de la deriva dels continents, en la qual defensava que els continents d'ambdós costats de l'oceà Atlàntic s'estaven separant. El 1915, Wegener va publicar la teoria segons la qual, fa aproximadament uns 200 milions d'anys, havia existit un supercontinent gegant, Pangea, que es va disgregar.

Teoria de la Deriva Continental

Les idees bàsiques d'aquesta teoria són les següents:

• En el passat, totes les terres emergides van estar unides configurant un gran continent que es va denominar Pangea (de pan, “tota” i geo, “Terra”).
• Aquest

Depressió

Sector de la superfície de la Terra que està enfonsada respecte als relleus circumdants, situat generalment a l’interior dels continents. L’enfonsament ha estat produït per moviments descendents o epirogènics o per moviments de descompressió posteriors als moviments orogènics.

Sovint presenta la forma de vall o conca d’un corrent fluvial i de la seva xarxa d’afluents. Hi ha depressions tancades i depressions sota el nivell del mar.

Exemple: Depressió Central Mallorquina.

Meseta

Unitat central i principal del relleu de la Península, entre 600 i 800 m d’altitud, relativament alta i plana. És la resta d’un antic massís sorgit durant l’orogènesi herciniana de l’Era Primària, que va ser arrasat per l’erosió i,...

Riscos naturals

Són fenòmens de la natura que es desenvolupen en les estructures internes i externes de la Terra i que poden provocar catàstrofes naturals.

1. Origen meteorològic

• Inundacions: Més freqüents a la península, on pot sorgir la gota freda. Són intenses precipitacions que poden provocar desbordaments. El ràpid desglaç de les neus o l'alliberament brusc d'aigües, sumat a la manca de vegetació (que no reté l'aigua), agreugen la situació.
• Sequera: Escassetat prolongada de precipitacions que provoca la desertització. La restricció d'aigua degrada la vegetació, pot causar la mort d'animals i genera descontentament en la població.
• Vents forts: S'associen a les borrasques i poden ocasionar naufragis, danys en ports, talls elèctrics