Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geologia de Secundària

Estructura Interna de la Terra

L'estructura de la Terra es compon de diverses capes concèntriques:

• Escorça: És la capa més externa. El seu gruix varia:
  • Aproximadament 10 km sota els oceans.
  • Uns 33 km sota els continents.
  • Fins a 65 km sota les grans serralades.
• Mantell: Situat sota l'escorça, separat per la discontinuïtat de Mohorovičić. Es divideix en:
  • Mantell superior.
  • Mantell inferior.
• Nucli: Separat del mantell per la discontinuïtat de Gutenberg. Té un radi d'aproximadament 3500 km i es subdivideix en:
  • Nucli extern (líquid).
  • Nucli intern (sòlid).

Formació i Evolució de la Terra

La Terra es va formar fa uns 4600 milions d'anys (Ma) a partir d'un núvol de gas i pols còsmica. Durant aquest procés, la temperatura va arribar a uns 1600ºC....

Què són els minerals?

Si observem amb tota cura els objectes que ens envolten: les roques en el camp, els materials de construcció (com l'arena, el ciment o l'algeps), etc., ens adonarem que tots estan composts per un gran nombre de cristalls petits. La majoria d'aquests cristalls petits són minerals.

El quars, els feldspats i les miques són minerals. Hi ha uns 3000 minerals classificats.

Els minerals són cossos sòlids i inorgànics que es formen en la naturalesa. Tenen una composició química definida. Es caracteritzen perquè en el seu interior els components estan ordenats perfectament en l'espai. Aquesta disposició ordenada sempre és la mateixa per a cada mineral.

Diversos minerals estan formats per un sol element químic, com ara...

Relleu: Aspecte de la superfície terrestre al marge dels elements biòtics i antròpics.

Paisatge: Format per tots aquells elements que podem percebre quan mirem.

Diferents Formes de Relleu

Muntanya, turó, congost o gorja, altiplà, terrasses, turó testimoni, modelat antròpic.

Escorça Oceànica

Composta per basalt, forma conques oceàniques quasi tota coberta d’aigua.

• Planes abissals: Planes submarines molt extenses.
• Dorsals oceàniques: Alineacions de volcans que formen serralades de milers de quilòmetres.
• Relleus volcànics aïllats: Volcans aïllats que, al sobresortir, formen illes volcàniques.
• Fosses oceàniques: Solcs allargats que arriben a grans profunditats.
• Arcs d’illes: Serralades volcàniques que emergeixen del mar i formen arxipèlags

Deriva Continental i Tectònica de Plaques

Deriva Continental

Mecanisme dels moviments dels continents: els continents llisquen sobre el fons oceànic. La força que impulsa el moviment dels continents no té un mecanisme clar. Les causes dels relleus són les arrugues produïdes al front d'avanç dels continents.

Tectònica de Plaques

Les plaques litosfèriques llisquen sobre el mantell sublitosfèric. Hi ha corrents de convecció que impliquen el mantell i la litosfera. També hi ha col·lisions entre plaques litosfèriques.

Les proves aportades per Wegener sobre el moviment dels continents continuen sent vàlides i la seva proposta de l'existència del continent únic Pangea s'ha vist confirmada.

Proves de la Tectònica de Plaques

Els fenòmens...

Eutrofització: Un Procés de Degradació Aquàtica

L'eutrofització és un procés pel qual un ecosistema aquàtic s'omple gradualment de sediments i materials dissolts aportats per les aigües de vessament, mentre disminueix el volum d'aigua embassada. Aquest procés es desenvolupa en diverses etapes:

1. L'aigua rep aportacions de nitrogen i fòsfor procedents de detergents domèstics i adobs agrícoles.
2. Aquests nutrients són utilitzats per les algues del plàncton, les poblacions de les quals creixen desmesuradament i formen una pel·lícula sobre la superfície de l'aigua.
3. L'aigua es torna tèrbola i verdosa. L'activitat del fitoplàncton genera un increment d'oxigen a la superfície que escapa a l'atmosfera.
4. A l'interior, disminueix la llum,

Els Gasos d'Efecte Hivernacle

El nitrogen i l'oxigen són els components majoritaris de l'aire que ens envolta i no tenen la capacitat d'absorbir la radiació infraroja. En canvi, el vapor d'aigua i el diòxid de carboni retenen la calor irradiada per la superfície terrestre i escalfen l'atmosfera: s'anomenen gasos d'efecte hivernacle.

