Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geologia de Secundària

Geologia de les plaques tectòniques: processos i formacions

Geologia2,88 KB

1. Peridotita

Roca magmàtica constituïda per tres silicats.

2. Dorsals oceàniques

Serralades immenses de fins a 3.000 m d'alçària i 1.500 km d'amplada que recorren els fons marins.

Rift

Fossa tectònica originada per l'enfonsament del terreny en trencar-se en blocs que descendeixen de nivell (falles directes).

3. Expansió d'un oceà

  • A) Els corrents de magma del mantell provoquen un aixecament de la litosfera continental; en fondre's la part inferior, es torna més fina i s'acaba esquerdant.
  • B) La tensió produïda pels corrents de magma, que es mouen en sentits oposats per sota de la placa, produeix sèries d'esquerdes paral·leles que originen l'enfonsament de la zona central i la formació d'una llarga fossa tectònica.
  • C) L'acció dels corrents
...
Continua llegint "Geologia de les plaques tectòniques: processos i formacions" »

Geodinàmica: Vores de Plaques Tectòniques i Cicle de les Roques

Geologia5,13 KB

Vores Convergents (Plaques que Xoquen)

Col·lisió entre Placa Oceànica i Continental

  • La vora de la placa oceànica, que és *més densa*, s'enfonsa sota la continental, que ho és *menys*.
  • La placa oceànica es reincorpora a l'astenosfera, és a dir, hi ha destrucció de litosfera oceànica.
  • Les zones on es produeix l'enfonsament s'anomenen *zones de subducció*, amb fosses al límit de plaques.
  • Es poden formar serralades acompanyades de volcans i possibles terratrèmols.

Subducció

Enfonsament i moviment d'una placa davall d'una altra. Conseqüències: formació de serralades, volcans i terratrèmols.

Col·lisió entre Dues Plaques Oceàniques

  • La vora d'una de les plaques s'enfonsa per davall de l'altra.
  • També hi ha una zona de subducció, destruint
...
Continua llegint "Geodinàmica: Vores de Plaques Tectòniques i Cicle de les Roques" »

Guia de Salut i Medi Ambient: Vacunes, Fàrmacs i Reciclatge

Geologia5,37 KB

Fonaments de Salut i Fàrmacs

Acció de les Vacunes i Analgèsics

  • Vacunes: Prevenen les malalties perquè estimulen el nostre sistema immunològic, fent que produeixi anticossos que destruiran els agents infecciosos quan aparegui la malaltia.
  • Analgèsics: Són fàrmacs que només alleugen el malestar i el dolor, però *no* destrueixen l'agent infecciós.

Antibiòtics i Descobriment

Antibiòtics: Són substàncies químiques que actuen contra els bacteris. El primer antibiòtic, la penicil·lina, va ser descobert per Alexander Fleming l'any 1928.

Ingredients dels Medicaments: Natural vs. Sintètic

Els ingredients dels medicaments són sovint d'origen natural, però han de passar per un laboratori per diverses raons:

  • Tècniques: És més fàcil controlar
...
Continua llegint "Guia de Salut i Medi Ambient: Vacunes, Fàrmacs i Reciclatge" »

Escala Cronoestratigràfica, Datació de Fòssils i Història de la Terra

Geologia2,75 KB

Escala Cronoestratigràfica i Mètodes de Datació

Què és l'Escala Cronoestratigràfica?

L'Escala Cronoestratigràfica és una escala que descriu el temps evolutiu de la Terra. Per a conèixer l'antiguitat dels fòssils existeixen dos mètodes de datació.

Mètodes de Datació de Fòssils

Els mètodes de datació es divideixen en directes i indirectes:

  1. Mètodes Directes

    Consisteixen en l'aplicació de tècniques directament sobre els objectes d'interès. Aquestes tècniques són perilloses, ja que el material es pot destruir.

  2. Mètodes Indirectes

    Aquests consisteixen en la datació dels estrats o de les restes fòssils associades a la mostra d'interès. A vegades es troben en els mateixos estrats altres fòssils, que han estat datats en altres jaciments.

...
Continua llegint "Escala Cronoestratigràfica, Datació de Fòssils i Història de la Terra" »

Conceptes Fonamentals d'Edafologia: Sòls, Sediments i Perfils

Geologia3 KB

Conceptes Edafologics Fonamentals

1. Diferències Conceptuals entre Perfil i Pedió

  • Pedió: Volum mínim de material reconeixible i mostrejable com una sola unitat (1-20 m³). És la unitat bàsica de classificació de sòls.
  • Perfil: És un tall vertical d’un pedió format per un conjunt d’horitzons que formen una unitat.

2. Diferències entre Sòls i Sediments

  • Sòl: Capa superficial de l’escorça terrestre resultant de la interacció de la litosfera amb el clima i els organismes vius.
  • Sediments: Material sòlid, fragmentat, format a la superfície terrestre a baixa temperatura (< 200 °C), que sol presentar estratificació. Són d'origen orgànic o inorgànic i provenen de l'alteració de partícules de roques preexistents.

