Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geologia

Meteorització: Alteració de les Roques

La meteorització es refereix a les alteracions que experimenten les roques que es troben en contacte amb l'aire, l'aigua i els éssers vius. Els éssers vius contribueixen tant en la meteorització física com en la química de les roques.

Tipus de Meteorització

Meteorització Física o Mecànica

És la divisió en fragments que experimenten les roques de la Terra. Es pot produir per:

• Canvis de temperatura: Les roques es dilaten quan s'escalfen i es contrauen quan es refreden, provocant fractures.
• Gelifracció: La ruptura de les roques produïda pel pas d'aigua líquida a gel en les seves fissures.

Meteorització Química

Aquest procés és predominant en climes humits. L'oxigen i el diòxid de carboni de...

El Magma i els Volcans: Una Introducció

1. Composició del magma:

El magma és una barreja de minerals en estat líquid, principalment silicats, amb una alta proporció de gasos dissolts com vapor d'aigua, diòxid de carboni, fluor i clor.

2. Formació del magma:

El magma es forma per:

• Augment de la temperatura (a més temperatura, menys viscositat).
• Baixa pressió (la pressió comprimeix els minerals i augmenta la viscositat).
• Presència de fluids.

3. Diferències entre roques volcàniques i altres roques magmàtiques:

Les roques volcàniques es formen quan el magma arriba a la superfície durant una erupció volcànica, refredant-se ràpidament. En canvi, les roques plutòniques es solidifiquen lentament en profunditat, i les filonianes es formen...

La Temperatura Mitjana Anual

Als mapes de temperatures hi ha unes línies imaginàries anomenades isotermes, que uneixen punts amb la mateixa temperatura. Les temperatures més altes (de 20ºC) es registren en una zona àmplia situada entre els tròpics de Càncer i de Capricorn (zona intertropical).

La Humitat Atmosfèrica

És la quantitat de vapor d'aigua que hi ha a l'aire. Si l'aire continua elevant-se o refredant-se per canvis de temperatura, noves gotes s'adhereixen a les anteriors; aleshores augmenten de mida fins que el pes les precipita en forma de pluja. Quan la temperatura de les capes d'aire és molt baixa, els cristalls de glaç dels núvols no es fonen quan cauen, sinó que s'uneixen entre ells i formen flocs de neu.

La calamarsa...

Mètodes d'Estudi de l'Interior de la Terra

Mètodes d'Observació Directa

• Materials expulsats en erupcions volcàniques: Proporcionen dades sobre la composició de les cambres magmàtiques que hi ha a desenes de quilòmetres; solen arrossegar roques profundes.
• Presència en superfície de roques de grans profunditats: Es veuen si han estat emplaçades per esforços tectònics (formació de serralades) o per l'erosió de les roques suprajacents.
• Meteorits: Es creu que la seva composició és idèntica a la d'algunes capes de la Terra. Es situa la seva edat en 4.500 Ma.
• Assaigs mineralògics i petrològics en laboratori: Reprodueixen, a escala reduïda, els processos que tenen lloc a l'interior de la Terra.
• Sondatges i perforacions petrolíferes:

Impactes a la Hidrosfera: Contaminació de l'Aigua

Efectes de la Contaminació de les Aigües

Eutrofització: Excés de Nutrients Aquàtics

L'eutrofització es defineix com l'excés d'alimentació en un dipòsit d'aigua poc oxigenat i es produeix quan grans quantitats de matèria orgànica arriben a un dipòsit d'aigua poc oxigenat, com un llac o embassament. La descomposició microbiana de la matèria orgànica consumeix oxigen i allibera fosfats i nitrats.

Les capes superficials perden transparència i agafen un color verdós, ja que les algues es reprodueixen en les aigües pròximes a la superfície per a consumir els fosfats i nitrats; llavors, l'oxigen que les algues generen per a fer la fotosíntesi s'escapa a l'aire i no roman a l'aigua,...

