Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geologia de Secundària

Factors atmosfèrics

Els factors que determinen el clima són:

• Latitud: Distància d'un punt respecte a l'equador.
• Altitud: Distància d'un punt respecte al nivell del mar.

1. Temperatura

Depèn en gran part de la latitud i l'altitud. Les masses d'aire i el seu desplaçament també hi tenen una gran influència. Es distingeixen bàsicament dos tipus d'aire:

• Aire tropical: Càlid, procedent de baixes latituds. Es divideix en tropical continental o marítim (càlid i humit).
• Aire polar: Fred, engendrat en latituds elevades. Es divideix en polar continental (fred i sec) i polar marítim (fred i humit).

2. Precipitacions

Es produeixen per moviments atmosfèrics ascendents que ocasionen un descens en la temperatura de l'aire, provocant la condensació del...

Els relleus azonals S’originen de forma no dependent del clima i per tant els podem trobar en nombroses zones geogràfiques. Estan condicionats per altres factors com ara la presència de determinats tipus de roques. Modelatge costaner, Modelatge litològic Els relleus associats a falles:Relleus en zones extensives Sovint les falles normals es troben associades formant una elevació anomenada massís tectònic o Horst, i una depressió anomenada fossa tectònica o Graben… Relleus associats a compressió A les vores convergents de les plaques es formen grans falles inverses amb el pla de falla quasi horitzontal de forma que un bloc encavalca sobre l’altre formant encavalcaments o extensos mantells de corriment (de major extensió). Relleus

L’ésser humà

És el factor que actualment té major influència, bé directament (urbanitzacions, vies de comunicació, mines a cel obert…) o bé indirectament (canvi climàtic, desforestació…), modificant el relleu d’una forma tan intensa i ràpida com mai s’havia produït a la Terra.

Els processos tectònics

Encara que modelen lentament el relleu, la seua acció canvia la forma d’actuar dels altres factors, impedint que s’arribe a una situació estable en el seu modelatge. Per exemple, l’elevació d’una plana (en estat de maduresa) pels processos tectònics torna a reactivar els agents geològics erosius.

Els sistemes morfoclimàtics

Són les formes de relleu característiques de cada tipus de clima. Els més importants són:...

La calor interna que produeix els magmes i l’anomenat gradient geotèrmic és coneguda per les seues manifestacions (volcans, guèisers, fonts termals). La majoria de les roques haurien d’estar foses a les temperatures del mantell, però l’elevada pressió augmenta el seu punt de fusió i romanen sòlides.

La fusió de les roques

La fusió de les roques es pot produir localment de tres formes:

• Per un augment de la temperatura: a causa de la fricció entre plaques, la presència de substàncies radioactives o el contacte amb una font de calor (com un plutó).
• Per un descens de la pressió: el qual redueix el punt de fusió de les roques.
• Per la presència de fluids: com ara l’aigua, la qual cosa també redueix el punt de fusió.

Magmatisme

Magmes primaris i la seva classificació

Magmes primaris: Granítics i basàltics.

• Toleítics: Produïts en les dorsals oceàniques.
• Alcalins: Produïts pel magmatisme intraplaca i als punts calents.
• Calcoalcalins: Produïts a les zones de subducció.

Estructures originades pels magmes

• Dics, sills o filons: Es formen quan el magma se solidifica dins les esquerdes (refredament lent i ràpid).
• Lacòlits: Aprofiten els plans d'estratificació de les roques existents i se solidifiquen formant una estructura amb forma de cúpula a la part superior.
• Lòpolits: La solidificació té lloc en els plans d'estratificació, però la massa de magma té grans dimensions i adopta forma de plat.
• Batòlits: Masses de magma més o menys globulars de grans dimensions

La Tectònica de Plaques

La tectònica de plaques és una teoria que permet explicar els processos geològics que tenen lloc a l’interior de la Terra i les seves conseqüències a la superfície terrestre. La teoria de la tectònica de plaques es basa en dues teories anteriors: la deriva continental, proposada per Wegener, i l’expansió dels fons oceànics.

La Teoria de la Deriva Continental

El 1912, Alfred Wegener va enunciar la teoria de la deriva continental, que li permetia explicar la forma i la disposició dels continents i l’origen de les muntanyes. Segons ell, fa uns 300 milions d’anys els continents estaven units formant un únic continent, que va anomenar Pangea. Aquesta massa continental es va començar a trencar fa uns 200...

1. Els processos geològics externs

L'energia solar és la responsable de la dinàmica externa del planeta Terra; d'entre els factors que en destaquen hi ha els fenòmens atmosfèrics que determinen el clima.

Els processos són produïts principalment per l'aigua, el vent i els éssers vius, que són els anomenats agents geològics.

1.1 Fenòmens atmosfèrics

L'energia procedent del Sol determina la temperatura de l'aire i aquesta, juntament amb la humitat i la pressió atmosfèrica, condicionen els fenòmens atmosfèrics.

• Precipitacions: Són la caiguda d'aigua, líquida o sòlida, des dels núvols.
  • Temperatura elevada: augmenta la quantitat de vapor d'aigua de l'aire.
  • Quan una massa d'aire calent i humit arriba a zones fredes, es formen els núvols.

Relleu Terrestre: Definició i Classificació

Definició de Relleu

El relleu és l'aspecte de la superfície terrestre al marge dels elements biòtics.

Classificació Descriptiva del Relleu (Formes)

Aquesta classificació es basa en la morfologia visible:

• Muntanya

  Relleu aïllat que té un gran desnivell entre la base i el cim.

• Turó

  Elevació de terreny aïllada amb poc desnivell.

• Congost o Gorja

  Vall de fons estret les parets de la qual són abruptes.

• Altiplà

  Relleu aïllat de cim pla.

• Terrasses

  Relleu esglaonat.

Classificació Interpretativa del Relleu (Origen)

Aquesta classificació es basa en els processos de formació:

• Muntanya i Serralada

  Relleu format pel plegament dels materials o per l'activitat volcànica. L'alineació de les muntanyes s'anomena

Conceptes bàsics: Ecosfera, Biosfera i Ecosistema

S'anomena ecosfera la hipotètica zona circular situada al voltant de qualsevol estel. La zona del planeta habitada pels éssers vius s'anomena biosfera.

S'anomena ecosistema una zona determinada on les condicions ambientals permeten el desenvolupament d'uns organismes concrets:

• Biotop: El medi físic en el qual està establert un ecosistema.
• Biocenosi: El conjunt d'éssers vius que habiten en aquest biotop.

Factors d'un ecosistema

N'hi ha de dos tipus: abiòtics i biòtics.

Factors abiòtics

Són tots els factors ambientals d'un ecosistema:

• En el medi aquàtic: Els factors més importants són la salinitat, la quantitat de llum i la pressió.
• En el medi terrestre: Els més destacables són el tipus

Els fòssils

Els fòssils són restes d’organismes que van viure en èpoques geològiques passades i que trobem englobats en les roques. La ciència que els estudia s’anomena paleontologia. Els fòssils ens permeten saber com eren els organismes del passat i conèixer l’antiguitat del terreny on han evolucionat; per exemple, uns fòssils marins trobats en una muntanya ens indiquen que abans allà hi havia mar.

La datació de l’antiguitat dels fòssils

Els fòssils només es troben a les roques sedimentàries i a les roques metamòrfiques.

Datació absoluta

La datació absoluta d’un estrat és el coneixement de la seva antiguitat en milions d’anys. Generalment es basa en el mètode de desintegració radioactiva.

Datació relativa

Aquest...