Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geologia

Origen i composició de l'atmosfera

Origen de l’atmosfera: L’atmosfera es va formar fa uns 4.500 milions d’anys, quan la Terra encara era molt calenta. Els volcans alliberaven gasos com el vapor d’aigua, el diòxid de carboni i el nitrogen. Amb el temps, les plantes van començar a fer fotosíntesi i van generar oxigen, transformant-la en l’atmosfera actual.

Evaporació de l’oxigen: És el procés pel qual l’oxigen es desprèn de l’aigua o de les substàncies naturals cap a l’aire. Principalment es produeix gràcies a la fotosíntesi de les plantes i algues, que alliberen oxigen en transformar el diòxid de carboni.

Capes de l'atmosfera

• Troposfera: És la capa més baixa, on vivim i on es produeixen tots els fenòmens meteorològics

Classificació de les Roques segons el seu Origen

Roques Ígnies

• Lampròfir: ígnia filoniana de magma bàsic, fluid. Gabre-basalt.
• Basalt: ígnia volcànica de magma bàsic, fluid. Gabre-basalt.
• Granit: ígnia plutònica de magma àcid viscós. Granit-riolita.
• Lava: ígnia volcànica de magma bàsic fluid. Gabre-basalt.
• Andesita: ígnia volcànica, de magma intermedi, fluidesa mitjana. Diorita-andesita.
• Traquita: ígnia volcànica de magma intermedi, fluidesa mitjana. Sienita-traquita.
• Pegmatita: ígnia filoniana de magma àcid, viscós. Granit-riolita.
• Sienita: ígnia plutònica, de magma intermedi, fluidesa mitjana. Sienita-traquita.
• Diabasa: ígnia filoniana de magma bàsic fluid. Gabre-basalt.
• Obsidiana: ígnia volcànica, de magma àcid, viscós.

Què és l'atmosfera terrestre?

L'atmosfera actual és la capa gasosa que envolta la Terra, formada per aire i partícules en suspensió. El nostre planeta es va crear fa 4.500 milions d'anys a partir de la unió de molts "miniplanetes".

Formació de l'atmosfera primitiva

Inicialment, la Terra no tenia atmosfera, ja que la seva massa no era prou gran per atraure i retenir els gasos. A mesura que va créixer amb la caiguda de més i més asteroides, la seva gravetat va augmentar, permetent retenir una primera capa de gasos.

Etapes clau en la seva evolució:

• Primera etapa (Atmosfera primitiva): Formada principalment per gasos procedents de nombrosos volcans, com diòxid de carboni (CO₂), nitrogen, metà i vapor d'aigua.
• Segona etapa (Creació dels

1. Característiques de les corbes de nivell

Quines característiques corresponen amb cada tipus de corba de nivell?

• Ordinàries: Mateixa cota, traç fi, corba mestra.
• Mestres: Mateixa cota, traç gruixut.
• Auxiliars: Discontinu fi, mateixa cota, traç fi.

2. Propietats de les corbes de nivell (V o F)

• No bifurcar: Fals
• No tallar: Veritat
• No tangents: Fals
• Més juntes, més pendent: Veritat
• Obertes: Veritat

Interpretació del relleu

• Esquema 1: Turó (Muntanya o elevació del terreny)
  Representa un relleu elevat amb corbes de nivell concèntriques i més juntes a mesura que s'acosten al cim.
• Esquema 2: Vall
  La fletxa assenyala el fons de la vall, la part més baixa entre dues muntanyes. Les corbes de nivell formen una "V" oberta en direcció ascendent.
• Esquema

1. Pluges abundants a l'alta Garrotxa

2. Infiltració a les conques dels rius Llierca i Borró

3. Escorrentia subterrània: aquifers

4. Alta precisió a l'estany de Banyoles

5. Diversos sobreeixidors.

6. Activació de surgències/bullidors de la zona

7. Ompliment de l'estany de Banyoles

8. Esclat de vida a l'estany d'Espolla

9. Drenatge de l'aigua a través del rec despolva.

10. Desnivell al salt de Martís

11. Desembocament al fluvial

Física de la Terra

1. Escorça: capa més externa i prima. Formada per roques riques en minerals silicats i aluminosilicats.

O: cobreix el 65%. Gruix d'uns 6 km composta per basalts i sabres, sota oceans i mars.