L'interior de la Terra: Característiques

• Densitat: augmenta amb la profunditat.
• Calor interna: augmenta amb la profunditat.
• Magnetisme terrestre.
• Estructura en capes concèntriques.

Composició química

• Escorça
• Discontinuïtat de Mohorovičić
• Mantell
• Discontinuïtat de Gutenberg
• Nucli

Composició física

• Litosfera (sòlida)
• Astenosfera (magma)
• Mesosfera (rígida)
• Nucli extern (líquid)
• Nucli intern (sòlid)

Discontinuïtat de Conrad = Escorça continental, Escorça oceànica
Discontinuïtat de Repeti = Mantell superior / inferior
Discontinuïtat de Lehman: Nucli superior / inferior

Litosfera

Capa sòlida (roques). Escorça i part superior del mantell. Formada per plaques.

Astenosfera

Capa de magmes (semifosa) -> 60-300 km -> Corrents de convecció que desplacen...

Formació de la Terra i el Model Cosmològic

La formació de la Terra, segons el model estàndard de la cosmologia, es basa en la teoria del Big Bang. Segons això, l'univers es va originar per l'explosió d'un cos puntual fa uns 13.700 milions d'anys i, des d'aleshores, la força gravitatòria ha tingut un paper fonamental en la formació d'estructures, des dels cúmuls de galàxies fins a les estrelles.

Origen de la Terra

El nostre sistema solar estava format pel protosol, l'astre que es transformaria en la nostra estrella, envoltat d'un disc on el gas i la pols es concentraven molt més. En el disc, anomenat disc protoplanetari, es van formar els cossos que orbiten el Sol.

Procés de Formació dels Planetes

1. Es van formar cossos sòlids petits,

Evolució dels Sòls

Naixement: El substrat comença a descompondre's i les partícules es dipositen.

Desenvolupament: El sòl augmenta de gruix i adquireix característiques pròpies.

Maduresa: Fase en què arriba al clímax de la seva evolució.

Deteriorament: Les condicions de la zona provoquen la destrucció.

Mort: Quan el sòl ha estat totalment erosionat i ha desaparegut.

Factors de l'Evolució del Sòl

Substrat: Els sòls es formen a partir dels materials que hi ha sota terra.

El clima: La quantitat de precipitació i el nivell de les temperatures. Una gran quantitat de pluges pot provocar lixiviació i empobrir els horitzons superficials.

La vegetació: Determinats tipus d'espècies vegetals protegeixen o enriqueixen els sòls.

L'edat dels sòls:

Ambients de Sedimentació

Els sediments es dipositen en diferents ambients, cadascun amb característiques distintives:

• Ambient Continental: Estrats de color vermell, formats per sediments detrítics.
• Ambient Marí: Es troben sota aigües marines. Estrats grisencs deguts a sediments bioquímics de carbonats.
• Ambient de Transició: Presenta influències tant continentals com marines.

Estrats i Principis Geològics

Els estrats són com les pàgines d'un document antic i voluminós que ens permeten conèixer la història de la Terra. Es troben en estructures horitzontals a causa de la diagènesi.

Parts d'un Estrat

• Base: La part més antiga, la inferior.
• Sostre: La part més recent, la superior.
• Potència: El gruix de l'estrat entre la superfície superior

Què és una Placa Tectònica?

Una placa tectònica és una de les parts mòbils que formen la capa més superficial de la Terra (la litosfera). Formen un mosaic com un trencaclosques i estan en moviment constant impulsades pels corrents de convecció del mantell superior. Les plaques suren per sobre de l'astenosfera, una capa més dúctil del mantell.

Tectònica de Plaques: Explicació i Història

La tectònica de plaques és la teoria científica que explica l'estructura de la litosfera terrestre. Postula que la litosfera està dividida en diverses plaques que es mouen sobre el mantell terrestre, descrivint-ne el seu moviment i interaccions. La litosfera es divideix en unes 12 plaques principals i diverses microplaques. És a la vora d'aquestes...