Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geologia

Marees

Les marees són deformacions del nivell del mar causades per l'atracció gravitatòria de la Lluna i, en menor mesura, del Sol. Són imperceptibles a alta mar, en no haver-hi referències, però a la costa es fan molt visibles, augmentant la seva alçada uns quants metres.

El sistema Terra-Lluna gira amb un centre de rotació situat a la Terra (però no al seu centre). Aquest moviment conjunt produeix una força centrífuga que queda compensada per l'atracció entre la Terra i la Lluna. Aquesta atracció és màxima en els punts més propers a la Lluna en cada moment i la força centrífuga, en els més allunyats. En aquests punts és on es produeix una elevació de l'aigua del mar.

A mesura que la Terra gira sobre si mateixa, l'elevació...

Cronologia de l'Atmosfera: Un Viatge en el Temps

Processos geològics externs

La superfície terrestre està sotmesa constantment a canvis produïts per quatre processos geològics externs:

• Meteorització: és la disgregació de les roques provocada per l'efecte dels agents ambientals, que les fracturen i alteren els minerals. Té lloc de diverses formes:
  • Meteorització mecànica: consisteix en el trencament de les roques a causa de tensions que poden originar-se per gelifracció (l'acció de falca que fa l'aigua quan es congela i augmenta de volum dins dels clevills de les roques) o termoclàstia (el trencament de les roques exposades a una insolació intensa, perquè s'escalfen i es dilaten més a l'interior que a l'exterior).
  • Meteorització química: disgregació de les roques a causa de l'

Tectònica de Plaques: Teories i Límits

La tectònica de plaques és una teoria fonamental que explica els processos geològics que tenen lloc a l'interior de la Terra i les seves conseqüències a la superfície terrestre. Aquesta teoria es basa en dues hipòtesis clau: la deriva continental i l'expansió del fons oceànic.

La Teoria de la Deriva Continental

L'any 1912, Alfred Wegener va enunciar la teoria de la deriva continental. Segons aquesta, fa uns 300 milions d'anys, tots els continents estaven units formant un únic supercontinent anomenat Pangea, envoltat per un oceà global. Amb el temps, Pangea va començar a fragmentar-se, i els seus fragments van viatjar a la deriva fins a assolir la posició actual. Wegener suggeria que els continents...

Ones Sísmiques, Hipocentres i Epicentres

Les ones sísmiques es generen per l'energia alliberada durant la ruptura de les falles a causa de la fricció. El punt on es produeix el sisme s'anomena hipocentre (o focus). L'epicentres es troba directament sobre l'hipocentre a la superfície terrestre, i és on la intensitat del sisme és màxima.

Tipus d'Ones Sísmiques: P, S, L (Rayleigh i Love)

• Ones P: Són les més ràpides (5 km/h de mitjana), longitudinals i es propaguen a través de sòlids, líquids i gasos.
• Ones S: Són transversals (3 km/h de mitjana) i només es propaguen a través de sòlids.
• Ones L: Són ones superficials:
  • Rayleigh: Moviments el·líptics (2,7 km/h de mitjana).
  • Love: Desplaçaments horitzontals i perpendiculars (3 km/h de

El Forat a la Capa d'Ozó

Definició i Importància de l'Ozó Estratosfèric

El forat a la capa d'ozó consisteix en una disminució d'aquest gas (O₃) a la regió estratosfèrica on es troba (aproximadament a 25 km d'altitud). L'ozó estratosfèric és un gas format per tres àtoms d'oxigen (O₃) que filtra la radiació solar ultraviolada (UV) nociva, protegint la vida a la Terra.

Causes del Forat a la Capa d'Ozó

Les causes principals són reaccions fotoquímiques que es produeixen entre l'ozó i diversos contaminants atmosfèrics, com els clorofluorocarburs (CFC), el metà (CH₄) i l'òxid de dinitrogen (N₂O). Aquestes reaccions s'intensifiquen durant l'hivern polar a causa de les baixes temperatures. Posteriorment, durant la primavera,...

Efecte hivernacle i contaminació atmosfèrica

Preguntes i respostes sobre l'efecte hivernacle

1. L'efecte hivernacle es deu a la presència de vapor d'aigua, diòxid de carboni i altres gasos a l'atmosfera.
2. Sense l'efecte hivernacle, la temperatura mitjana de l'atmosfera seria 33ºC menor que l'actual.
3. La principal reserva de carboni a la natura es troba en forma de carbonats.
4. En els darrers 3.000 anys, els nivells de diòxid de carboni a l'atmosfera s'han mantingut estables fins als dos últims segles.
5. El protocol de Kyoto (1997) es va redactar per tal de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera.
6. NO és una font d'emissions de metà cap a l'atmosfera: els motors elèctrics.
7. Quin tipus més probable d'alteració climàtica provocaria

El Relleu Terrestre i la Formació de Roques

El Relleu i els seus Accidents Geogràfics

El relleu és la superfície del nostre planeta i presenta nombrosos accidents. El relleu de les àrees emergides són aquells que s'estenen sobre el nivell del mar. Els principals accidents són:

Tipus de Relleu de les Àrees Emergides

• Les serralades muntanyoses: Relleus originats per la convergència de plaques tectòniques.
• Les planes (o planures): Zones molt planes o lleugerament accidentades. Quan es troben a una certa altitud sobre el nivell del mar, reben el nom d'altiplans.
• Les depressions: Són àrees més baixes que els relleus circumdants.

Quines Roques Configuren el Relleu?

A la superfície terrestre, formant el relleu, podem trobar roques exògenes...

Deformació de les roques

7. Deformació de les roques

El desplaçament de les plaques i els moviments de la litosfera formen estructures degut a forces tectòniques que les estiren o comprimeixen. Els estrats rocosos, com a conseqüència, es deformen i originen estructures diferents a les que tenien abans. Es produeixen plecs, falles i diàclasis.

7.1 Trencament de les roques, falles i diàclasis

Les falles són fractures produïdes en roques dures i rígides amb desplaçaments de blocs. Poden donar lloc a terratrèmols. Tenim dos tipus de falles:

• Falla normal: una de les dues parts de la falla s'enfonsa per distensió (estirament)
  1. Imaginem un tros de litosfera amb diferents estrats rocosos.
  2. Suposem que està afectada per forces d'estirament (distensió)

Avaluació de la Qualitat de l'Aigua

Paràmetres de Qualitat de l'Aigua

Els paràmetres són indicadors de les característiques i de les propietats que els diferents contaminants poden proporcionar a l'aigua. Són d'utilitat per a determinar el grau i l'origen de les alteracions de la seva qualitat.

Paràmetres Físics

Inclouen:

• La transparència o la terbolesa, en funció de la presència de partícules sòlides o microorganismes.
• El color, el gust i l'olor, generats per l'existència de matèria orgànica i inorgànica.
• La conductivitat elèctrica.

Paràmetres Químics

Aquests paràmetres són fonamentals per avaluar la composició química de l'aigua:

• Oxigen dissolt (OD): La seva presència és fonamental per al desenvolupament de la vida aquàtica.