Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Grec de Altres cursos

Gènere dramàtic

El drama vol dir acció; la poesia dramàtica necessita ser representada. A Grècia s'havien conreat quatre tipus de representacions teatrals:

• La tragèdia: arguments seriosos d'aflicció de temàtica mítica. Es caracteritza per la presència de dos o tres actors masculins, per l'existència d'un cor de 15 coreutes amb l'ordre d'un corifeu o cap del cor, per la presència de la música i la dansa i per la utilització de la màscara bruna per als personatges masculins i blanca per als femenins, i pels coturns o sabates de taco. Els tres grans tràgics van tractar els mites del casal de Tebes: Èsquil a Els set contra Tebes, Sòfocles a Èdip rei, Antígona i Èdip a Colonos, i Eurípides a Les fenícies i Les suplicants.
• El

Llista de lexemes llatins i derivats

• Aequus: equitatiu, equiparar.
• Ager, agri (camp): agrari, agronomia.
• Animus, i (esperit, ànima, pensament): animositat, magnanimitat.
• Alo (alimentar): adult, aliment.
• Arma, -orum (arma): armari, alarma.
• Audio, audivi, auditum: auditori, audiovisual.
• Baculum (bastó): bàcul, bacteri.
• Bellum, i (guerra): bel·ligerant, bèl·lic.
• Cado (caure): accident, caducitat.
• Caedo (tallar, abatre): decidir, incisiu.
• Calo (convocar): calendari, classe.
• Calx, calcis (taló): inculcar, calçada.
• Campus, i (camp): campió, campanya.
• Candeo (ser blanc i brillant): candidat, càndid.
• Cano, cecini, cantum (cantar): cant, accent.
• Capio (captar, obtenir): recuperar, participar.
• Caput, -itis (cap): capital, precipitar.
• Caveo (ser prudent): cautela,

Present de Subjuntiu

A continuació, es presenten les conjugacions regulars i irregulars del present de subjuntiu:

• cantar: cante, cantes, cante, cantem, canteu, canten
• perdre: perda, perdes, perda, perdem, perdeu, perden
• vendre: venga, vengues, venga, venguem, vengueu, venguen
• dormir: dorma, dormes, dorma, dormim, dormiu, dormen
• servir: servisca, servisque, servisca, servim, serviu, servisquen

Irregulars

• ser: siga, sigues, siga, siguem, sigueu, siguen
• haver: haja, hages, haja, hàgem, hàgeu, hagen
• fer: faça, faces, faça, fem, feu, facen
• saber: sàpiga, sàpigues, sàpiga, sàpigam, sàpigau, sàpiguen
• caber: càpiga, càpigues, càpiga, càpigam, càpigau, càpiguen
• voler: vulga, vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen

Pretèrit Imperfect de Subjuntiu

A...

Tessàlia i tempestats: vents, rius i desembocadura

(2)(*4* σφι:arc.) D'aquesta manera va passar aquesta nit, però a l'alba, després d'haver un cel ras i (ABS.onejant la mar en calma), va caure sobre ells un violent temporal i un fort vent de l'est que els habitants dels voltants d'aquelles terres anomenen "Helesponties".

(3)*4* (Els τάς fan referència a νεών: distributius (τάς μέν... τάς δέ... / αί δέ... άί δέ...) CD) Ara, tots els que es van adonar que la força del vent augmentava i que estaven fondejats en un lloc que els ho permetia d'aquesta manera, es van avançar al temporal traient les naus a terra i, tant ells mateixos com les seves pròpies naus, sobreviviren; però d'aquelles naus que la tempesta va...

Normes Bàsiques de Català: Gramàtica i Ortografia

Accentuació en Català

• Paraules agudes: S'accentuen quan acaben en vocal, vocal + -s, -en o -in.
• Paraules planes: S'accentuen quan no acaben en vocal, vocal + -s, -en o -in.
• Paraules esdrúixoles: S'accentuen sempre.

