Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geologia de Secundària

1. Moviments de les Plaques Tectòniques

Les plaques tectòniques es mouen constantment, generant diferents tipus d'interaccions a les seves vores:

• Convergents: Quan dues plaques s'aproximen l'una a l'altra.
• Divergents: Quan dues plaques s'allunyen l'una de l'altra.
• Transformants: Quan dues plaques llisquen lateralment una al costat de l'altra.

2. Deformacions a l'Escorça Terrestre

2.1 Plecs

Els plecs són deformacions de les capes rocoses causades per forces compressives. Els elements principals d'un plec són:

• Xarnera: El punt de màxima curvatura de cada estrat que forma el plec.
• Pla axial: Una superfície imaginària que uneix les diferents xarneres dels estrats.
• Eix del plec: La intersecció del pla axial amb la superfície terrestre.
• Flanc del

El Relleu: Definició i Classificació

El relleu és l'aspecte de la superfície terrestre al marge dels elements biòtics. S'utilitzen els mapes topogràfics per a la seva representació. El relleu es pot classificar de dues maneres:

Classificació Descriptiva

Es basa en l'aspecte, la mida i altres propietats. Alguns exemples són:

• Muntanya
• Turó
• Congost
• Altiplà
• Terrassa

Classificació Interpretativa

Es basa en el procés que ha originat les formacions. Per exemple:

• Muntanya
• Turó testimoni
• Terrasses
• Modelat antròpic

Relleus Terrestres

Podem distingir entre:

• Relleu continental: A l'escorça continental, trobem peneplans, serralades, rifts i plataformes continentals, així com talussos continentals.
• Relleu oceànic: A l'escorça oceànica, trobem planes abissals,

Corrents Marins i la Dinàmica del Flux Oceànic

Intensificació Occidental i Corrents Superficials

El flux és més intens al marge occidental dels oceans que a l'oriental degut a la rotació de la Terra. Aquí es localitzen corrents importants com el Corrent del Golf i el Corrent de Kuroshio.

Zones d'Aflorament (Upwelling)

Aquest moviment afecta les aigües profundes al costat occidental dels continents a les zones subtropicals. Són les àrees d'aflorament de:

• Califòrnia
• Perú
• Sàhara
• Sud-àfrica

L'aigua profunda, rica en nutrients, ascendeix i amb ella els organismes que se n'alimenten. Aquestes zones constitueixen àrees de gran diversitat biològica i gran riquesa pesquera.

Aquest aflorament també afecta els ecosistemes terrestres, ja que l'aigua...

Ecosistemes Marins: Creixement, Amenaces i Biodiversitat

Creixement dels Esculls de Corall

• Depèn d'un equilibri entre la taxa de creixement i la calcificació dels pòlips de corall, i les taxes de destrucció de l'estructura de pedra calcària.
• En general, creixen lentament, a taxes que varien des de menys d'1 fins a 10 cm per any (en condicions favorables, fins a 30 cm per any).
• Les taxes de creixement poden disminuir amb l'edat i l'augment de mida de la colònia, i varien depenent de l'espècie.

Factors de Destrucció dels Esculls

• Erosió física: tempestes, acció de les ones i els corrents.
• Bioerosió: destrucció o dany causat pels habitants de l'escull (per exemple, dissolució química, abrasió mecànica, pasturatge, etc.).

Principals Amenaces

Mètodes directes i indirectes

1. Quina diferència hi ha entre els mètodes directes i els indirectes?

Els mètodes directes estudien materials que podem observar o obtenir directament, com les roques i la lava. Els mètodes indirectes dedueixen com és l'interior de la Terra mitjançant mesures i observacions.

2. Què estudien els cinc mètodes indirectes?

• Gravimètric: les variacions de la gravetat.
• Geotèrmic: la calor interna de la Terra.
• Magnètic: les variacions del camp magnètic.
• Meteorits: la composició dels meteorits.
• Sísmic: la propagació de les ones sísmiques.

3. Quina diferència hi ha entre les ones P i les ones S?

Les ones P són les més ràpides i travessen sòlids i líquids. Les ones S són més lentes i només travessen sòlids....

Relleu: conjunt de formes que presenta la superfície terrestre.

