Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geologia de Secundària

Vores constructives

Geologia2,01 KB

vores de palaca destructives: fosses cavitats molt profundes del fons marí,es formen prop dels continents.Les zones de les fosses son les que presenten una mes alta activitat sísmica.Les fosses marines marquen els punts on dues plaques s'acosten l'una respecte de l'altre.L'indret on una placa litosferica s'enfonsa a sota d'una altre s'anomena zona de subducció.

xoc de dues plaques:a mesura que la placa descendent es empesa cap a l'interior de la terra,s'escalfa per l'augment de profunditat i la fricció,cosa que fa que les roques que ho forman es fonguin.Els terretrmols s'originen per la gran fricció que hi ha al llarg de la zona de subducció.

xoc de placa oceànica y placa continental:les roqes que formen l'escorça no son tan denses com...

Continua llegint "Vores constructives" »

Aigües salvatges

Geologia2,64 KB

Les aigues salvatges tambe anomenades de torrentera procedeixen de la plutja o del desglaç i corren lliurementsobre el terreny sense un curs fix fins a incorporarse a un torrent o riu . en terreny solts o poc consolidats l aigua arrosega els materials pel pendent i forma grans solcs q es denominen escorrancs l aigua rrosega els materials están protegits x les rokes i amb el temps s origien pirámides de terra o roques corononades als vesants on el pendent es gran uan plutja intensa pot amerar el terreny i fer que aquest llisque provocant un allu o lliscament i poden causar catástrofes quan afecten poblacions humanes . la vegetacio i en especial els boscos evita la erosio i els lliscaments del terreny per aixo es important la repoblacio forestals...
Continua llegint "Aigües salvatges" »

Límits neutres

Geologia3,68 KB

arguments que demostren la deriva continental:1-coincidencia en la forma d la costa de continents molts allunyats.2-similitud de formacions rocoses en continents q ara estan separats.3-proves paleoclimatiqes.4-proves paleontologiqes.5-continuitat de les cadenes de muntañes en continents diferents.
lestudi del fons oceanic:conclusions de lestudi de latlantic:*al centre de la conca oceanica i avia 1 gran elavacio muntañosa(dorsal oceanica)am 1 solc central(rift).Si varen trobar roqes volcaniqes molt joves.*la capa de sediments era mol + prima del q savia suposat.Era gairebé inexixstent a les zones proximes a la dorsal i augmentava de gruix cap el continent.*els fons oceanics eren relativament joves.
les plaqes litosferiqes:definició:son peces
...
Continua llegint "Límits neutres" »

Expansió del fons oceanic

Geologia2,12 KB

TEORIA EXPANSIÓ FONS OCEÀNICS: Hess va començar a estudiar el fons del Pacific i va observar que hi havia una sèrie d'elevacions volcàniques submarines de superfície plana, els guyots, alineades des de la dorsal. Illes volcàniques formades a la dorsal, que s'allunyaven a mesura que es cerava sòl oceànic. Amb aquestes dades, varen enunciar una nova hipòtesi: l'expansió dels fons oceànic, la dorsal es formava contínuament litosfera oceànica i, es produia l'expansió del fons marí. La prova decisiva de l'expansió del fons oxeànic la varen aportar Vine i Matthews, varen estudiar el magnetisme romanent a les roques del fons marí i van trobar unes franges magnètiques paral.Leles i simètriques a tots dos


costats de l'eix de la...

Continua llegint "Expansió del fons oceanic" »

Amb quin aparell es mesura la magnitud d'un terratrèmol

Geologia1,66 KB

Es mesuren ambl’escala de Ritcher, que assigna un número per quantificar la energia que Allibera un terratrèmol//S’obté un sismograma que detecta les vibracions///També es pot mesurar amb escala de Mercalli, que mesura l’efecte o dany causat a les estructures i la sensació Percebuda per la gent////Tipus de ones: Primàries (P): Són longitudinals que comprimeixen i dilaten Alternativament el medi que travessen. Es propaguen per tota mena de materials.

Secundàries (S): Són ones Transversals. No es transmeten en fluids i són més lentes que les P. Superficials: Són generades per les P i S quan assoleixen la superfície terrestre. Només es Propaguen per la superfície de la Terra i són les causants dels danys sísmics.

Teories sobre el moviment de la litosfera i proves científiques

Geologia3,17 KB

🌍 Teories sobre el moviment de la litosfera

Resum: Principals teories i mecanismes que expliquen el moviment de la litosfera.

