IJ
lnhciousdhvcusioJCV`sovndSDCV
lnhciousdhvcusioJCV`sovndSDCV
Procés a partir d'una cèl·lula diploide:
Funció de relació: La capacitat de captar aquestes modificacions, o estímuls, i de donar-hi respostes adequades és indispensable per a assegurar la supervivència dels organismes en els animals. Necessita:
Receptors: Cèl·lules nervioses especialitzades a captar uns tipus d'estímuls determinats. N'hi ha de dos tipus:
La tectònica de plaques explica el moviment dels continents i:
Afirma que:
Joseph Barrell, el 1914, va dir que a l'interior del mante, fins a 100 km de profunditat, a l'àrea de l'astenosfera, les temperatures feien que els materials perdessin gran part de la seva rigidesa i es deformessin plàsticament. Per això, els blocs continentals s'enfonsaven fins a l'interior de les zones en què els sediments s'acumulaven, mentre que els relleus s'elevaven a mesura que l'erosió els anava desgastant. Aquest procés correspon a la isostàsia, i els moviments que en resulten són notables.
Durant la Segona Guerra Mundial, la tecnologia de sonar va experimentar un gran desenvolupament, cosa que va permetre...
El desplaçament de les plaques i els moviments de la litosfera fan deformar-se aquesta degut a forces tectòniques que la estiren o la comprimeixen. Els estrats rocosos, com a conseqüència, es deformen i originen estructures diferents a les que teníem abans. Es produeixen plecs, falles i diaclasis.
Són fractures produïdes en roques dures i rígides amb desplaçament de blocs. Poden donar lloc a terratrèmols.
Una roca és un material natural compost d'un o més minerals o mineraloides.
Es formen a la superfície terrestre per meteorització, els components disgregats per erosió són transportats fins a conques sedimentàries.
Quan la temperatura és molt elevada, les roques es fonen i originen magma. En refredar-se i solidificar-se, forma roques ígnies, formades principalment per minerals silicats.
Quan les roques estan sotmeses a un augment de pressió i/o temperatura, els...
Carbonatació: produïda pel CO2 dissolt en l'aigua. Aquest àcid feble ataca i dissol les roques calcàries.
Dissolució: de roques solubles, com les sals.
Les activitats humanes, com cremar combustibles fòssils, emeten contaminants a l'atmosfera que, combinats amb l'aigua de pluja, generen la pluja àcida. Aquesta pluja afecta la pedra calcària i deteriora els edificis i monuments.
Es produeix pels éssers vius, sobretot per l'acció de les arrels que obren fractures.
A les zones de neus perpètues, l'aigua que fa que la neu es compacti i es transformi en gel. Així es formen les glaceres. Grans masses de gel que llisquen fins a àrees...