El Canvi Climàtic

L'increment de CO₂ accelera l'efecte hivernacle. Com a conseqüència, la temperatura de la Terra ha pujat i s'estan produint diverses alteracions que reben el nom de canvi climàtic o canvi global.

Efectes més visibles del Canvi Climàtic

• Increment de la temperatura mitjana de la superfície terrestre.
• Retrocés de les glaceres.
• Ascens del nivell del mar.
• Augment dels processos meteorològics

Tipus de Meteorització i Erosió

Serralades periocàniques: s'originen en zones de subducció de lit oceànica i litosfera continental. Formades per magma. Ex. Andes.

Arc d'illes: cadena d'illes volcàniques que es formen en zones de subducció de litosfera oceànica sota litosfera oceànica.

Serralades intercontinentals: es formen a causa del xoc entre plaques de litosfera continental. Estan formades per sediments plegats entre dues plaques. Ex. Himàlaya.

Meteorització física: factors que fan variar la roca.

Gelifracció: l'aigua es fica per les esquerdes de les roques; al gelar-se, augmenta el volum i fractura la roca.

Haloclastisme: la sal de l'aigua que penetra a les esquerdes de les roques cristal·litza; els cristalls produeixen fractures...

Tectònica de Plaques: Conceptes Clau

Convecció

La convecció es refereix als corrents ascendents i descendents a l'interior d'un fluid. Té diverses manifestacions:

• Magmatisme terrestre: Els corrents elèctrics causen el camp magnètic.
• Moviment dels continents: Els corrents de convecció desplacen horitzontalment els continents, separant-los.
• Vulcanisme: La calor de la base del mantell genera serralades volcàniques.
• Sismicitat: El moviment dels continents i dels fons oceànics provoca terratrèmols.
• Segregació de materials per densitats.

Plomalls

Els plomalls són columnes de material rocós calent que ascendeixen des de la base del mantell cap a la superfície.

Solifluxió

La solifluxió és el comportament d'un material aparentment sòlid que pot...

El Sol: L'estrella central del nostre sistema

El Sol és l'estrella central del sistema solar, una font vital d'energia i llum per a tots els planetes que l'orbiten.

La Terra: El nostre planeta

La Terra és el tercer planeta del sistema solar, situat a uns 150 milions de quilòmetres del Sol. És un planeta rocós i esfèric, lleugerament aplanat pels pols, amb un radi de 6378 km. La Terra es compon de tres capes principals: l'atmosfera, la hidrosfera i la geosfera. A més, la biosfera, que inclou tots els éssers vius, es considera una quarta capa essencial.

L'Atmosfera Terrestre

L'atmosfera és la capa gasosa que envolta la Terra, amb un gruix aproximat de 10.000 km. Està formada per una mescla de gasos, coneguda com a aire, juntament amb petites...

Demanda Química d'Oxigen (DQO)

La Demanda Química d'Oxigen (DQO) és un dels paràmetres més útils per a determinar la qualitat de l'aigua. Es tracta d'un assaig d'oxidació de compostos orgànics per l'acció d'agents químics oxidants. S'utilitza per a calcular la quantitat d'O₂ necessària en l'oxidació de compostos presents a l'aigua, sense la participació d'éssers vius.

Residus Tòxics i Perillosos (RTP)

Els Residus Tòxics i Perillosos (RTP) es defineixen com aquells que contenen determinades substàncies o matèries (arsènic, cadmi, etc.) en quantitats que suposen un risc tant per a la salut humana com per als recursos naturals i el medi ambient. El seu origen es troba en els mateixos processos industrials o en la formació de...