Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geologia

XVPCA: Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica

La XVPCA és un sistema de detecció dels nivells d’immissió dels principals contaminants. El seu objectiu principal és vigilar la qualitat de l'aire.

Estructura Piramidal de la XVPCA

• Punt de Mesurament: Punt del territori on s’ubiquen els equips de mostreig i anàlisi.
• Centres d'Anàlisi: Responsables de la generació, transmissió i validació de les dades relatives a la qualitat de l'aire dels punts de mostreig que tenen assignats.
• Centre Receptor i Coordinador de Dades: Té com a missió vetllar pel compliment de la legislació, definir els criteris que regulen el funcionament de la xarxa, coordinar i supervisar els centres d'anàlisi, gestionar la qualitat de l’aire

Factors que Condicionen la Formació del Sòl

Topografia

Determina el gruix del sòl:

1. Zones planes: sòls gruixuts per acumulació.
2. En pendent: sòls prims per l'erosió.

Éssers Vius

• Plantes: Proporcionen matèria orgànica (fertilitat) i poden absorbir molts nutrients (acidificació).
• Microflora i microfauna: Fongs i bacteris que formen l'humus.

Ésser Humà

El fertilitza o l'erosiona.

Temps

El procés de formació del sòl és lent. Aleshores tenim:

• Sòls joves (poc desenvolupats).
• Sòls evolucionats (més rics).

Classificació dels Sòls

A) Sòls Zonals

Sòls Zonals de Clima Oceànic

En àrea silícia:

• Terra bruna humida (cultius/pastures).
• Rankers (pastures i boscos).

En àrea calcària:

• Terra bruna calcària (cultius/prats).
• Terra fusca (boscos).

Sòls Zonals

Roques Sedimentàries

Les roques sedimentàries es formen a la superfície terrestre mitjançant processos físics, químics i biològics. Apareixen quasi sempre disposades en capes o estrats superposats i sovint contenen fòssils.

Diagenesi

Els sediments pateixen la diagenesi, que és el procés de formació d'una roca sedimentària a partir de sediments solts que pateixen un procés de compactació. Aquest procés es divideix en:

1. Compactació: treure l'aigua i l'aire amb la pressió. Es compacta abans una roca de gra fi que una de gra gros.
2. Cimentació: es produeix la precipitació de certs minerals que cimenten la roca. El ciment és un conglomerat format per una matriu i còdols.
3. Cristal·lització: es formen nous minerals.

200º → Roques Sedimentàries...

Què són els minerals?

Els minerals són elements o compostos químics, sòlids i inorgànics. Es classifiquen en:

• Elements químics: Minerals formats per un sol element.
• Compostos químics: Minerals formats per més d'un element.

Característiques principals

• Sòlids: Tenen una forma i un volum propis en les condicions de la superfície de la Terra.
• Inorgànics: No estan formats per matèria orgànica.
• Homogenis: Cada mineral té unes característiques constants des d'un punt de vista:
  • Estructural: L'ordenació dels àtoms.
  • Químic: La composició química del mineral.
  • Físic: Propietats físiques constants (com la duresa).

Origen i formació

Els processos naturals que poden originar minerals són:

• Cristal·lització a partir d'un fluid.
• Transformació

L'Argila: Definició i Propietats Essencials

L'argila és un material complex, difícil de definir amb precisió, ja que totes les argiles són mescles de diversos minerals. En general, és el resultat de la descomposició del granit i altres roques ígnies o de roques sedimentàries no consolidades o poc endurides. Contenen, bàsicament, partícules amb diàmetres inferiors a 0,0001 mm, i estan formades principalment per silicats d'alumini hidratats. Aquestes partícules confereixen a l'argila propietats distintives com la plasticitat (en el cas de les argiles plàstiques), la refractarietat i la capacitat absorbent i desgreixant en sec (característica de les argiles esmectítiques).

Tipus Principals d'Argila: Primàries i Secundàries

Existeixen...

Tipus de Modelat del Relleu i Orogènies

Modelat Càrstic

El modelat càrstic es produeix per la carbonatació de les roques calcàries, roques constituïdes majoritàriament per carbonat de calci. Les roques carbonatades es dissolen per l’acció de l’aigua de pluja, tant a l’exterior (formes exocàrstiques), com a l’interior.

El càrst és típic de la Ibèria calcària: la Serralada Cantàbrica oriental, la Serralada Ibèrica, les Serralades Bètiques, la Serralada Litoral Catalana, part dels Pirineus i les Illes Balears.

Modelat Glacial

És un tipus de modelat ocasionat per l’acció erosiva dels glaciars. Es va produir sobretot durant el Quaternari, període en què moltes serralades foren afectades pel gel.

Algunes de les formes de...

Modelat Càrstic

L'aigua que circula per un massís calcari dissol les roques i origina galeries. Els dipòsits creen estalactites i estalagmites, que formen columnes.

Exemple Càrstic: Cascada Chorros

Caiguda d'aigua anomenada Cascada de los Chorros. L'aigua, abans de sortir, ha recorregut l'interior d'un massís calcari. A l'interior hi ha galeries i avencs.

Modelat Fluviotorrencial

(Muntanya) impedeix l'arribada de fronts humits de l'oest, per la qual cosa la pluviositat és molt escassa, però de caràcter torrencial. Els materials tous del terreny permeten la formació de xaragalls i rambles produïdes per les aigües salvatges.

Acció del Riu: Cadolles o Cocons

(Cadolles o cocons) Aquestes cavitats tan característiques són excavades pel corrent...

Causes del canvi climàtic

La combustió de materials emet a l'atmosfera alguns compostos químics, com el diòxid de carboni (CO2). D'on s'obté?

• Fonts naturals: respiració, descomposició i erupcions volcàniques.
• Fonts antròpiques: combustió de combustibles fòssils (genèricament del transport) i desforestació.

En el cas de la desforestació, la combustió del vegetal allibera CO2 i, alhora, no hi ha fotosíntesi (per tant, no hi ha absorció de CO2).

Efectes del canvi climàtic

• Augment del nivell del mar.
• Disminució de precipitacions i menys possibilitat d'aigua.
• Canvi de l'estil de vida perquè hi ha menys aigua.
• Canvi en la producció d'aliments i en la producció d'energia.
• Manca de cabal dels rius per a l'energia hidroelèctrica.
• Malalties

Roques Metamòrfiques: Formació i Tipus

Algunes roques de l'interior de la Terra no arriben a transformar-se en magma. D'aquestes roques, només en canvia la forma o alguns minerals, originant així les roques metamòrfiques.

Per exemple, la calcària es transforma en marbre, l'argila en pissarra i el gres en quarsita.

Tipus de Metamorfisme

Metamorfisme de Contacte

La roca originària entra en contacte amb una massa de magma, i l'alta temperatura d'aquest és el que la transforma.

La transformació depèn de la temperatura soferta. Al voltant de la massa de magma, es troben capes de roques amb un major grau de transformació. Com més ens acostem a l'interior, més fred és. Aquest fenomen es coneix com a aureola metamòrfica.

Metamorfisme Regional

En...