🧩 Teoria de la deriva continental (Wegener, 1912)

  • Idees principals:
    • Els continents es desplacen «flotant» sobre la superfície terrestre.
    • En moure’s, arrosseguen sediments marins, que s’acumulen i es pleguen, formant serralades.
  • Proves que ho demostren:
    • Geogràfiques: Els continents encaixen com peces d’un puzle (p. ex., Sud-amèrica i Àfrica).
    • Geològiques: Rocs de la mateixa edat i composició a continents ara separats.
    • Paleontològiques i paleoclimàtiques: Fòssils i climes similars a continents diferents.
  • Problema: Wegener no va poder explicar què feia moure els continents; per això la comunitat científica
...
Continua llegint "Teories sobre el moviment de la litosfera i proves científiques" »

Meteorització de Roques i Agents Geològics: Erosió, Transport i Relleu

Geologia5,13 KB

La Meteorització de les Roques i Agents Atmosfèrics

Els fragments de roca de qualsevol grandària, composició o procedència reben el nom de clastos.

Què és la Meteorització?

La meteorització és el conjunt de processos causats pels agents atmosfèrics que produeixen la ruptura i disgregació de les roques.

Agents Atmosfèrics que Causen Meteorització

  • La pluja i la neu: Amaren les roques i produeixen la dissolució d'alguns minerals que les componen.
  • Els canvis de temperatura: Produeixen la dilatació de les roques quan el sol les escalfa i es contrauen per la nit.
  • La congelació de l'aigua: S'infiltra en les esquerdes de les roques, exerceix fortes pressions i les trenca.

Tipus de Processos de Meteorització

Meteorització Mecànica

Quan les...

Continua llegint "Meteorització de Roques i Agents Geològics: Erosió, Transport i Relleu" »

L'escorça terrestre, minerals i roques: definició i usos

Geologia3,4 KB

L'escorça terrestre

L'escorça és la capa més superficial de la geosfera terrestre. Està formada per roques en estat sòlid. Està constituïda en un 98,5% per vuit elements químics que són: oxigen, silici, alumini, ferro, calci, sodi, potassi i magnesi. A més, presenta gairebé tots els altres elements químics coneguts, tot i que en proporcions menors. Es distingeixen dos tipus d'escorça:

Escorça continental

El seu gruix pot arribar als 60 km. Està formada bàsicament per granit.

Escorça oceànica

El seu gruix pot arribar als 10 km. Està formada bàsicament per basalt.

Els minerals: definició i propietats

Els minerals es caracteritzen per ser substàncies naturals, inorgàniques, sòlides i cristal·lines. Actualment es coneixen més...

Continua llegint "L'escorça terrestre, minerals i roques: definició i usos" »

Estructura de la Terra: Capes, Escorça i Topografia Oceànica

Geologia3,25 KB

Capes de la Terra i Escorça

Escorça Terrestre

L'escorça és la capa més externa de la Terra. El seu gruix oscil·la entre 6 i 70 km. El seu límit inferior és la discontinuitat de Mohorovičić. Es distingeixen dos tipus d'escorces:

  • Escorça continental
  • Escorça oceànica

Litosfera

Conjunt constituït per l'escorça i la part superior del mantell. La seva fondària és d'uns 100 km (70 km d'escorça + 30 km de mantell superior). El conjunt és rígid i transmet les ones P i les ones S al seu través.

Astenosfera

S'estén des dels 100 als 200 km de fondària. Els materials que la constitueixen es troben en estat de semifusió. Com que els materials són menys rígids que a la litosfera, la velocitat de propagació de les ones S i P disminueix.

Topografia

...
Continua llegint "Estructura de la Terra: Capes, Escorça i Topografia Oceànica" »

Capes de la Terra i tipus de roques: mantell, nucli i cicle rocós

Geologia105,27 KB

Capes de la Terra

Mantell superior: profunditat: de 10 km a 670 km.

Composició: silicats de ferro i magnesi.

Estat: sòlid.

Mantell inferior

Profunditat: de 670 km a 2.900 km.

Composició: silicats amb ferro i magnesi.

Estat: sòlid.

Nucli extern

Profunditat: de 2.900 km a 5.150 km.

Composició: ferro i níquel.

Estat: líquid.

Nucli intern

Profunditat: de 5.150 km a 6.371 km.

Composició: ferro i níquel.

Estat: sòlid.

HXjLfSQYA4AAAAASUVORK5CYII=

AD_4nXdW0IFbgIU8naNlFCLnC4MurWbccFPvi_GmWC92vr5vthmw6Q52V7ypTPc9AvgSvZutHZUyTXYyMrKh2h1pnoWMfgWCGjW9jtFrgWYU62EDbMlDyBNogdzYodTbaE0yM97AMFaH?key=FCyOe-__TyXb9K_cmjWFsA

Tipus de roques

Roca ígnia

Són les roques que es formen quan el magma (roca fosa de l'interior de la Terra) es refreda i solidifica.

Roca sedimentària

Es formen a partir de la compactació i cimentació de sediments (com sorra, fang, restes d'éssers vius...).

Roca metamòrfica

Són roques que ja existien (ígnes o sedimentàries) i que es

...
Continua llegint "Capes de la Terra i tipus de roques: mantell, nucli i cicle rocós" »