3. El Sòl com

...
Continua llegint "Conceptes Fonamentals d'Edafologia: Sòls, Sediments i Perfils" »

Dinàmica Terrestre: Energia, Tectònica de Plaques i Relleu

Geologia2,4 KB

Dinàmica Terrestre i Processos Geològics

Dinàmica Externa i Interna

  • Dinàmica Externa

    L'escorça sotmesa a l'acció modeladora del vent i les aigües.

  • Dinàmica Interna

    Es manifesta amb moviments del terreny que eleven o inclinen. Inclou processos com: evaporació, condensació, precipitació, erosió i sedimentació.

Energia Interna de la Terra

Prové de la calor generada fa milions d'anys i de la desintegració natural d'elements radioactius com l'urani.

Estructura de la Terra i Capes

Capes internes i les seves associacions (segons el text original):

  • Mantell Superior: Atmosfera
  • Mantell Interior: Mesosfera
  • Nucli Extern: Endosfera
  • Nucli Intern

Tectònica de Plaques i Deformacions

Teoria de la Tectònica de Plaques

La teoria explica els moviments i les interaccions...

Continua llegint "Dinàmica Terrestre: Energia, Tectònica de Plaques i Relleu" »

L'evolució de la Terra: de la pols estel·lar a la vida

Geologia3,63 KB

L'origen del sistema solar i la Terra

Fa 5.000 milions d'anys s'origina el Sol, derivat d'una nebulosa de gas i pols còsmica. Entre fa 5.000 i 4.500 milions d'anys s'originen els planetes del sistema solar per un procés anomenat acreció: unió o fusió. L'atmosfera primitiva estava formada per CO2 i altres gasos tòxics.

La formació de la Lluna i els oceans

Fa 4.500 milions d'anys, un planeta anomenat Teia xoca contra la Terra i, d'aquesta col·lisió, s'origina la Lluna. Al començament, el satèl·lit està a només 22.000 km de la Terra, però amb el temps se situa a 375.000 km. En aquella època, un dia dura només 6 hores.

Fa 3.900 milions d'anys, una pluja de meteorits aporta grans quantitats d'aigua que formaran els oceans. La superfície...

Continua llegint "L'evolució de la Terra: de la pols estel·lar a la vida" »

Principis de l'Estratigrafia: Guia de Geologia

Geologia2,61 KB

Introducció a l'estratigrafia

Els sediments produïts per l'erosió són transportats a les conques de sedimentació, on formen estrats: capes paral·leles i horitzontals. La successió d'aquests estrats s'anomena sèrie estratigràfica, i la seva disciplina d'estudi és l'estratigrafia.

Principis fonamentals

1. Principi de superposició d'estrats (Nicolaus Steno)

Les roques sedimentàries es dipositen en capes o estrats horitzontals superposats. Per norma general, els estrats superiors són més recents que els inferiors. Aquest principi s'aplica sempre que les sèries no hagin estat deformades, i també és vàlid per a colades de lava i mantells de cendres volcàniques.

Principi de la successió faunística

Determina que els fòssils trobats...

Continua llegint "Principis de l'Estratigrafia: Guia de Geologia" »

Aigües Continentals: Erosió, Xaragalls, Torrents i Rius

Geologia2,97 KB

Aigües continentals: Aigües d'aixaragallament

Quan hi ha precipitació, l'aigua es pot infiltrar o bé circular per la superfície. L'aigua que circula en superfície provoca erosió, el grau de la qual depèn del terreny:

  • Si el terreny ja ha estat meteoritzat, el grau d'erosió és més elevat.
  • Si hi ha vegetació, aquesta relenteix l'erosió, ja que la major part de l'aigua s'infiltra.

L'erosió laminar és el desplaçament o erosió de la primera làmina de la superfície que no s'ha pogut infiltrar. Quan l'aigua perd entitat, es formen fils i, posteriorment, solcs de pocs centímetres de diàmetre.

Evolució del relleu

  • Xaragall: presència de diversos metres de fondària.
  • Badlands: conjunt de xaragalls.
  • Barrancs: unió de xaragalls formant canals
...
Continua llegint "Aigües Continentals: Erosió, Xaragalls, Torrents i Rius" »

Entendre els Riscos Naturals i la Degradació Ambiental

Geologia2,76 KB

Riscos Naturals: Definició i Classificació

Els riscos naturals són fenòmens de la natura que es desenvolupen en les estructures internes i externes de la Terra i que poden provocar catàstrofes naturals.

1. Riscos d'origen meteorològic

  • Inundacions: És el fenomen més freqüent. A la Península es pot donar la gota freda, amb intenses precipitacions que poden arribar a provocar desbordaments. El ràpid desglaç de les neus o l'alliberament brusc d'aigües pot provocar l'arrassament de la vegetació.
  • Sequera: Escassetat prolongada de precipitacions que provoca la desertització. És un impacte important en l'agricultura, pobles i ciutats que pateixen restriccions d'aigua, debilita la vegetació i pot ser la causa de la mort de certs animals.
...
Continua llegint "Entendre els Riscos Naturals i la Degradació Ambiental" »