Formes del relleu continental

• Muntanya: terreny elevat amb pendents forts. Un conjunt de muntanyes forma una serralada, un sistema muntanyós o una cordillera.
• Vall: terreny baix situat entre muntanyes; sovint hi passa un riu.
• Plana: terreny pla o amb poca altitud.
• Altiplà: terreny pla situat a una altitud elevada respecte del nivell del mar.
• Depressió: terreny situat a menys altitud que els terrenys del voltant; pot estar sota el nivell del mar.

Formes del relleu costaner

• Costa o litoral: zona de contacte entre la terra i el mar.
• Península: porció de terra envoltada d’aigua per totes bandes menys per una, que s’uneix al continent per un istme.
• Illa: porció de terra envoltada d’aigua

Escriu el teu text aquí!

jsjjsjshNhsnshsbhzkshsjsbhsusjsyysjshyjsjyshshtjsjsjjsjsjsjsjjdjdjdjdndjjxjdjdjdjjdjsjdjjdjzhxjdhhdhdhzhhdhxhdjdjjdjdjdjdjjzjjxjjjjxjdjdjjjdjjdhdjdydujuxudjdjysjdyksysbshjydhsjdydjydjdhdjdjdjjdjdjdjdjdjxjjfjfjfjfjjdjxyjdydndyjdhdydjhdydjdhydjdhydjdhhdjshdyjshdjsjsjhsjsusaquí!jsjjsjshNhsnshsbhzkshsjsbhsusjsyysjshyjsjyshshtjsjsjjsjsjsjsjjdjdjdjdndjjxjdjdjdjjdjsjdjjdjzhxjdhhdhdhzhhdhxhdjdjjdjdjdjdjjzjjxjjjjxjdjdjjjdjjdhdjdydujuxudjdjysjdyksysbshjydhsjdydjydjdhdjdjdjjdjdjdjdjdjxjjfjfjfjfjjdjxyjdydndyjdhdydjhdydjdhydjdhydjdhhdjshdyjshdaquí!jsjjsjshNhsnshsbhzkshsjsbhsusjsyysjshyjsjyshshtjsjsjjsjsjsjsjjdjdjdjdndjjxjdjdjdjjdjsjdjjdjzhxjdhhdhdhzhhdhxhdjdjjdjdjdjdjjzjjxjjjjxjdjdjjjdjjdhdjdydujuxudjdjysjdyksysbshjydhsjdydjydjdhdjdjdjjdjdjdjdjdjxjjfjfjfjfjjdjxyjdydndyjdhdydjhdydjdhydjdhydjdhhdjshdyjshdjsjsjhsjsusaquí!

Anàlisi del Text Original

Introducció al Contingut

dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk...

Dipòsits controlats

Definició: Consisteix a dipositar sobre un terreny prèviament impermeabilitzat els residus recollits. Els residus s'estenen en capes, es compacten i es recobreixen amb material impermeable i terra, per tal de confinar-los i aïllar-los.

Classificació

• Classe I: residus inerts.
• Classe II: residus no especials.
• Classe III: residus especials.

Funcionament d'un abocador

Les tres operacions bàsiques són:

1. Descarregar els residus.
2. Escampar i compactar els residus.
3. Cobrir amb terra.

Existeixen dos mètodes: el mètode de la trinxera i el mètode de l'àrea.

Reaccions que es produeixen en un abocador

Els components principals d'un abocador són: residus, oxigen (a l'inici), aigua i microorganismes.

Composició dels residus:

• Compostos orgànics

Xeosfera: estructura i composició

La xeosfera és un subsistema terrestre que serveix de suport o base a la resta de sistemes.

Estructura xeoquímica

Segons la composició, la Terra es divideix en escorça, mantell i nucli, separats per discontinuïtats sísmiques:

• Lehmann separa el nucli intern de l'extern.
• Gutenberg separa el nucli del mantell.
• Mohorovičić separa el mantell de l'escorça.

Nucli

És la capa més interna, representa aproximadament el 30% de la massa total del planeta i té pressions i temperatures molt elevades. Es distingeixen dues subcapes de la mateixa composició però diferent estat: el nucli intern, sòlid, i el nucli extern, líquid.

Mantell

És la capa rocosa situada entre les discontinuïtats de Gutenberg i Mohorovičić....