Exemples de vocals amb accent: à, é/è, í, ò/ó, ú

Dígrafs: Separació i Unió

Dígrafs que se separen en la divisió sil·làbica:

• ss, rr, tg, tj, l·l, tx, tz

Dígrafs que no se separen en la divisió sil·làbica:

• ny, ll, ig, qu, gu

Diftongs en Català

Diftongs decreixents (vocal forta + vocal feble):

• ai, ei, ii, oi, ui, au, eu, iu, ou, uu

Diftongs creixents (vocal feble + vocal forta):

• qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo

Pronoms Febles: Formes i Combinacions

Formes dels pronoms

Espriu i la reinterpretació de la tragèdia grega

Salvador Espriu, fascinat pel món clàssic, reescriu dues grans tragèdies gregues: Antígona de Sòfocles i Els set contra Tebes d’Èsquil. Aquestes obres estan connectades perquè expliquen la mateixa història des de diferents perspectives.

Les tragèdies originals: Èsquil i Sòfocles

Els set contra Tebes d'Èsquil

Els set contra Tebes (Èsquil, 467 aC): **Polinices** i **Etèocles**, fills d’**Èdip**, es barallen pel tron de **Tebes** després de la mort dels seus pares, afectats per una maledicció. **Etèocles** enganya **Polinices** i l’expulsa de la ciutat. **Polinices** torna amb un exèrcit i ataca **Tebes**. La batalla es lliura a les set portes de la ciutat, amb dos guerrers...

Introducció a "Antígona" de Salvador Espriu

És una tragèdia a l'estil grec. Marca el començament d'una nova etapa marcada per la Guerra Civil, l'efecte que va tenir en Espriu en veure el seu món destrossat. De fet, no tornarà a escriure narrativa fins a la mort de Franco l'any 1975. A partir d'«Antígona», es va convertir en un home trist, obsessionat per la mort.

Impacte Personal de la Guerra Civil

A nivell personal, la Guerra Civil va significar per a Espriu la frustració dels seus projectes.

Context Literari i Generacional

Modernistes i Noucentistes, en el seu afany de recuperar la identitat catalana, cercaven els seus models literaris a Europa i refusaven tot allò que provenia de la literatura castellana. La República va plantejar...

El Rei i la Cerca de Consellers

Un rei pot comportar perills per a tothom. Es pregunta a qui elegir com a conseller: l'os, el lleopard, la pantera, la serp o el llop. El rei ha de rodejar-se de gent que no l'enorgulleixi amb el seu poder.

La rabosa (guineu), dins la seva saviesa antiga, no vol una llista, sinó que recolza el gall, ja que sap governar les gallines. L'elefant i el lleopard no són bèsties oposades. La rabosa vol bèsties belles i grans. L'elefant és molt bocamoll. El lleó és el seu company. Utilitzant l'astúcia, vol saber els plans. El gall diu que sí, la rabosa diu que no.

Conflictes i Sospites entre Consellers

Els consellers, enfadats, diuen que no representen el rei. L'elefant diu que sí, però la rabosa diu que no, perquè...

TÒNIQUES: [a] a llapis/[E] e saber/[e] e paper/[i] i petit/[ɔ] o roca /[o] o senyor/[u] u perdut. ÀTONES: [ə] a e casa, arriba/[i] i ordinador/[u] o u canto unió.

Orígens de la Civilització Urbana a Mesopotàmia

La primera civilització urbana va sorgir cap al IV mil·lenni aC a Sumer, regada pels rius Tigris i Eufrates. Van aparèixer les primeres ciutats-estat, com Ur, Uruk, Lagaix i Eridu, que eren independents les unes de les altres. Aquestes ciutats estaven emmurallades i al seu voltant hi havia camps de conreu.

Societat i Economia Sumeriana

La majoria dels habitants eren pastors i agricultors. Una altra part de la població estava formada per artesans i comerciants, que van començar a fer servir la moneda per als intercanvis.

Al centre de la ciutat hi havia el zigurat, un temple on vivia el sacerdot, que controlava les collites i el comerç. El cap dels sacerdots tenia un gran poder religiós.

Evolució