Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

Com van arribar al poder Mussolini i Hitler? Història del feixisme

Història2,52 KB

1. Com van aconseguir arribar al poder Mussolini i Hitler?

L'ascens de Mussolini a Itàlia

El 1919, Benito Mussolini va fundar els Fasci Italiani di Combattimento, una organització de caràcter populista i nacionalista. El 1921, aquest moviment es va convertir en el Partit Nacionalista Feixista (PNF).

El programa del partit defensava:

  • La propietat privada.
  • Un fort nacionalisme.
  • Un projecte expansionista.
  • Un discurs populista i social.

Aquest partit va connectar amb la societat obrera, la burgesia descontenta (que temia el comunisme), els industrials, els grans propietaris i l'exèrcit, rebent fins i tot subvencions de la patronal italiana.

Les esquadres feixistes van participar en actes violents amb la complicitat de la policia. L'any 1922, el partit...

Continua llegint "Com van arribar al poder Mussolini i Hitler? Història del feixisme" »

Carlisme, federalisme i inicis del catalanisme polític al segle XIX

HistòriaActualitzat el 4,37 KB

Propostes foralistes del Carlisme

El carlisme va tenir un fort arrelament a les zones rurals. Defensaven els principis absolutistes i tradicionalistes de Catalunya, així com la defensa de les seves institucions i la seva particularitat. Els carlins van mostrar Carles VII com una monarquia federalitzant que reconeixeria els antics furs de Catalunya i que restabliria les llibertats perdudes el 1714. Durant els diferents conflictes bèl·lics els carlins catalans van crear la Diputació de Catalunya.

El Federalisme

El federalisme va començar de la mà del republicanisme. Amb l’aparició del Partit Republicà Democràtic Federal, les idees federals van escampar-se políticament, sobretot als mitjans urbans de Catalunya, on va rebre el suport de...

Continua llegint "Carlisme, federalisme i inicis del catalanisme polític al segle XIX" »

Moviments socials i obrerisme al segle XIX a Catalunya

HistòriaActualitzat el 2,62 KB

Moviments socials del segle XIX

Les noves lleis van imposar la igualtat jurídica. En el nou sistema, tots els grups socials pagaven impostos, eren jutjats per les mateixes lleis i gaudien, teòricament, dels mateixos drets polítics. Els ciutadans quedaven definits per una classe social determinada pel seu nivell econòmic.

El procés de desamortització i desvinculació va tenir un gran efecte sobre el poder de l'Església, que va perdre influència política i social. A Catalunya, la burgesia posseïa la riquesa urbana i el proletariat només rebia un salari pel seu treball manual. La classe treballadora estava formada, a més, pels petits artesans. Les desigualtats de riquesa i les dures condicions de vida d'aquest grup van donar lloc a moviments...

Continua llegint "Moviments socials i obrerisme al segle XIX a Catalunya" »

Segona Revolució Industrial: ascens d'Alemanya, EUA i Japó

HistòriaActualitzat el 2,67 KB

La Segona Revolució Industrial i les Noves Potències

El declivi del Regne Unit i l'ascens d'Alemanya i els EUA

Fins al 1870, el Regne Unit (RU) va ser el principal promotor industrial. A partir del segle XIX i principis del XX, serà substituït per Alemanya i els EUA, sobretot en el camp de la indústria química, metal·lúrgica i siderúrgica. Tot i això, el RU mantindrà l'hegemonia comercial fins a la Primera Guerra Mundial gràcies al valor de la lliura (or).

Factors clau de l'ascens d'Alemanya (2a potència mundial)

  • Desenvolupament dels mitjans de transport.
  • Aplicació de les noves tècniques a la indústria i un nou model d'organització científica.
  • Concentració industrial i financera.
  • Proteccionisme.

Factors clau de l'ascens dels EUA

...
Continua llegint "Segona Revolució Industrial: ascens d'Alemanya, EUA i Japó" »

Feixisme a Itàlia: principis, dictadura i economia

HistòriaActualitzat el 3,51 KB

El Feixisme: Definició i Principis Fonamentals

El Feixisme és el model polític que va tenir la seva primera expressió a Itàlia i Alemanya durant el període d'entreguerres.

Principis del Feixisme

  • Nacionalisme Exacerbat i Racisme: Defensa la preservació i l'exalçament de la raça com a factor cohesionador bàsic per a garantir la unitat nacional.
  • Exaltació de l'Estat: Els drets i les llibertats dels individus estan subordinats als interessos de l'Estat.
  • Rebuig al Liberalisme i la Democràcia: Es nega el principi d'igualtat entre tots els ciutadans, la sobirania popular i el sufragi. S'anul·la l'oposició i el parlamentarisme.
  • Culte al Líder i Violència: Es promou el culte al líder, la desconfiança en la raó i la legitimitat de la violència
...
Continua llegint "Feixisme a Itàlia: principis, dictadura i economia" »

Emigració espanyola a Alemanya (1960-1970): causes i impacte

HistòriaActualitzat el 3,1 KB

Emigració d'espanyols a Alemanya (1960-1970)

Context i perfil dels emigrants

Aquest retall de diari representa l'emigració dels espanyols a Alemanya. Els espanyols, a les dècades dels anys 60 i 70, emigraven a Alemanya sense cap tipus de formació i ho feien per poder cobrir llocs de treball manuals o de peons de la construcció. En canvi, en l'actualitat els espanyols, a diferència dels seus avis, emigren amb un nivell d'estudis més elevat, tenint una carrera de nivell mitjà o alt per a les empreses.

