Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geologia

Depressió

: Zona del relleu caracteritzada per trobar-se a una altura menor respecte de les regions que l'envolten (Ebre, Guadiana).

Ibèria Silícia

: Zona de la Península Ibèrica formada per roques antigues de les eres Precàmbrica i Primària. Es troba a l'oest peninsular i té ramificacions que duen a la Serralada Cantàbrica, Sistema Central, Muntanyes de Toledo i Serra Morena. Roca predominant: granit.

Ibèria Calcària

: Zona de la Península Ibèrica formada per sediments de l'era Secundària plegats durant la Terciària. Els terrenys formen una Z invertida que s'extén pels Pirineus, País Basc, part oriental de la Serralada Cantàbrica, Sud de la Ibèria, Sud de Catalunya i Serralada Transversal. Roca predominant: calcària.

Ibèria

Pregunta A.3

a) Sistema: És un conjunt de parts operativament interrelacionades, és a dir, un conjunt en el qual unes parts actuen sobre altres i del qual interessa considerar fonamentalment el comportament global. Interpretar el medi ambient com un sistema resulta útil atesa la seua complexitat, ja que permet no perdre la visió de conjunt i fixar-se especialment en les relacions i interaccions. També permet dividir el conjunt en subsistemes que interactuen entre si i amb els sistemes humans.

b) Geosfera (foradar una muntanya per a construir-hi un túnel), hidrosfera (contaminació d'aigües per abocaments humans), atmosfera (augment de la temperatura mitjana de la Terra a causa de l'emissió de gasos amb efecte hivernacle), i biosfera (...

Pregunta A1: Contaminació Atmosfèrica i els seus Efectes

a) Conceptes Clau de Contaminació Atmosfèrica

El nivell d'emissió és la quantitat de contaminants que aboca un focus emissor a l'atmosfera en un període de temps determinat.

Els contaminants primaris són substàncies de naturalesa i composició variada, emeses directament a l'atmosfera des de fonts perfectament identificables.

Els contaminants secundaris s'originen a partir dels contaminants primaris mitjançant reaccions químiques que tenen lloc a l'atmosfera, formant nous contaminants per transformació dels ja existents.

b) Exemples de Contaminants Primaris i Secundaris

• Contaminants primaris:
  • Compostos de sofre, procedents d'erupcions volcàniques.
  • Òxids de carboni, procedents del

PREGUNTA B.2

a) Es tracta d'una piràmide de biomassa. Nivells tròfics de dalt a baix: productors, consumidors primaris, consumidors secundaris, consumidors terciaris.

b) Es tracta d'una piràmide invertida, perquè la biomassa de les algues que constitueixen el primer nivell tròfic és molt menor que la biomassa del zooplàncton herbívor, però la seua ràpida taxa de renovació permet una elevada producció.

c) Hi ha sobreexplotació quan les captures superen la taxa de renovació de les poblacions de peixos. Mesures: determinar quotes anuals de captura per espècies, fixar èpoques de veda coincidint amb els moments de fresa, establir reserves marines per a la recuperació de les poblacions, determinar una grandària mínima de les captures...

PREGUNTA A.2

a) La geosfera és un sistema terrestre d’estructura rocallosa que serveix de suport o base a la resta dels sistemes terrestres situats sobre la seua part més superficial. A més, és font d’energia de recursos energètics i minerals.

b) Els agents geològics externs són els gasos de l’atmosfera, l’aigua líquida, l’aigua sòlida (gel i neu), el vent i els éssers vius.

c) Entenem per risc geològic qualsevol condició del medi geològic o procés geològic natural induït o mixt que pugui generar un dany econòmic o social per a alguna comunitat humana, i en la predicció, prevenció i correcció del qual han d’utilitzar-se criteris geològics. Riscos geològics d’origen extern: moviments de vessants i sòls expansius....

Tipus de plaques litosfèriques

Plaques oceàniques

Estan integrades únicament per litosfera oceànica. Exemples d'aquest tipus són la placa Pacífica, la placa de Cocos i la de Nazca.

Plaques continentals

Estan formades només per litosfera continental. La placa Aràbiga és un exemple d'aquest tipus.

Plaques mixtes

Contenen litosfera continental i oceànica. És el cas de la majoria de plaques, com l'Euroasiàtica o l'Africana.

Al món hi ha set grans plaques mixtes: Nord-americana, Sud-americana, Africana, Euroasiàtica, Pacífica, Antàrtica i Australiana. També existeixen plaques més petites com la de Nazca, Cocos, Índica, Carib, Filipina i Aràbiga.

Límits de les plaques

Són zones en les quals dues o més plaques entren en contacte i interactuen...

Precambrià

Divisió del temps geològic més extensa, comprèn els eons:

• Hadeà:

  Des de la formació de la Terra fins al moment en què s'origina la vida.

• Arqueà:

  L'aparició de la vida marca l'inici. Es desenvolupa la vida al mar. Abundants cianobacteris formadors d'estromatòlits, que aporten oxigen.

• Proterozoic:

  2.500 milions d'anys, l'oxigen apareix a l'atmosfera. Cèl·lules eucariotes. Primers organismes pluricel·lulars. Majors glaciacions. Després de la glaciació, fauna d'Ediacara.

Paleozoic

1a era del Fanerozoic. Supercontinent. Continents es fragmenten i tornen a unir-se (Pangea).

• Cambrià:

  Explosió cambriana, invertebrats actuals i primers cordats. Trilobits fòssils característics.

• Ordovicià:

  Agnats, plantes verdes i fongs. Glaciació.

Formació i Destrucció del Sòl

Formació del Sòl

1. Els fenòmens atmosfèrics actuen sobre les roques i provoquen meteorització.
2. S'hi instal·len éssers vius que disgreguen les roques.
3. El resultat és la formació d'una capa superficial que recobreix les roques i la formació d'horitzons.
4. El sòl madur permet una vegetació de port més gran.

Biotop, Biocenosi i Biodiversitat

Biotop: és la part inorgànica del sòl, com l'arena i l'aigua.

Biocenosi: és la part orgànica del sòl, com insectes i talps.

Biodiversitat: és la quantitat d'éssers vius que constitueixen un ecosistema.

Factors Abiòtics i Ecosistemes

Factors Abiòtics en Medis Terrestres

Temperatura, llum, humitat.

Ecosistemes Terrestres Més Importants

• Zona freda: desert fred, tundra, taigà.

La forma i les dimensions de la Terra

Dimensions:

Cercle polar: 15.996 km
Tròpic: 76.778 km
Equador: 40.077 km
Meridià: 4.009 km
Radi polar: 6.357 km
Radi equatorial: 6.378 km

Meridians:

Línies paral·leles imaginàries que uneixen el pol nord amb el pol sud.

Paral·lels:

Línies imaginàries que envolten la Terra, són paral·leles a l'equador.

Estructura terrestre:

Nucli: Extern o intern.
Mantell
Escorça: Amplada desigual a continents i oceans. No és llisa i canvia constantment.

Estructura i relleus terrestres:

Agents de formació del relleu:

Interns:

Volcans:

• Parts: Xemeneia i cràter.
• Magma: forma el relleu de la zona.

Terratrèmols:

• Submarins poden produir tsunamis.
• Plaques tectòniques a l'escorça.
• Parts: hipocentre, epicentre i ones.

Externs:

Acció de l'