C: sota continents i plataformes. Gruix d'uns 30 km formada per granit.

2. Mantell: capa entre l'escorça i el nucli...

El motor intern de la Terra

El motor intern de la Terra procedeix de la calor residual de la seva formació i de la desintegració d'elements radioactius. Això genera el gradient geotèrmic, que és l'augment de la temperatura cap a l'interior del planeta. Aquesta calor és la responsable de la dinàmica interna terrestre.

Moviments verticals i isostàsia

La litosfera rígida sura sobre el mantell sublitosfèric i manté un equilibri de flotació-subsidència anomenat isostàsia. La litosfera s'enfona (subsidència) quan s'hi acumulen gel o sediments, i s'eleva quan perd aquest pes.

Moviments horitzontals i deriva continental

Alfred Wegener va proposar la teoria de la deriva continental, suggerint l'existència del supercontinent Pangea. Un possible...

Dinàmica fluvial i evolució de la llera

També, observarem aprofundiments de la llera a mesura que el curs del riu avança, ja que sempre voldran aproximar-se al nivell de base, però mai assoleixen aquest objectiu perquè una part important de la seva energia s'utilitza per superar el fregament i per transportar la càrrega. Els aprofundiments de llera fan que el perfil longitudinal vagi variant al llarg del temps, fent que els pendents es vagin suavitzant.

El modelat càrstic i les aigües subterrànies

Les aigües subterrànies fan erosionar les roques solubles. El paisatge i les formes erosives resultants s’anomenen carsts. En aquests casos, les roques calcàries són compactes, però presenten esquerdes i fissures per les quals pot penetrar...

Conceptes meteorològics bàsics

• Isòbares: Línies imaginàries que uneixen els punts que tenen la mateixa pressió atmosfèrica. Acostumen a anar de 4 en 4 hPa. Quan les isòbares estan molt juntes, hi ha vent.
• Pressió atmosfèrica: La pressió atmosfèrica neutra és de 1013 hPa (mb), és a dir, 760 mm de mercuri. L'aire circula dels anticiclons cap a les depressions.
• Front: Superfície de contacte entre dues masses d'aire que tenen temperatures i humitat diferents. Van associats a les depressions, però no totes en tenen. Hi ha fronts freds (blau), càlids (vermell) i mixtos (ambdós colors). Quan hi ha un front, sempre hi ha núvols.
• Vent: Masses d'aire en moviment que sempre circulen de les altes pressions a les baixes pressions. Quan es

Estabilitat de l'Aire Sec i Processos Adiabàtics

Els processos de les masses aèries que ascendeixen o descendeixen es consideren adiabàtics. Per estudiar l’estabilitat de l’aire sec, considerem tres situacions en què es troba una parcel·la d’aire sec en elevar-se a l’atmosfera.

Definim:

• Y: Representa el refredament/escalfament que experimenta una parcel·la d’aire sec en elevar-se/descendre per un procés adiabàtic (Gradient Adiabàtic Sec).
• X: És el perfil de pressió i temperatura de l'ascens normal de l'aire sec (Gradient Ambiental).

Per tant, l'estabilitat es defineix així:

• Si Y > X (Estable): L’aire que puja estarà sempre més fred que l'ambient i, per tant, tendirà a caure i tornar al seu punt de partida.
• Si Y = X (Indiferent

L'Aigua Dolça i la seva Distribució

L'aigua dolça és un recurs limitat. Tot i que el 70% de la superfície terrestre està coberta d'oceans, només el 3% és aigua del planeta i tan sols l'1% de l'aigua es troba a l'abast de l'ésser humà.

Ús de l'Aigua per Sectors

• 5% per a usos domèstics.
• 75% per a l'agricultura.
• 20% per a la indústria.

Tipus de Boscos i Biodiversitat

Existeixen diversos tipus de boscos: boreal, temperat, subtropical i tropical. Els boscos tropicals són el bioma més ric de tota la Terra.

Recursos Energètics i Fonts d'Energia

Les energies més importants del món segons els recursos naturals són el petroli, el carbó i el gas natural.

Principals Fonts d'Energia

• Petroli: font d'energia per moure vehicles; proporciona l'asfalt