Condicions i dificultats

A la dècada dels anys 60 i 70 no tenien tant de coneixement d'alemany, fins i tot d'alguns aspectes del mateix castellà; estaven anys sense tornar al seu país ni tenir comunicació amb la gent d'Espanya perquè era...

Continua llegint "Emigració espanyola a Alemanya (1960-1970): causes i impacte" »

El reformisme de Carles III: economia, agricultura i el Motí d'Esquilache

HistòriaActualitzat el 3,95 KB

Carles III era el tercer fill de Felip V (després d'en Lluís i en Ferran), havia tingut amb la seva segona dona, Isabel de Farnesio, dona ambiciosa que havia heretat el ducat de Parma i Toscana, i que volia aconseguir un futur polític pel seu fill Carles. Aquest desig se va veure satisfet quan Felip V va aconseguir la recuperació del Regne de les Dues Sicílies, i va col·locar com a rei al seu fill Carles (tenia 19 anys). A Nàpols se va configurar el caràcter del futur Carles II: home moderat, tolerant i reformista. També aquí se va casar amb Maria Amèlia de Saxònia, dona a la que estimava veritablement i amb la que va tenir tretze fills, entre els que estava el futur rei d'Espanya, Carles IV.

1759: el seu germà Ferran VI va morir...

Continua llegint "El reformisme de Carles III: economia, agricultura i el Motí d'Esquilache" »

La represa del teatre català (1946-1976): de Sagarra al teatre independent

HistòriaActualitzat el 3,28 KB

La Represa del Teatre Català (1946-1976)

El Teatre sota el Franquisme i la Represa (1946)

Després de la Guerra Civil i amb la implantació del règim franquista, el teatre va ser prohibit i va viure desconnectat de les línies més innovadores del teatre europeu. No va ser fins al final de la Segona Guerra Mundial que, el 1946, va reprendre les seves activitats.

Josep Maria de Sagarra i la Moralitat

Josep Maria de Sagarra va procurar plantejar els conflictes actuals de caire moral, tenint un paper determinant en la represa. Tot i això, la seva proposta de renovació va ser desestimada per la crítica i el públic.

El gran èxit de Sagarra es va produir amb La ferida lluminosa (obra escrita en prosa), que tractava temes com:

  • La hipocresia religiosa.
...
Continua llegint "La represa del teatre català (1946-1976): de Sagarra al teatre independent" »

Moviment obrer a Espanya: luddisme, AIT, marxistes i anarquistes

HistòriaActualitzat el 5,95 KB

Els Orígens del Moviment Obrer

El Naixement del Moviment Obrer (1820)

A partir de 1820, les màquines noves van ser considerades responsables de la pèrdua de llocs de treball i de la baixada dels salaris, provocant les primeres accions de protesta.

Les primeres accions violentes: el Luddisme

  • 1820: Treballadors industrials i artesans d'Alcoi van assaltar la ciutat i van cremar els telers mecànics.
  • Agost de 1835: Incendi de la fàbrica Bonaplata a Barcelona.

Aquestes accions violentes es coneixen com a Luddisme.

Amb el temps, els treballadors van comprendre que el problema no eren les màquines, sinó les condicions de treball. Això va orientar el moviment cap a la defensa del dret d'associació. Es van crear sindicats que funcionaven inicialment...

Continua llegint "Moviment obrer a Espanya: luddisme, AIT, marxistes i anarquistes" »

La proclamació de l'Estat Català del 6 d'octubre de 1934

HistòriaActualitzat el 3,6 KB

El 6 d'octubre de 1934, el president de la Generalitat, Lluís Companys, va proclamar l'Estat Català, que tan sols va durar deu hores. Va ser la reacció catalana al nou govern presidit per Alejandro Lerroux i a les amenaces contra l'autonomia catalana.

La Llei de Contractes de Conreu va provocar l'enfrontament entre el govern espanyol i l'oposició catalana i els fatals esdeveniments del 6 i el 7 d'octubre de 1934. La Generalitat de Catalunya, al marge de tenir raó o no, es va deixar dur per la situació política del moment en comptes de vetllar per la legalitat republicana.

El govern espanyol havia aprovat definitivament la Llei de Contractes, però la situació es va agreujar quan Alejandro Lerroux es va convertir en president del govern....

Continua llegint "La proclamació de l'Estat Català del 6 d'octubre de 1934" »